Una aranya o salamo es un element d' il·luminacio que sol penjar-se del sostre i que, mitjancant l'us de fonts de llum i elements refractants (principalment fets amb gemmes, vidre o plastic) contribueixen a crear un ambient elegant. Les aranyes son sovint adornades i contenen dotzenes de bombetes i conjunts complexos de prismes de vidre o cristall per il·luminar una habitacio amb llum refractada .

Les aranyes son grans canelobres penjats i deriven de les corones lluminoses de les esglesies. A l' edat mitjana , consistien en bracos travessats horitzontalment o radiants i suspesos, i a l'epoca d'art gotic es componien de branques de bronze o de ferro carregades d'adorns, sobretot als segles  xv i xvi . Amb el segle  xviii comencen les aranyes fastuoses, adornades amb nombrosos penjolls de vidre, que en les mes riques arribaren a ser de cristall de roca .

Etimologia [ modifica ]

El mot deriva de l' aranya , per analogia amb les seves multiples potes. En catala l'aparell es designa tambe amb el nom de salamo (o salomo ), en referencia als grans llums que, segons la tradicio, penjaven del temple de Salomo a Jerusalem .

Historia [ modifica ]

Els primers salamons d'espelmes van ser utilitzats en temps medievals pels rics. En general, van prendre la forma d'una creu de fusta amb un cert nombre de bracos on es col·locaven les espelmes , tot plegat elevat fins a una alcada adequada amb una corda o cadena suspesa d'un ganxo.

Des del segle  xv , les formes mes complexes de llums basats en dissenys d'anells o corones van comencar a fer-se populars com a elements decoratius i se'n troben als palaus i les cases de la noblesa, del clergat i de la classe comerciant. L'alt cost de la il·luminacio nocturna va fer que l'aranya fos un simbol de luxe i d'estatus social. A l'inici del segle  xviii , es va comencar a adornar amb or moulu , o bronze daurat, i presentava bracos llargs i corbats i diverses espelmes; se'n podien trobar a les cases de gran part de la classe mercantil, molt estesa en aquell temps. Els motius neoclassics es van convertir en un element cada vegada mes comu, no nomes fets amb metalls fosos, sino tambe amb fusta tallada i daurada. Els avencos en la industria del vidre durant el segle  xviii van permetre la produccio mes barata de vidre de plom . Les propietats de dispersio de la llum d'aquest vidre altament refractiu van fer que esdevingues rapidament una forma lluminosa molt comuna, que es va adoptar a les aranyes de vidre i cristall.

Al segle  xix , amb l'aparicio de l' enllumenat de gas com a font d'il·luminacio, es produeixen llums amb accessoris ramificats del sostre anomenats aranyes de gas . Aquests llums de gas van apareixer a mitjan segle  xix i moltes espelmes i aranyes van ser reconvertides per al seu us amb gas. A la decada de 1890, amb l'aparicio de l' electricitat per a la il·luminacio, les aranyes que es van produir feien servir tant el gas com el fluid electric. Com que l'electricitat es va distribuir pertot i se'n va poder acabar garantint el subministrament, es va acabar imposant el cablejat electric i les bombetes en els llums domestics i de cerimonia i es va bandejar el gas.

Cap al final del segle  xx , l'aranya s'utilitza mes com a punt focal decoratiu per a una habitacio i no com a font d'il·luminacio.

L'aranya de cristall de Bohemia mes gran del mon, un regal de la reina Victoria del Regne Unit , es troba al palau de Dolmabahce , a Istanbul . Te 750 lampades i pesa 4,5 tones. Aquest palau turc te la col·leccio mes gran del mon d'aranyes de cristall de Bohemia i de Baccarat . Un gran exemplar de cristall de roca adorna tambe el cor del monestir de l'Escorial .

Una aranya famosa es la de l' Opera Garnier , sobretot arran de la novel·la El fantasma de l'Opera de Gaston Leroux (1910), en que el Fantasma s'hi estavella.

L'aranya mes gran del mon, segons el Guinness World Records , es a la mesquita de Hassan al-Sharbatly del Caire , a Egipte. Fa 17,7 m d'alt i 12,5 m d'ample, amb un diametre de 17,6 m.

Galeria d'imatges [ modifica ]

• 
  L'aranya del palau de Dolmabahce es troba al Muayede Salonu (Sala de Cerimonies)
• 
  Aranya d'estil Art Nouveau del 1910, a la Casa Municipal de Praga (Republica Txeca)
• 
  Aranya de fusta daurada del 1805 d' estil Imperi a la Sala Vermella de la Casa Blanca (Washington)
• 
  Aranya del 1920, de l'Ajuntament d' Estocolm (Suecia)
• 
  Aranya de llum de gas electrificada, d' or moulu i vidre, del 1858, de la Casa Estatal de Vermont, a Montpelier
• 
  Aranya a la Galt House de Louisville (Kentucky)
• 
  Aranya d'espelmes francesa de 1920
• 
  Una aranya d'estil neobarroc i de Segon Imperi Frances a l'apartament de Napoleo III del palau del Louvre (Paris)
• 
  Aranya de vidre bufat de 9,1 m, de Dale Chihuly, a l'entrada principal del Victoria and Albert Museum (Londres)
• 
  Aranya de disseny islamic al parc al-Azhar, al Caire (Egipte)
• 
  Aranya d' ossos i cranis a l' ossera de Sedlec (Republica Txeca)
• 
  Aranya a l'estacio de tren imperial de Metz (Franca)
• 
  Aranya de vidre moderna en una exposicio de disseny de llums a Asia
• 
  Aranya del 1930-1940 amb bombetes de llum LED , a Epsom (Regne Unit)
• 
  Kurhaus Baden-Baden, Alemanya
• 
  Aranya francesa de vidre tallat i or moulu de principis del segle  xix , a la Sala Verda de la Casa Blanca

Referencies [ modifica ]

• Abbott, James A., i Elaine M. Rice. Designing Camelot: The Kennedy White House Restoration. Van Nostrand Reinhold, 1998. ISBN 0-442-02532-7 .
• Katz, Cheryl i Jeffrey. Chandeliers. Rockport Publishers, 2001. ISBN 978-1-56496-805-0 .
• McCaffety, Kerri. The Chandelier Through the Centuries . Vissi d'Arte Books, 2007. ISBN 978-0-9709336-5-2 .
• Parissien, Steven. Regency Style. Phaidon, 1992. ISBN 0-7148-3454-8 .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Aranya

• Breu historia cultural de les aranyes , dins Monumente Online (alemany)