Els
aragonesos
(en
aragones
os aragoneses
; en
castella
los aragoneses
) son un
poble
originari d'
Arago
.
[2]
47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els
catalans
(els anomenats
franjolins
);
[3]
25.000,
[4]
o un 2%, parlen
aragones
, la llengua propia i historica dels aragonesos, pero limitada a les zones septentrionals i orientals.
[5]
Avui en dia la majoria de la poblacio de l'Arago parla
castella aragones
.
[6]
Amb una poblacio d'1.277.471 (2006)
[2]
habitants, representen un 3% de la poblacio total espanyola.
Arago es un pais molt rural amb una densitat de poblacio molt baixa, 25,4h/km².
[7]
Saragossa
, la capital, agrupa el 70,5%.
[7]
Existeixen grups importants d'aragonesos i dels seus descendents establerts al Pais Valencia i Catalunya,
[7]
amb quasi la meitat (2.227.000)
[1]
de la poblacio resident fora de l'Arago i dins de l'Estat Espanyol.
El 95% dels aragonesos es declaren
catolics
.
[1]
La patrona dels aragonesos es la
Mare de Deu del Pilar
.
La cuina d'Arago es una cuina d'interior, continental. Es troba a la cruilla entre les cuines de la
mediterrania
catalana
, l'
atlantic
basc
i l'
altipla
castella
. Es aixi que hom pot trobar plats com el
salmorejo
andalus, el
txilindron
basc i ? a la Franja ? el
coc
catala.
Els productes i menges principals son els
embotits
, el
pernil
, la
cecina
i altres derivats del
porc
,
cervol
,
xai
i la
caca
en general. La zona central es un gran productor de
vi
negre,
fruita
i
hortalissa
, i a la
Foia d'Osca
, els pastissos. A l'est hi ha la
llonganissa
, la
gironella
i l'
oli d'oliva
, junt amb les coques. A tot el Pirineu abunden els
bolets
i la
caca
. Altres productes locals son la
mel
,
melmelada
,
avellanes
i
formatge
de tronchon
i de
Radiquero
.
[8]
Plats habituals son el
pollastre
amb
txilindron
, el
potaje
, l'
ajoarriero
, les
migas
, el
rancho
, la
fritada
, la
truita de riu
freda, carn a la pastora, i el
salmorejo
.
[9]
- ↑
1,0
1,1
1,2
joshuaproject.net
- ↑
2,0
2,1
2,2
GEC
- ↑
≪
ub.edu/Que sabem del catala de la Franja?
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-05-13. [Consulta: 3 setembre 2009].
- ↑
Equipo Euskobarometro (informe no publicat)
Estudio sociolinguistico de las hablas del Alto Aragon. Informe.
Informe per al Govern d'Arago.
- ↑
GEC aragones
- ↑
GEC castella aragones
- ↑
7,0
7,1
7,2
GEC demografia d'arago
- ↑
"Aragon", pp35-36, guia editada pel Govern d'Arago.
- ↑
"Turismo de Aragon", fulleto editat pel Govern d'Arago