Arabella
Max Liebermann
: Retrat de Richard Strauss, 1918
|
| Forma musical
| opera
 |
|---|
| Compositor
| Richard Strauss
|
|---|
| Llibretista
| Hugo Von Hofmannsthal
|
|---|
| Llengua del terme, de l'obra o del nom
| alemany
|
|---|
| Creacio
| 1929 i 1933
|
|---|
| Data de publicacio
| segle
XX
|
|---|
| Genere
| commedia lirica
(en)
 i
opera
|
|---|
| Parts
| 3
|
|---|
| Personatges
| En cursiva s'indica el repartiment de l'estrena
- Arabella (
soprano
),
Viorica Ursuleac
- Zdenka, la seua germana (soprano),
Margit Bokor
- Comte Waldner, son pare, un oficial de cavalleria retirat (
baix
),
Friedrich Plaschke
- Adelaide, sa mare (
mezzosoprano
),
Camilla Kallab
- Mandryka, un terratinent croat (
bariton
),
Alfred Jerger
- Matteo, un jove oficial (
tenor
),
Martin Kremer
- Comte Elemer, un dels pretendents d'Arabella (tenor),
Karl Albrecht Streib
- Comte Dominik, altre (bariton),
Kurt Bohme
- Comte Lamoral, el tercer (baix),
Arno Schellenberg
- La Fiakermilli, bella del ball (soprano de
coloratura
),
Ellice Illiard
- Una endevinadora (soprano),
Jessyka Koettrik
- Welko, Djura, Jankel, servents de Mandryka (papers parlats)
Robert Bussel
,
Robert Schmalnauer
i
Horst Falke
- Porter de l'hotel (paper parlat),
Ludwig Eybisch
- Una dama de companyia, tres jugadors de cartes, un metge, un cambrer (papers muts)
- Cor: cambrers, invitats al ball, residents de l'hotel
|
|---|
|
| Estrena
| 1 de juliol
de
1933
|
|---|
| Escenari
| Sachsisches Staatstheater
de
Dresden
,
|
|---|
|
| Estrena al
Liceu
| 7 de gener
de
1962
(estrena a Espanya)
|
|---|
|
Arabella
es una
opera
en tres actes, composta per
Richard Strauss
, amb
llibret
en
alemany
d'
Hugo Von Hofmannsthal
. Es va estrenar l'
1 de juliol
de
1933
en el
Sachsisches Staatstheater
de
Dresden
sota la direccio de
Clemens Krauss
.
Es la sisena i ultima col·laboracio entre Strauss i el seu llibretista Hofmannsthal. Es una comedia lirica que es desenvolupa en un ambient de decadencia.
La primera representacio a
Catalunya
va tenir lloc el
7 de gener
de
1962
al
Gran Teatre del Liceu
, amb
Montserrat Caballe
en el paper principal.
Origen i context
[
modifica
]
Amb la
Lyrische Komodie
Arabella
, Richard Strauss torna a la comedia situada a
Viena
, com havia fet amb la seva obra mes famosa,
El cavaller de la rosa
. En un ambient de decadencia a l'
Austria
de 1860, l'amor i l'interes es barregen quan el comte Waldner vol casar la seva filla amb algun pretendent que alleugi la pobresa de la familia. Strauss, que donava tanta importancia a la qualitat literaria de l'argument, va haver d'acabar la musica per a aquesta opera sense el seu gran llibretista, l'escriptor Hugo von Hofmannsthal.
En un hotel de
Viena
.
La comtessa Adelaida fa que li pronostiquen el futur. Com a resultat de l'addiccio del joc del comte, la familia Waldner s'arruinara a menys que la seua filla Arabella es case amb un home ric. La comtessa creu que es el comte Elemer, pretendent que Arabella ja va rebutjar fa temps. Com els Waldner no poden permetre's casar les dues filles, visten la filla menor, Zdenka, com un xicot, i la presenten com "Zdenko". L'endevinadora de cartes prediu que les coses poden empitjorar si els Waldner tenen una altra filla, la qual cosa redueix les possibilitats de Zdenka de trobar una historia amorosa amb final felic. La filla menor esta enamorada de Matteo, un oficial sense diners que estima Arabella. Per a evitar que ell se suicide, Zdenka li escriu cartes d'amor que firma amb el nom d'Arabella. Al mateix temps, Arabella es pretesa per tres cavallers: Elemer, Dominik i Lamoral, pero s'ha enamorat a primera vista d'un estrany a qui ha vist al passar pel carrer. El comte Waldner, totalment arruinat, ha escrit a tots els seus amics perque l'ajuden economicament, pero sense exit. Waldner confiava que un vell croat li responguera, a qui fins i tot ha trames un retrat d'Arabella, proposant-li matrimoni. El nebot del croat, Mandryka, apareix. El seu oncle ha mort i ell, el seu hereu, ha rebut la carta i el retrat. S'ofereix en matrimoni a Arabella i dona diners a Waldner. Matteo li pregunta a Zdenka quan rebra una altra carta d'Arabella. Zdenka li diu que en rebra una aquesta mateixa vesprada, en el ball.
En un salo de ball.
Arabella coneix Mandryka, qui resulta ser el seu fascinant desconegut. Mandryka li parla de la seua vida i els costums del seu pais, en el que les joves ofereixen als seus enamorats un got d'aigua com a senyal d'acceptacio del matrimoni. Zdenka li dona a Matteo la clau de l'habitacio proxima a la d'Arabella, prometent-li que Arabella s'hi reunira amb ell. Mandryka sent la proposta i, boig de zels i decepcio, suscita tots els comentaris, ballant amb Fiakermilli, la bella del ball. Els Waldner insisteixen en el fet que parle amb Arabella per a aclarir les coses.
En la recepcio de l'hotel.
Arabella s'encreua amb Matteo. Com Arabella esta enamorada (de Mandryka) i Matteo tambe ho esta (d'Arabella) i creu que gaudira d'una reunio privada amb ella, la seua conversa es al mateix temps confusa i emotiva. El comte, la comtessa i Mandryka hi arriben en aquest moment, acreixent la confusio. Llavors arriba Zdenka, sense disfressar, declarant que preten ofegar-se. Al final s'aclareix la situacio. Matteo descobrix que les cartes van ser falsificades per Zdenka, amb qui accepta casar-se. Mandryka es queda sol, per a reconsiderar el seu comportament indecoros, pensant que ha perdut a Arabella. No obstant aixo, Arabella baixa l'escala amb un got d'aigua, en senyal de reconciliacio.