Retrat d'Antonio Palomino
Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco
(
Bujalance
,
Cordova
1655
?
Madrid
1726
) fou un pintor andalus del segle
xviii
. Entre els seus treballs principals destaquen les pintures a la
Basilica de la Mare de Deu dels Desemparats
i a l'
esglesia de Sant Joan del Mercat
, totes dues a la
ciutat de Valencia
.
La intervencio en la cupula de la
basilica dels Desemparats
de Valencia ha servit per a recuperar tot el color dels frescos que va pintar aquest pintor cordoves en 1701, pero tambe ha rehabilitat el nom d'aquest artista i tractadista, pintor de cambra de
Carles II
, la labor pictorica del qual ha tardat segles a reconeixer-se, encara que hui es considerada fonamental en la produccio mural del Barroc Espanyol.
Palomino, considerat en l'actualitat una de les figures mes interessants del periode de transicio del segle
xvii
al
xviii
, va deixar una empremta notable a Valencia mes que en cap altra ciutat, que podia ser major si els 1.200 metres quadrats de volta pintats en l'esglesia de
Sant Joan del Mercat
(serien el major fresc del mon) hagueren sobreviscut als incendis que quasi van arrasar el temple durant la
Guerra Civil
. Nomes una xicoteta part d'aquella obra es hui visible i s'esta treballant en la recuperacio de l'obra.
El canonge i erudit Vicent Vitoria va proposar una remodelacio iconografica de l'Esglesia de Sant Joan del Mercat als germans
Vicent
i
Eugeni Guillo
. Aquest edifici fou precisament el motiu de la seua arribada a Valencia el 1697. El clero de la parroquia li havia encarregat una nova decoracio, perque no estava satisfet amb els resultats inicials, de manera que va demanar l'ajuda del rei. Carles II va enviar el seu pintor, Palomino, qui va corroborar la impressio dels capellans, va veure el gran espai que es posava en les seues mans i va acceptar el repte. Es va eliminar el que hi havia i va pintar el presbiteri i totes les voltes de l'esglesia en els ultims anys del segle
xvii
. Palomino va desenvolupar un programa iconografic unitari que finalitza el 1700 amb total satisfaccio, creant un gust pel fresc decoratiu en la ciutat de Valencia pel seu bon fer.
Acabat aquest treball, Palomino va dissenyar el programa pictoric de la cupula de l'
esglesia de Sant Nicolau
de Valencia, pero va deixar el treball manual a un dels seus col·laboradors, el valencia
Dionis Vidal
.
 Fragment dels frescs de la cupula dels Desemparats
|
 Cupula de la basilica dels Desemparats
|
Despres d'aquest treball li fou encarregada la pintura de la volta de la Basilica de la Mare de Deu dels Desemparats, tambe a completa satisfaccio de les autoritats eclesiastiques. En aquesta basilica, seguint la moda de finals del segle
xvii
, es pretenia reformar-ne l'aspecte interior. Calia convertir "el cofre tancat" que era llavors aquell temple el·liptic d'inspiracio renaixentista en un "pati obert". Palomino fou l'encarregat de posar-li "cel" al temple, amb les seues pintures i amb els balcons i columnes que veiem hui en l'interior de la Basilica.
No es coneix amb certesa quant li costa d'acabar la cupula, encara que no degue ser mes d'un any per les exigencies propies del treball al fresc: l'ultima capa de lluit s'ha d'aplicar la vespra de plasmar el dibuix, perque el tremp ha de penetrar en la massa.
Aixo implicava tambe la necessitat de disposar d'un gran equip d'obrers i artistes auxiliars. Primer es va haver de construir la fina volta interior (de dues rajoles de grossor), que va ocultar la llanterna renaixentista. Despres, va haver de preparar-se la capa de lluit, alhora que en el sol els dissenys de Palomino es plasmaven sobre paper. Aquests fulls, que tenien uns xicotets forats en els tracos del dibuix, se sobreposaven sobre el morter encara fresc i es realitzava l'estergit: es bufava la pols de sutja sobre el paper, de manera que quedaven uns punts negres sobre el mur. La ma de l'artista era la que despres els unia per a perfilar el dibuix sobre el qual s'estenien els colors. Aquests es fabricaven de pigments naturals (el roig eixia d'uns insectes anomenats "cotxinilles") i cada mestre tenia la seua propia recepta.
Va escriure el llibre
El museo pictorico y escala optica
(1715-1724), on relata fets autobiografics de sa vida a Valencia i de pintors que hi va coneixer, com ara Vitoria,
Conchillos
i Dionis Vidal, amb qui va col·laborar en la volta del presbiteri de l'esglesia del Sant Angel de
la Vall d'Uixo
, ciutat en la qual Palomino va buscar descans a causa de la intensitat dels seus treballs i on el 1703, en gratitud als
ducs de Sogorb
, va deixar la seua ultima obra en terres valencianes, la mencionada del presbiteri de la
parroquia del Sant Angel
.
Enllacos externs
[
modifica
]