Antoni Rovira i Virgili

Rovira i Virgili la decada de 1920
Biografia
Naixement	26 novembre 1882 Tarragona
Mort	5 desembre 1949 (67 anys) Perpinya (Catalunya del Nord)
4t President del Parlament de Catalunya 15 octubre 1940 ? 5 desembre 1949 ←  Josep Irla i Bosch ? Manuel Serra i Moret  → Diputat al Parlament de Catalunya
Dades personals
Formacio	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupacio	historiador , linguista , periodista , politic , investigador
Partit	Esquerra Republicana de Catalunya (1932–) Accio Republicana de Catalunya (1930–) Accio Catalana (1922–) Unio Federal Nacionalista Republicana
Familia
Fills	Teresa Rovira i Comas

Antoni Rovira i Virgili ( Tarragona , 26 de novembre de 1882 - Perpinya , 5 de desembre de 1949 ) fou un periodista , linguista i politic catala, militant d' Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Era fill d'Antoni Rovira i Mateu, sabater nascut a Sarral i d'Angela Virgili i Llorens, nascuda a Altafulla . ^[2] Nascut el 1882 a Tarragona, Antoni Rovira i Virgili s'instal·la a Barcelona el 1900 per a estudiar-hi Dret, carrera que nomes acabaria quinze anys mes tard. Es casa despres amb Maria Comas, amb qui marxa a viure al barri barceloni d' Horta el 1916. Va tenir dos fills: Antoni i Teresa Rovira i Comas . ^[3]

A causa de la seva carrera politica hague de fugir un cop completada l'ocupacio franquista de Catalunya. S'exilia primer a Montpeller i mes endavant a Perpinya .

Narra l'exili a Franca des d'una perspectiva personal a Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memories de l'exode catala . Escrit el 1939, es publica per primer cop a Buenos Aires el 1940 amb la revista Catalunya . ^{[4] [5]} S'han produit diverses reedicions: Curial (1976), Premsa Catalana (1989) i Proa (1999). ^[6] La darrera reedicio la dugueren a terme el 2014 A Contra Vent i Xarxa de Mots gracies a una campanya de micromecenatge . ^[7] L'editor Quim Torra defineix l'obra com ≪un assaig a mig cami d'un dietari i d'un reportatge periodistic≫. ^[8]

Com Rovira i Virgili, diversos escriptors tambe van narrar el que havien viscut en propia pell durant la primera etapa de l'exili a Franca en obres memorialistiques com De lluny i de prop (1973), de Lluis Ferran de Pol , o L'exiliada (1976), d' Artur Blade i Desumvila . ^[9]

Trajectoria periodistica [ modifica ]

Fou periodista i redactor en diverses publicacions especialitzat en politica estrangera i en historia nacional catalana. Col·labora, entre altres, a El Poble Catala , L'Esquella de la Torratxa , La Mainada , La Nacio , La Veu de Catalunya , La Publicitat , ^[10] Mirador , La Humanitat i Meridia i funda i dirigi la Revista de Catalunya (1924) i el diari La Nau (1927). A Tarragona va fundar i dirigir el setmanari federal La Avanzada . ^[11] Tambe col·labora en la revista aliadofila Iberia i redacta el ≪Manifest dels Catalans≫, un document de caracter francofil. ^{[12] [13]} Dels seus articles publicats a Iberia va publicar Les valors ideals de la guerra (1916). ^[14]

Fou autor d'un munt de llibres sobre el fet nacional, entre els quals cal remarcar la Historia dels moviments nacionals , El nacionalismo catalan , Nacionalisme i federalisme i la monumental Historia Nacional de Catalunya . L'any 1937 obtingue el premi Valenti Almirall, concedit a la millor recopilacio d'articles periodistics.

Trajectoria politica [ modifica ]

La seva activitat com a politic comenca amb la fundacio a Tarragona de la Joventut Federal . Al cap d'uns anys de militancia en la Unio Federal Nacionalista Republicana , l'abandona arran del Pacte de Sant Gervasi . El 15 d'octubre de 1914 pronuncia una conferencia al Centre Autonomista de Dependents del Comerc i de la Industria on reivindica ≪la necessitat que tot nacionalisme tingui una politica internacional≫. ^[15]

Col·labora amb Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i funda, l'any 1922, Accio Catalana , partit del qual se separa per divergencies doctrinals. L'any 1930 funda Accio Republicana de Catalunya i, finalment, el 1932 ingressa a Esquerra Republicana de Catalunya .

Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya , del qual esdevingue membre de la Diputacio Permanent, de les Comissions permanents de Peticions, de Reforma del Reglament, de Governacio, de Cultura i de Justicia i Dret, aixi com de les Comissions de Reglament Interior, de Constitucio i de Llei Municipal.

L'1 d'octubre de 1938 fou elegit vicepresident Primer del Parlament, la qual cosa li comporta la Presidencia interina de la Cambra, quan Josep Irla hague d'ocupar, tambe interinament, la Presidencia de la Generalitat , despres de l'assassinat de Lluis Companys pel franquisme l'octubre del 1940. Acabada la guerra, s'exilia a Franca (primer a la Vil·la Chinois de Montpeller i posteriorment a Perpinya). ^[16]

A la fi de la Segona Guerra Mundial forma part, a Franca , del govern del president Irla, i el 1946 s'instal·la a Perpinya , des d'on continua escrivint un seguit de llibres que aparegueren postumament. Tambe va escriure un seguit de llibres sobre la prehistoria a Catalunya.

Fou sebollit al cementiri del Pertus .

Linguistica [ modifica ]

Antoni Rovira i Virgili va condemnar ^[17] els noms de les lletres de l'abece a la castellana (efe, ele, eme, ene, esse), i va donar-hi els noms tradicionals (ef, el, em, en, es) divergint en aquest punt amb Pompeu Fabra . D'altra banda, entre 1923 i 1928 va defensar publicament la llengua auxiliar internacional esperanto a diversos articles i editorials de publicacions com La Publicitat o La Nau . ^[18] De fet, uns anys abans a "El crim de Pere Poc", una de les narracions d'Episodis (1909) i que segons Magi Sunyer conte diversos fets autobiografics (un jove estudiant tarragoni de dret a Barcelona, amb dificultats economiques i que passara un temps a la preso), el protagonista "te una passio noble, que constitueix el seu unic fanatisme: l'esperanto". ^[19]

Rovira va tenir una influencia decisiva en l'aplicacio immediata dels nous preceptes ortografics a les revistes L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gracia , publicacions de gran penetracio popular. Va descobrir en el treball de Fabra un talent i uns coneixements que ningu abans havia formulat. El va ajudar en la seva tasca de donar a la societat catalana un model de llengua equilibrat comunicativament. A mes, va tenir una gran influencia entre les classes populars i menestrals de tendencia republicana en l'ambit de la reforma ortografica.

D'una altra banda, va tenir un paper molt important en la defensa de l'us del catala i en la lluita per la seva oficialitat. Va fer aquesta reflexio en el context de l'escenari plurilinguista europeu del moment. Concretament, es va fixar en el cas de Belgica i va utilitzar el seu exemple per defensar la seva posicio: ≪La cooficialitat, entesa com a duplicacio de llengues, retrocedeix, per a fer lloc a l'oficialitat singular de cada llengua dins el seu territori. En la lluita dels dos criteris que hi ha per a l'establiment de la igualtat dels idiomes dins els Estats plurilingues, s'accentua a Belgica, com a tot arreu, el triomf del criteri de l'unilinguisme territorial.≫ ^[20]

Malgrat tot, sempre va advocar per l'oficialitat exclusiva del catala, fins i tot un cop perduda la batalla de la Constitucio i l'Estatut per implementar aquesta mesura. En compensacio, va intentar proclamar el catala com a llengua propia a l'Estatut interior per aixi poder donar-li l'eficacia legal corresponent.

Pel que fa a les seves obres de tema linguistic, va escriure un Diccionari catala-castella i castella-catala (1913), compost a partir dels diccionaris publicats fins al moment. Contenia un miler d'adagis castellans amb la correspondencia catalana i a la inversa. D'aquesta manera es podia comprovar que n'hi havia molts d'iguals entre les dues llengues. Tambe va escriure una Gramatica elemental de la llengua catalana (1916). En aquesta obra es pot observar com Rovira i Virgili segueix gairebe sempre les directrius de l'obra de Fabra. Enten que la llengua normativa s'ha de fonamentar sobre el parlar de Barcelona, pero amb aportacions dels dialectes. Per aquest fet, en aquesta gramatica hi ha referencies a les variants geografiques del catala. Encara que, a vegades, de forma generica. Tambe va escriure una Novissima ortografia catalana (1913) que era un vocabulari ortografic segons les normes de l'Institut d'Estudis Catalans i les obres i treballs dels millors filolegs.

Obra [ modifica ]

Narrativa breu

• Episodis . Barcelona: L'Avenc, 1909.
• Teatre de la natura . Sabadell: La Mirada, 1928.

Poesia

• La collita tardana . Mexic, D. F.: Catalonia, 1947.
• La collita darrera. Poesia inedita . Santa Coloma de Queralt: Obrador Edendum, 2019.

Infantil i juvenil

• Historia de Catalunya . Barcelona: L'Ocell de Paper, 1933.
• L'11 de Setembre del 1714 [Il·lustracions de Josep Obiols]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1934.

Teatre

• Nova vida . Tarragona: E. Pamies, 1905.

Critica literaria o assaig

• La Representacio proporcional en el sufragi universal . Barcelona: Llibr. Espanyola, 1910.
• Historia dels moviments nacionalistes. Barcelona: Soc. Catalana d'Ed., 3 vol., 1912-1914.
• La nacionalitzacio de Catalunya . Barcelona: Soc. Catalana d'Ed., 1914.
• La guerra de les nacions : historia documentada. Barcelona: Soc. Catalana d'Ed., 5 vol., 1914-1925.
• Debats sobre el catalanisme . Barcelona: Soc. Catalana d'Ed., 1915.
• El Nacionalismo catalan: su aspecto politico, los hechos, las ideas y los hombres. Barcelona: Minerva, 1916.
• El nacionalisme . Barcelona: La Revista, 1916.
• Les valors ideals de la guerra . Barcelona: Soc. Catalana d'Ed., 1916.
• Nacionalisme i federalisme . Barcelona: Soc. Catalana d'Ed., 1917.
• La crisi del regim: cronica documentada dels darrers esdeveniments de la politica espanyola. Barcelona: Editorial Catalana, 1918.
• Historia de Russia: des dels temps primitius fins als temps actuals . Barcelona: Editorial Catalana, 1919.
• Historia nacional de Catalunya . Barcelona: Edicions Patria, 7 vol., 1922-1934.
• Els camins de la llibertat de Catalunya . Barcelona: La Publicitat, 1922.
• Guifre I . Barcelona: Barcino, 1926.
• Defensa de la democracia . Barcelona: Fundacio Valenti Almirall, 1930.
• Catalunya i la Republica . Barcelona: Llibr. Catalonia, 1931.
• La Constitucio interior de Catalunya . Barcelona: Barcino, 1932.
• Els sistemes electorals . Barcelona: Barcino, 1932.
• El principi de les nacionalitats . Barcelona: Barcino, 1932.
• El Corpus de Sang (estudi historic). Barcelona: Barcino, 1932.
• Les muralles de Tarragona . Tarragona: Ajuntament, 1933.
• Resum d'historia del catalanisme. Barcelona: Barcino, 1936.
• Pi i Maragall i Proudhon . Barcelona: Norma, 1936.
• Els darrers dies de la Catalunya republicana . Buenos Aires: Edicions de la Revista de Catalunya, 1940.
• Els corrents ideologics de la Renaixenca catalana . Barcelona: Barcino, 1966.
• Catalunya i Espanya [a cura de Jaume Sobreques i Callico]. Barcelona: La Magrana, 1988.
• La Renaixenca [Il·lustracions de Madaula]. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1990.
• L'Estat catala. Estudi de dret public [a cura de Xavier Ferre Trill]. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2016.

Llengua

• Novissima ortografia catalana (1913), Barcelona, Antoni Lopez .
• Diccionari catala-castella i castella-catala (1913), Barcelona, Antoni Lopez.
• Gramatica elemental de la llengua catalana (1916), Barcelona, Antoni Lopez.

Obra traduida a l'angles [ modifica ]

El 2012 ^[21] Publicacions URV edita la traduccio de l'obra In Defence of Democracy . ^[22]

Llegat [ modifica ]

Al barri barceloni de La Font d'en Fargues es conserva la Torre Maria , on hi visque abans de la guerra civil.

La biblioteca personal de Rovira i Virgili va ser requisada i traslladada a l'Archivo General de la Guerra Civil, situat a Salamanca, per les tropes franquistes el 1939 . La seva filla, la bibliotecaria Teresa Rovira i Comas va lluitar durant mes de 30 anys per aconseguir el retorn dels documents. ^[23] Posteriorment, els va llegar a la Biblioteca de la Universitat que porta el seu nom . ^[24]

Reconeixements [ modifica ]

• El nom del Premi Rovira i Virgili , dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, es una mostra d'homenatge i reconeixement. Es va convocar per primera vegada l'any 1984 i, posteriorment, entre els anys 1991 i 2010.
• Des de l'any 1991 la universitat publica del Camp de Tarragona , i posteriorment tambe de les Terres de l'Ebre , porta el seu nom: Universitat Rovira i Virgili (URV).
• Diverses localitats com Tarragona, Barcelona o Reus el recorden amb el nom d'un carrer.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Torre Maria , casa on havia viscut Antoni Rovira i Virgili a Barcelona.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Safont , Joan . Per Franca i Anglaterra . A Contra Vent, 2012. ISBN 9788415720010 .  
• Rovira i Virgili , Antoni. La guerra de les nacions . Generalitat de Catalunya, 2015. ISBN 9788439394136 .  
• Rovira i Virgili , Antoni. Les valors ideals de la guerra . Generalitat de Catalunya, 2017. ISBN 9788439395331 .  
• Anguera, Pere . Rovira i Virgili 50 anys despres. Valls : Cossetania, 2000. (El Tinter (Cossetania Edicions); 17)
• Carod-Rovira, Josep-Lluis . Antoni Rovira i Virgili i la questio nacional:Textos politics 1913-1947. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions, 1994. (Catalans il·lustres (Catalunya. Generalitat); 9)
• Ferre, Xavier . Pompeu Fabra vist per Antoni Rovira i Virgili. Revista de Catalunya (Barcelona: Fundacio Revista de Catalunya), num 137 (febrer 1999)
• Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidencia, Servei Central de Publicacions. Homenatge a Antoni Rovira i Virgili. Barcelona, 1980.
• Ginebra, Jordi . Antoni Rovira i Virgili, gramatic i lexicograf. Revista de Catalunya (Barcelona: Fundacio Revista de Catalunya), num 144 (octubre 1999)
• La victoria de Pompeu Fabra. Introduccio i edicio de Jordi Ginebra i Marina Mallafre. Tarragona: 2008, Universitat Rovira i Virgili.

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites
	Viquitexts

• ≪ Antoni Rovira i Virgili ≫. Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana .
• Biografia del Parlament de Catalunya Arxivat 2013-07-22 a Wayback Machine .
• Antoni Rovira Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine . a memoriaesquerra.cat Arxivat 2017-02-05 a Wayback Machine .
• Llegat Teresa Rovira . CRAI de la Universitat Rovira i Virgili