Antoni Rovira i Trias

Biografia
Naixement	27 maig 1816 Barcelona
Mort	2 maig 1889 (72 anys) Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Activitat
Ocupacio	arquitecte
Membre de	Reial Academia de Ciencies i Arts de Barcelona
Moviment	Modernisme catala
Obra
Projectes principals	Pla d'Eixample de Barcelona
Familia
Fills	Antoni Rovira i Rabassa
Signatura

Antoni Rovira i Trias ( Barcelona , 27? de maig de 1816 - Barcelona , 2 de maig de 1889 ) fou un arquitecte catala , guanyador del concurs que el 1859 l' Ajuntament de Barcelona va fer per urbanitzar l' Eixample de Barcelona , i que finalment va desenvolupar-se seguint el Pla Cerda . Va ser regidor, diputat i arquitecte municipal de Barcelona i va crear el cos de bombers de la ciutat.

Biografia familiar [ modifica ]

De familia amb tradicio en les arts de la construccio i el mestratge d'obres, els seus progenitors es van instal·lar a la ciutat el segle  xviii essent el seu cap visible en Antoni Rovira i Riera, fuster i mestre d'obres al qual se li atribueixen diverses obres pero de les quals, realment documentades, nomes tenim constancia d'un pont de fusta, segons projecte de Tomas Soler i Ferrer, construit el 1802 entre la Duana i el Palau Reial, amb motiu d'una visita a Barcelona dels reis d'Espanya Carles IV i Maria Lluisa ^[1] per rebre reis d' Etruria que arribaven a la ciutat i uns treballs dins de la construccio del cementiri del Poblenou els quals, erroniament, se li atribueixen al seu fill Antoni Rovira i Trias.

Del matrimoni d'en Rovira amb Gertrudis Trias, filla del fabricant d'indianes Narcis Trias, naixeria a Gracia, el mes de maig de 1816, l'Antoni Rovira i Trias. Per rao de la situacio administrativa de la futura vila de Gracia que aleshores encara era un barri fora muralles de la ciutat, el petit Antoni fou batejat a la catedral de Barcelona el vint-i-set d'aquell mes de maig i li foren posats, segons el costum, tres noms: Antoni de Padua, Josep i Ramon Nonat.

Influit segurament per l'antiga tradicio familiar, Rovira i Trias es va inclinar cap a la branca de l'arquitectura i sembla, malgrat la mancanca de dades al voltant seu, que ja als setze anys era mestre d'obres. ^[2]

Casat amb Magdalena Rabassa i Barenys, el matrimoni va tenir dos fills l'Antoni i el Ricard, que van seguir camins oposats, ja que, mentre que el gran, l' Antoni Rovira i Rabassa va seguir les passes del pare, l'altre va optar per fer estudis de Dret i es va convertir en advocat i jutge a la ciutat de Barcelona.

Va morir sobtadament el 2 de maig de 1889, als 73 anys, d'un vessament cerebral. La seva popularitat i la vocacio municipalista ampliament manifestada el va fer mereixedor d'un solemne enterrament honorat pels seu estimat cos de bombers. ^[3]

Estudis [ modifica ]

Va fer els seus primers estudis a l' Escola de Llotja , en assignatures com quimica, geografia, geologia o matematiques. Aquesta preparacio li permet optar el 1836 a la recent creada carrera d'Enginyers de Camins a l' academia de San Fernando , si be aquests estudis els abandonara pels d'arquitectura, obtenint el titol el 30 de marc de 1842 a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando . ^[4] Durant el periode del seu servei militar a la comandancia de Sant Feliu de Codines va elaborar, conjuntament amb dos companys, el que es el seu primer treball conegut, encara com a estudiant d'arquitectura: el planol de la Vila de Sant Feliu, dut a terme el 1836. Tambe de la seva epoca d'estudiant consta que va publicar uns planols dels desapareguts Banys Nous, avui perduts. ^[5]

Activitat intel·lectual i associativa [ modifica ]

Retornat a la vida civil l'any 1839 , va participar activament al naixement de nombroses societats que desenvolupaven diverses branques del saber.

Una d'aquestes associacions, la Societat Filomatica de Barcelona que va neixer el 15 de novembre de 1839 de la ma d'en Rovira i d'un reduit grup d'intel·lectuals i politics que es reunia a casa seva, entre els que es comptava Francesc Pi i Margall . La seva finalitat era l'evolucio intel·lectual dels seus associats. El primer article dels seus estatuts aprovats el 1858 propugnava: ≪... La societat, sota el lema de mihi coeterisque laboro , es proposa el progres mutu dels seus individus en els coneixements humans, fent servir tots els mitjans que siguin menester per aconseguir el seu objectiu≫. A partir de 1860 es va fusionar amb l'Ateneu Catala i el 1872 amb el Casino Mercantil Barcelones, passant a crear l' Ateneu Barcelones .

Juntament amb en Josep Oriol i Bernadet i Miquel Garriga i Roca va tirar endavant el Boletin Enciclopedico de Nobles Artes que va apareixer des de l'1 d'abril del 1846 fins al 15 de marc de 1847, i en el qual s'hi van anar reflectint les idees i els pensaments dels comentats personatges entre altres arquitectes.

Va participar en la fundacio de la Sociedad de Seguros Mutuos contra Incendios , creada el 30 de maig de 1835 , col·laborant com a perit i arquitecte. Intensament implicat en l'evolucio d'aquesta societat privada pero amb suport municipal, va escriure manuals i tractats sobre extincio d'incendis. ^[6] Posteriorment municipalitzaria l'activitat del cos de bombers de Barcelona , del que en va ser el cap des de 1868 fins al 1887, en que va dimitir en no acceptar l'Ajuntament les seves propostes de millora de cara a l' Exposicio Universal de 1888 . Rovira va revitalitzar el cos de bombers, que s'havia deteriorat gradualment, el va modernitzar i el va expandir, creant 4 casernes, a mes de la central al carrer Hercules/placa de Sant Jaume. ^[7]

Activitat professional [ modifica ]

Des de 1867 fou arquitecte municipal de Barcelona , ^[8] de Gracia i de Sant Marti de Provencals , Cap d'Edificacio i Ornat del mateix ajuntament el 1872, assessor de l'ajuntament de Manresa, Regidor, Diputat, Cap Honorari del Cos de Bombers de Barcelona, ciutada honrat de la ciutat.

Obres [ modifica ]

Barcelona [ modifica ]

Any	Nom	Localitzacio	Descripcio	Foto
1852	Casa Felicia Tarre [9]	C. Tapineria, 25	Edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos. Desaparegut
1852	Casa Francesc Malsach [10]	C. del Pi, 8	Edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos. Arcs de mig punt amb doelles a les plantes baixes, que recullen l'acces i els comercos dels baixos. Balcons amb baranes de ferro forjat.
1851, 1860, 1880	Urbanitzacio de la Placa del Nord ( Gracia ) [11]	Pl. del Nord	Placa rectangular on hi conflueixen sis carrers; zona central enjardinada i via perimetral. Esta voltada d'habitatges de planta baixa i tres o quatre plantes.
1856	Loggia del jardi del Palau Moja [12]	Rambla, 120 41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 19″ E  /  41.38306°N , 2.17194°E  / 41.38306; 2.17194	Loggia de vuit grans columnes corinties, per a tancar el jardi del palau; a l'entaulament hi ha medallons de terra cuita. Reformada el 2003.	Fotografia
1859	Projecte per al nou Eixample		No es dugue a terme, en imposar-se el projecte d' Ildefons Cerda .
1860	Casa Antoni Rovira i Trias [13]	C. dels Banys Nous, 5	Edifici d'habitatges de planta baixa, quatre pisos i atic. Els baixos tenen de dos grans portals d'arc escarser i clau en mensula, i el central d'arc de mig punt motllurat, a sobre del qual hi ha un relleu amb la data mdccclx . Era la residencia propia de l'arquitecte.
1860	Casa Bartomeu Tarre [14]	C. de la Comtessa de Sobradiel, 10 C. d'Ataulf, 8	Edifici d'habitatges de planta baixa, entresol i quatre pisos.
1861	Casa Felicia Tarre [15]	C. de la Comtessa de Sobradiel, 4	Edifici d'habitatges de planta baixa, entresol i quatre pisos.
1861-1870	Urbanitzacio de la Placa de Rovira i Trias ( Gracia ) [16]	Pl. de Rovira i Trias	Placa rectangular a la qual conflueixen sis carrers. Una via creua pel centre, amb dos espais pavimentats i enjardinats a cada costat.
1862	Casa Miquel Dumanjo [17]	C. d'en Tantarantana, 8 C. de l'Allada-Vermell, 5	Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos. Les obertures es distribueixen en cinc eixos verticals, amb un balco corregut en el principal i balcons individuals en les altres plantes. Nomes es conserva la facana, integrada en una nova construccio.
1862-1864	Campanar de Gracia [18]	Pl. de Rius i Taulet 41° 24′ 0.5″ N, 2° 9′ 27.5″ E  /  41.400139°N , 2.157639°E  / 41.400139; 2.157639	Torre de rellotge, amb campana a la part superior, al mig de la placa on hi havia l'ajuntament de Gracia. El rellotge es d'Albert Billeter i la campana d'Isidre Pallares. La campana es feu famosa arran de l'aixecament popular de 1870.
1864	Cases Joaquim Gurri [19] [20]	C. de la Junta de Comerc, 14 i 16	Son dos edificis d'habitatges bessons, de planta baixa, quatre pisos i terrat amb coberta a la catalana. Facana amb balcons de pedra sobre mensules, corregut a la planta primera, agrupats dos a dos a la segona i individuals a la tercera i quarta, tots amb barana de ferro. Planta baixa amb quatre portals d'arc de mig punt i encoixinat; les altres plantes tenen un esgrafiat amb motius geometrics.	Fotografia
1865-1866	Projecte urbanistic del Passatge de la Banca [21]	Passatge de la Banca, 1-8 Rambla, 4-6 C. de Josep Anselm Clave, 3 41° 22′ 38.6″ N, 2° 10′ 38″ E  /  41.377389°N , 2.17722°E  / 41.377389; 2.17722	Projecte per a un passatge en forma d'L per a unir la Rambla i J. A. Clave, formant una placeta octogonal a l'angle.	Projecte del passatge
1867	Pla urbanistic del Poblenou
1870	Teatre Espanyol	Pg. de Gracia, entre Diputacio i Gran Via 41° 23′ 24.39″ N, 2° 10′ 3.79″ E  /  41.3901083°N , 2.1677194°E  / 41.3901083; 2.1677194	Teatre amb platea i un pis, per a 2.000 espectadors, amb decoracio arabitzant. Cremat el 1898 i desaparegut el 1900.
1872-1882	Mercat de Sant Antoni [22]	C. del Comte Borrell, 56 C. del Comte d'Urgell, 1 C. de Manso, 55-57 41° 22′ 43″ N, 2° 09′ 43.5″ E  /  41.37861°N , 2.162083°E  / 41.37861; 2.162083	Ocupa tota una illa de l'Eixample, amb quatre naus en diagonal i un cimbori octogonal en la cruilla, per sobre de les teulades. Tota l'estructura es de ferro, amb decoracio eclectica als pilars, els frontons dels testers i el cupuli. En restauracio i reforma integral (2016).
1876	Projecte urbanistic per a la Font de les Tres Gracies	Pl. Reial 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 31″ E  /  41.38000°N , 2.17528°E  / 41.38000; 2.17528	Projecte per a la instal·lacio, al mig de la placa, de la font d'Antoine Durenne. Restaurada el 1983.
1876	Monument a la Pau [23]	Porta de la Pau 41° 22′ 32.89″ N, 2° 10′ 39.94″ E  /  41.3758028°N , 2.1777611°E  / 41.3758028; 2.1777611	Erigit per a commemorar el final de les guerres carlines. De 18 m, era composta de quatre volums, amb relleus i escultures al·legorics. Els materials eren fusta i guix i no se'n va fer una versio definitiva amb materials duradors. Desaparegut.	Unica foto coneguda
1878-1882	Museu Martorell [24]	Pg. de Pujades, 12 41° 23′ 14″ N, 2° 11′ 04″ E  /  41.38722°N , 2.18444°E  / 41.38722; 2.18444	Primer edifici de Barcelona construit expressament per a museu. Pla simetric amb un cos central per a vestibul, oficines i biblioteca i, a les dues bandes, naus longitudinals amb pas elevat perimetral per a les col·leccions de geologia i paleontologia. La decoracio es neohel·lenistica, amb un portic de columnes coronat per un fronto. Avui, seu historica del Museu de Ciencies Naturals.
1883	Balustrada del Passeig de Colom [25]	Pg. de Colom 41° 22′ 36″ N, 2° 10′ 43″ E  /  41.37667°N , 2.17861°E  / 41.37667; 2.17861	Balustrada de pedra al voltant del passeig, amb dracs esculpits i gerros de ferro de foneria, similars als del Salo de Sant Joan. Desapareguda.	Fotografia antiga
1887	Balustrada del Salo de Sant Joan [26]	Pg. de Lluis Companys 41° 23′ 24″ N, 2° 10′ 55″ E  /  41.39000°N , 2.18194°E  / 41.39000; 2.18194	Balustrada de pedra, a les dues bandes del passeig, amb gerros de ferro de foneria.
1887-1888	Mercat de la Concepcio [27]	C. d'Arago, 311 C. de Valencia, 332 41° 23′ 42″ N, 2° 10′ 07″ E  /  41.39500°N , 2.16861°E  / 41.39500; 2.16861	Estructura de ferro de tres naus paral·leles (la central, mes ampla i alta que les laterals), amb pilars i teulades a dues vessants, amb teules de colors. Les facanes tenen socols de pedra de Montjuic amb reixes de ferro forjat . Reforma del 1996-1998 per Albert de Pineda i Alvarez .
1888	Mercat d'Hostafrancs [28]	C. de la Creu Coberta, 93 C. d'Hostafrancs de Sio, 23 C. de Vilardell, 25 41° 22′ 31″ N, 2° 08′ 37″ E  /  41.37528°N , 2.14361°E  / 41.37528; 2.14361	Estructura de ferro de tres naus paral·leles (la central, mes ampla i alta que les laterals, que permet l'entrada de llum pels laterals alts), amb pilars i encavallades de ferro fos i teulades a dues vessants. Hi ha un forjat interior que amaga part de l'estructura i la desfigura.
1888-1891	Escorxador General [29]	C. d'Arago, / Tarragona / Vilamari / Diputacio 41° 22′ 41″ N, 2° 08′ 54″ E  /  41.37806°N , 2.14833°E  / 41.37806; 2.14833	Rovira projecta la primera edificacio del conjunt, despres ampliada amb naus de Pere Falques i Urpi Enderrocat el 1980. El lloc es ocupat pel Parc de Joan Miro .	Fotografia

Igualada [ modifica ]

Any	Nom	Localitzacio	Descripcio	Foto
1880-1883	Ajuntament [30]	Pl. de l'Ajuntament, 1 41° 34′ 44″ N, 1° 37′ 02″ E  /  41.57889°N , 1.61722°E  / 41.57889; 1.61722	Projectat conjuntament amb Pau Riera i Galtes . Edifici de planta baixa i dos pisos, amb un gran balco al primer pis, i pilastres corinties a la facana.

Manresa [ modifica ]

Any	Nom	Localitzacio	Descripcio	Foto
1857-1881	Casa de la Caritat [31]	Pl. de Cots 41° 43′ 37″ N, 1° 49′ 45″ E  /  41.72694°N , 1.82917°E  / 41.72694; 1.82917	Ampliat i reformat per Alexandre Soler i March , que en modifica la facana.

Montcada i Reixac [ modifica ]

Projecte d'eixample per a Barcelona [ modifica ]

L'any 1859 l' Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per a triar un projecte d'eixample per a la ciutat. Es varen presentar tretze projectes, resultant guanyador per unanimitat el d'Antoni Rovira i Trias el 10 d'octubre del 1859, pero gracies als seus contactes a Madrid, Ildefons Cerda aconsegui que el ministeri de Foment imposes el seu pla . ^[33]

El projecte de Rovira estava basat en una malla circular que envoltant la ciutat emmurallada creixia radialment, integrant de forma harmonica els pobles del voltant a traves d'avingudes. Es va presentar amb el lema ≪Le trace d'une ville est oeuvre du temps, plutot que d'architecte≫ (La traca d'una ciutat es obra del temps mes que de l'arquitecte), original de Leonce Reynaud . La trama respon a un model d'eixample contemporani i residencial com el Ring de Viena o el projecte Haussmann a Paris . Aquest model estava mes alineat amb la futura Großstadt capitalista que reivindicaria la Renaixenca i la Lliga ^[34] i es basava en la connectivitat de les diferents zones a traves del transport public i grans carrers radials.

Publicacions [ modifica ]

• Rovira i Trias , Antoni. Tratado de la Estincion de Incendios (en castella). Barcelona: Imprenta de la Publicidad, 1856. ISBN 9788490011287 .  

Reconeixement [ modifica ]

Des del 29 de marc del 1922 la placa que abans (des de 1861) nomes es deia Rovira, va passar a denominar-se Rovira i Trias. En un dels bancs de pedra de la placa hi ha una figura de bronze d'Antoni Rovira i Trias i, just als peus, hi te una placa que representa la proposta urbanistica que l'arquitecte va presentar per a l'Eixample barceloni.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Antoni Rovira i Trias

• Babiano i Sanchez , Eloi. Antoni Rovira i Trias, Arquitecte de Barcelona . Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions, 2007. ISBN 9788483304358 .  
• Permanyer , Lluis . L'Eixample, 150 anys d'Historia . Barcelona: Viena Edicions : Ajuntament de Barcelona , 2008. ISBN 978-84-9850-131-5 .