Antiga basilica de Sant Pere
Dibuix del segle xix de l'Antiga Basilica de Sant Pere, tal com es creu que lluia prop de l'any 1450. L'Obelisc del Vatica es troba a l'esquerra, encara en peu, sobre el lloc on va ser construit sota ordres de l'Emperador Caligula l'any 37
Eponim	Sant Pere
Dades
Tipus	Esglesia i edifici desaparegut
Construccio	segle IV
Data de dissolucio o abolicio	1505
Dedicat a	Sant Pere
Caracteristiques
Estat d'us	enderrocat o destruit permanentment tancat
Estil arquitectonic	arquitectura romana
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa	Estats Pontificis i Municipio Roma I (Italia)
41° 54′ 08″ N, 12° 27′ 12″ E  /  41.9022°N , 12.4533°E  / 41.9022; 12.4533
Activitat
Diocesi	bisbat de Roma
Religio	catolicisme
Fundador	Constanti I el Gran

L' antiga basilica de Sant Pere , o basilica de Constanti , era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basilica de Sant Pere , al Vatica . El nom d'antiga basilica de Sant Pere s'ha utilitzat des de la construccio de la basilica actual per distingir tots dos edificis. ^[1]

Historia [ modifica ]

Des de l'epoca de la crucifixio i enterrament de Sant Pere l'any 64, s'ha cregut que en aquest lloc es troba la tomba de sant Pere i on es trobava un petit santuari. La construccio va comencar sota el mandat de l'emperador roma Constanti I el Gran, entre el 326 i el 333, i es van necessitar trenta anys per completar-la. El disseny era el tipic d'una basilica. ^[2] L'esglesia lentament va guanyar importancia durant els seguents dotze segles, i fins i tot va esdevenir un lloc de pelegrinatge dintre de Roma. Les coronacions papals van comencar a celebrar-se alla; tambe va ser el lloc on Carlemany va ser coronat Emperador del Sacre Imperi Romanogermanic , l'any 800. Gracies al seu prestigi en ascens, l'esglesia va ser decorada amb estatues, mobiliari i canelobres elaborats, i permanentment s'agregaven sepulcres i altars als seus costats. ^[1] Malgrat tot, per al segle  xv la basilica es trobava rumb ruina i, despres del retorn del papat d' Avinyo , va comencar a discutir-se la reparacio de part de l'estructura. Leone Battista Alberti i Bernardo Rossellino van ser dues de les persones involucrades en la reconstruccio, i els qui van millorar l' absis i van agregar, parcialment, una logia de diversos pisos a la facana de l'atri, la construccio va continuar de manera intermitent fins que van comencar les obres de la nova basilica. En un principi, el papa Juli II va tenir la intencio de conservar el vell edifici, pero al cap de poc la seva atencio es va centrar a derrocar-ho a terra i construir una estructura nova. Aquest pla va horroritzar a moltes persones de l'epoca, ja que l'edifici representava una continuitat papal que es remuntava a sant Pere. A mes a mes, l'estructura es trobava repleta de tombes i cadavers pertanyents a sants i papes; fins i tot van continuar trobant-se ossos, durant la construccio, fins a febrer de 1544. Finalment, el tracament de la nova basilica va intentar reconsagrar les mencionades restes tant com va ser possible, ^[3] i l'altar original es va preservar dins de la nova estructura.

Estructura [ modifica ]

L'edifici consistia en cinc naus : una amplia, en el centre, i dues mes petites a cada un dels costats. Paral·lelament, cada una de les naus estava dividida per 21 columnes de marbre que eren restes preses d'antics edificis pagans. ^[4] La basilica, de 110 metres de longitud, tenia la forma d'una creu llatina i un sostre inclinat de fusta a l'interior, que assolia una alcada de 30 metres en el centre. A l'entrada es trobava un atri al que es coneixia com ≪el Jardi del Paradis≫, i que tenia cinc portes per les que s'accedia al cos principal de l'esglesia; aquest atri de fet era un agregat realitzat al segle  xvi . Malgrat tot, i a diferencia dels temples pagans anteriors, l'exterior de la basilica no estava decorat de forma magnifica. ^[1]

La creacio del mosaic de la Navicella (1305-1313), ubicat a l'atri, s'atribueix a Giotto di Bondone . L'enorme mosaic havia estat encarregat pel cardenal Jacopo Stefaneschi i ocupava la totalitat de la paret per damunt de l' arc que donava al pati. L'obra mostrava a sant Pere caminant sobre l'aigua. Aquest extraordinari treball va ser destruit en gran part durant la construccio de la nova basilica al segle  xvi , tot i que encara es conserven fragments. Navicella significa ≪vaixell petit≫, amb referencia al gran vaixell que dominava l'escena i la vela de la qual, inflada pels vents de la tempesta, s'imposava sobre l'horitzo. Aquest tipus de representacio naturalista del mar solament es coneixia d'obres a l'art antic. La nau de l'esglesia acabava en un arc que contenia un mosaic de Constanti i sant Pere, a qui se'l lliurava un model de l'esglesia de Crist . A les parets, d'11 finestres cadascuna, podien trobar-se frescs de diferents persones i escenes tant de l' Antic com del Nou Testament . ^[5]

L'altar de l'Antiga Sant Pere comptava amb diverses columnes salomoniques . Segons la tradicio, Constanti va prendre aquestes columnes del Temple de Jerusalem i les va regalar a l'esglesia; tanmateix, es probable que de fet aquestes fossin d'una esglesia de l'Orient. Quan Gian Lorenzo Bernini va construir el Baldaqui de Sant Pere per cobrir el nou altar de Sant Pere, es va allunyar del disseny intricat de les antigues columnes. Vuit de les columnes originals van ser traslladades al moll de la nova Sant Pere.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Antiga basilica de Sant Pere

• The Constantinian Basilica Article de Jose Ruysschaert (en angles)
• The Tomb of St Peter Llibre de Margherita Guarducci (en angles)