De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
L'
anticonsumisme
es la
ideologia
que s'oposa al
consumisme
, es a dir, a la continua compra i consum de bens materials. L'anticonsumisme es refereix a les accions privades de les corporacions empresarials a la recerca d'objectius economics i economics a costa del benestar public, especialment en materia de proteccio ambiental,
estratificacio social
i
etica
en el govern d'una societat. En la politica, l'anticonsumisme se solapa amb l'
ecologisme
, l'
antiglobalitzacio
i l'activisme dels
drets dels animals
.
L'anticonsumisme va sorgir en resposta als problemes causats pel maltractament a llarg termini dels consumidors humans i dels animals consumits, i de la incorporacio de l'educacio del consumidor als plans d'estudis escolars; Alguns exemples d'anticonsumisme son el llibre
No Logo
(2000) de
Naomi Klein
i pel·licules documentals com
The Corporation
(2003), de
Mark Achbar
i
Jennifer Abbott
, i
Surplus: Terrorized to Being Consumers
(2003), d'
Erik Gandini
; cadascun va fer que l'
activisme anticorporatiu
fos popular com una forma ideologica d'accio civil i politica.
La critica del
materialisme economic
, com a comportament deshumanitzant que es destructiu per la Terra, com a
habitat huma
, prove de la
religio
i de l'
activisme social
:
- La critica religiosa afirma que el consumisme materialista interfereix amb la connexio entre l'individu i Deu, comportant un estil inherentment immoral de vida.
- Des del punt de vista secular, l'activisme social indica que a partir del materialisme consumista en deriva la
delinquencia
(que prove de la
pobresa
de la
desigualtat economica
), la
contaminacio
industrial i la conseguent
degradacio ambiental
i la
guerra
com a negoci. L'escriptor
Georges Duhamel
va dir que "el materialisme america es un far de mediocritat que amenacava amb eclipsar la civilitzacio francesa".
[3]
L'historiador alemany
Oswald Spengler
(1880-1936) va dir que "la vida a America es exclusivament economica en l'estructura i amb manca de profunditat".
[3]
