Antic eslau oriental

р?сьскъ ?зыкъ  ( rus?sk? j?zyk? )
Tipus	llengua extinta , llengua morta i llengua historica
Us
Parlants nadius	Llengua morta . S'ha desenvolupat en les modernes llengues eslaves orientals , amb les quals esta estretament relacionada.
Parlat a	Europa de l'Est
Autocton de	Europa Oriental
Classificacio linguistica
llengua humana llengues indoeuropees llengues balto-eslaves llengues eslaves llengues eslaves orientals
Caracteristiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciril·lic i glagolitic
Nivell de vulnerabilitat	6 extint
Codis
ISO 639-3	orv
Glottolog	oldr1238
Linguist List	orv
IETF	orv

L' antic eslau oriental fou la llengua parlada pels eslaus orientals durant el periode compres entre aproximadament els segles  vi als segles  xiii - XIX a la Rus de Kiev i als estats que es va desenvolupar despres del col·lapse de la Rus de Kiev. Els seus dialectes es parlaven, tot i que no exclusivament, a la zona avui ocupada per Belarus , centre i nord d' Ucraina , i parts de l'oest de Russia . Segons algunes teories, es l'ancestre comu del rus , belarus i ucraines . ^[1]

Terminologia [ modifica ]

Els linguistes de cadascun dels tres paisos eslaus de l'est tendeixen a tractar l'antic eslau oriental com el precursor directe del seu propi idioma, per la qual cosa l'anomenen en consequencia.

• A Belarus: "Antiga llengua belarussa " ( belarus : старажытнабеларуская мова starajitnabelaruskaia mova )
• A Russia: "Antiga llengua russa " ( rus : древнерусский язык drevnerusskii iazik )
• A Ucraina: "Antiga llengua ucrainesa " ( ucraines : давньоукра?нська мова , davnoukrainska mova ) o "llengua de l'Antiga Kiev" ( ucraines : давньоки?вська мова davnokiivska mova )

Consideracions generals [ modifica ]

La llengua era descendent del protoeslau i conservava fidelment molts dels seus elements. Una innovacio notable en l'evolucio d'aquesta llengua va ser el desenvolupament de l'anomenada pleofonia (o polnoglassie "vocalitzacio completa"), que va arribar a diferenciar l'evolucio recent de l'eslau oriental de la d'altres dialectes eslaus. Per exemple, l'eslau comu *gordъ 'assentament, poble' es reflectia com a AEO. gorodъ , l'eslau comu ' *melko 'llet' ^[2] AEO. moloko , i l'eslau comu *korva 'vaca' > AEO. korova . Altres dialectes eslaus es diferenciaven per la resolucio de les agrupacions de sil·laba tancada *eRC i *aRC com a metatesi liquida ( eslaves meridionals i eslaves occidentals ), o per cap canvi en absolut.

Ates que els registres existents escrites de la llengua son escassos, es dificil avaluar el nivell de la seva unitat. Tenint en compte el nombre de tribus i clans que constituien la Rus de Kiev , es probable que hi hagues molts dialectes de l'antic eslau oriental. Per tant, avui podem parlar definitivament nomes pels manuscrits de les llengues conservats que, segons algunes interpretacions, mostren divergencies regionals des del comencament dels registres historics. No obstant aixo, pels volts del 1150 tenia mes unitat que qualsevol altra branca eslava, i mostrava variacions locals mes petites. ^[3]

Amb el temps, es va desenvolupar en diverses formes mes diversificades, que van ser els predecessors de les modernes llengues russa , belarussa , ucrainesa i rutena . La branca ucrainesa fou la primera a escindir-se, entre els anys 1200 i 1500, mentre que la russa es va separar mes tard de la belarussa, pels volts del 1700. ^[3] Cadascun d'aquests idiomes conserva gran part de la gramatica de l'antic eslau oriental i el vocabulari.

Quan despres del final del 'jou tartar' el territori de l'antiga Rus de Kiev es va dividir entre el Gran Ducat de Lituania i el Gran Ducat de Moscou , van sorgir dues tradicions literaries independents en aquests estats, la rutena a l'oest i la russa medieval a l'est.

Llengua literaria de la Rus de Kiev [ modifica ]

La unificacio politica de la regio en l'estat anomenat Rus de Kiev , a partir del qual les modernes Belarus , Russia i Ucraina fan remuntar els seus origens, es va produir aproximadament un segle abans de l'´ adopcio del cristianisme en 988, i l'establiment del l' antic eslau com a llengua liturgica i literaria. L'antic eslau, tambe conegut com a antiga llengua bulgara, ja que es va desenvolupar a l'Academia de Preslav del Primer Imperi Bulgar , s'introdui a traves de l'Imperi Bulgar. La documentacio de la llengua d'aquest periode es escassa, pel que, en el millor dels casos, es fa dificil determinar plenament la relacio entre el llenguatge literari i els seus dialectes parlats.

Hi ha referencies a les fonts arabs i romanes d'Orient dels eslaus precristians en la Russia europea on s'assenyala que aquests pobles eslaus utilitzaven alguna mena d'escriptura . Tot i algunes troballes arqueologiques suggerents i una corroboracio, per part del monjo del segle  x Txernorizets Hrabar , que els antics eslaus escrivien amb "cops i incisions", la naturalesa exacta d'aquest sistema es desconeguda.

Tot i que l'alfabet glagolitic es va introduir breument, com ho demostren les inscripcions eclesials a Novgorod , aviat va ser totalment reemplacat pel ciril·lic . Les mostres de manuscrits d'escorca de bedoll excavades a Novgorod han proporcionat informacio crucial sobre la puresa de la llengua vernacla al nord-oest de Russia , gairebe per complet lliure de la influencia eslava. Tambe se sap que els manlleus i calcs procedents del grec medieval van comencar a entrar a la llengua vernacla en aquest moment, i que al mateix temps la llengua literaria, al seu torn va comencar a ser modificada cap l'eslau oriental.

Els seguents extractes il·lustren dos dels mes famosos monuments literaris.

NOTA: . L'ortografia de l'extracte original s'ha modernitzat en part. Les traduccions son mes aviat literals, no literaries.

Cronica de Nestor [ modifica ]

c. 1110, del Codex Lauretia , 1377:

Llengua primerenca; caiguda de les yers en curs o possiblement completes (diverses paraules acaben amb una consonant; кн?жит "governar" < кън?жити , ucraines : княжити kniajiti , rus : княжить kniajit , belarus : княжыць kniajits ). Les caracteristiques eslaves meridionals inclouen врем?ньнъıх "anterior / passat"; rus : прошлых proixlikh , ucraines : минулих minulikh , belarus : м?нулых minulikh . L'us correcte del perfecte i de l' aorist : ?сть пошла "es/ha vingut" ( rus : пошла poixla ), нача "vaig comencar" ( rus : начал natxal , com a desenvolupament de l'antic perfecte.) Noteu l'estil de puntuacio.

El conte de la campanya d'Igor [ modifica ]

Слово о пълку Игорев? . c. 1200, procedent del manuscrit de Pskov, segle  xv .

Il·lustra les epopeies amb l'us tipic de la metafora i el simil.

El 1854, N.P. Korelkin va suggerir que la frase растекаться мыслью по древу (literalment "escampar la idea per damunt de l'arbre"), ^{[11] [12]} que ha esdevingut proverbial a la Russia moderna, amb el sentit de "parlar profusament, llargament, excessivament" es una mala lectura d'un original "мыс?ю" missiyu (similar a мышь mix , "ratoli") provinent de "correr com un esquirol/ratoli sobre un arbre"; ^[12] la paraula "мыслью" es present tant a la copia del manuscrit de 1790 com a la primera edicio del 1800, i a totes les edicions academiques posteriors.

Literatura en antic eslau oriental [ modifica ]

L'antic eslau oriental va desenvolupar una certa literatura propia, tot i que gran part d'aquesta es va veure influenciada, pel que fa estil i vocabulari, pels textos religiosos escrits en eslau. Han arribat fins a nosaltres diversos monuments literaris, entre d'altres el codi legal " Ruskaia Pravda " ( Руська правда /rus?ka pravda/ ), un corpus d' hagiografia i homilia , l'epopeia Canco d'Igor ( Слово о полку игореве /slovo o polku i?or?ev?e/ ) i el manuscrit mes antic que ha arribat fins a nosaltres de la Cronica de Nestor ( Повесть временных лет /pov?est? vr?em?ennix l?et/ ) ? el Codex Laurentia ( Лаврентьевский список /lavr?ent?jevskij sp?isok/ ) de 1377.

El Llibre de Veles , que es diu que es va trobar durant la guerra civil russa i hauria desaparegut en la Segona Guerra Mundial , proporcionaria, en cas que fos genui, l'unic monument literari precristia eslau oriental que ha arribat fins als nostres dies. ^[13]

La mostra de data mes antiga de l'antic eslau oriental (o, mes aviat, d' eslau eclesiastic amb pronunciades interferencies d'eslau oriental) ha de ser considerada, doncs, l'obra Slovo o zakone i blagodati del metropolita Hilario de Kiev . En aquests obra hi ha un panegiric sobre el princep Vladimir el Gran , l'heroi de gran part de la poesia eslava oriental popular. Aquest discurs subtil i elegant s'ajusta admirablement als preceptes de l'eloquencia romana. Es veu igualat per un altre panegiric de Vladimir, escrit una decada despres per Iakov el Monjo.

Altres autors del segle  xi son Teodosi, un monjo de Petxerska Lavra , que va escriure en la fe America i alguns Poutxenia o instruccions , i Luka Jidiata, bisbe de Novgorod , que ens ha deixat un curios Discurs als germans . A partir dels escrits de Teodosi veiem que molts habits pagans estaven encara arrelats entre el poble. Ni tan sols els monjos escapen dels seus censures. Jidiata escriu en un estil mes vernacle que molts dels seus contemporanis i evita el to declamatori dels autors romans.

Tambe poden esmentar les moltes vides dels sants i dels pares que es troben en la primerenca literatura eslava oriental, comencant per les dues Vides dels Sants Boris i Gleb , escrites a finals del segle  xi i que s'atribueixen a Iakov el Monjo i a Nestor el Cronista .

Amb l'anomenada Cronica de Nestor , que com el seu nom indica tambe s'atribueix a Nestor, comenca la llarga serie dels annals russos. Hi ha una cadena regular d'aquestes croniques, que s'esten amb nomes dues interrupcions fins al segle  xvii . A mes de l'obra atribuida a Nestor el Cronista , tenim croniques de Novgorod , Kiev , Volinia i moltes altres. Totes les ciutats d'alguna importancia podia presumir dels seus analistes, Pskov i Suzdal entre d'altres. En molts d'aquests annals abunden histories d'allo mes pintoresques.

Al segle  xii trobem els sermons del bisbe Ciril de Turov , que son intents d'imitar en antic eslau oriental el florit estil roma. En el seu sermo a Setmana Santa , el cristianisme es representat sota la forma de la primavera, el paganisme i el judaisme amb la de l'hivern, i per als mals pensaments es parla de vents bulliciosos.

Tambe hi ha obres admirables dels primers viatgers, com el hegumen Daniel, que va visitar Terra Santa a finals del segle  xi i principis del segle  xii . Un viatger mes tarda fou Afanasi Nikitin , un comerciant de Tver , que va visitar l' India en 1470. Va deixar un registre de les seves aventures .

Un curios monument de l'epoca de l'antic eslau es la Poutxenie (Instruccio), escrita per Vladimir Monomac per a benefici dels seus fills. Aquesta composicio generalment es troba inserida en la Cronica de Nestor; que dona una imatge precisa de la vida quotidiana d'un princep eslau. El Paterik del monestir de les Coves de Kiev es una col·leccio medieval tipicA d'histories de la vida dels monjos, amb dimonis, angels, fantasmes i resurreccions miraculoses.

Posteriorment apareix El conte de la campanya d'Igor , que narra l'expedicio d' Igor Sviatoslavitx , princep de Novhorod-Siverski en contra dels cumans . No es un poema epic , pero esta escrit en prosa ritmica . Un aspecte interessant del text es la seva barreja de cristianisme i antiga religio eslava . La muller d'Igor, Iaroslavna, invoca famosament les forces naturals des de les muralles de Putivl . Els motius cristians estan presents juntament amb els deus pagans despersonalitzats en forma d'imatges artistiques. Un altre aspecte que apareix al llibre, que el diferencia de les epopeies occidentals contemporanies, son les seves nombroses i vivides descripcions de la naturalesa , i el paper que exerceix la natura a les vides humanes.

La Zadonsxina es una especie de poema en prosa molt en l'estil del Conte de la campanya d'Igor , i la semblanca d'aquest ultim a aquesta ens aporta una prova addicional de la seva autenticitat. Es un conte sobre la batalla de Kulikovo , que Dmitri Donskoi va guanyar als mongols en 1380.

Les primeres lleis de la Rus 'presenten moltes caracteristiques d'interes, com ara la Russkaia Pravda de Iaroslav el Savi , que es conserva a la cronica de Novgorod; esta datada entre el 1018 i el 1072.

Estudi [ modifica ]

Els primers intents de compilar un ampli lexic de l'antic eslau oriental es van dur a terme per part d' Aleksandr Vostokov i Izmail Sreznevski al segle  xix . L'obra de Sreznevsky Materials per al Diccionari de l'antiga llengua russa sobre la base dels registres escrits Arxivat 2010-11-25 a Wayback Machine . (1893?1903), tot i que incompleta, romangue com a estandard de referencia fins a l'aparicio d'un diccionari academic de 24 volums en 1975-1999.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

•  Aquest article incorpora text d'una publicacio que es troba en domini public : Chisholm , Hugh. Encyclopædia Britannica (edicio de 1911) (en angles). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.