Anno Mundi ('en l'any del mon' ) fa referencia a un calendari basat en el recompte dels anys a partir de la suposada creacio del mon.

Tal es el cas del calendari hebreu , que considera que la creacio (prenent l'argument del creacionisme ) va tenir lloc el 3760 aC ^[1] i aquest criteri es basa en el Seder Olam Rabbah , del rabi Yose Ben Halafta , del segle  ii . L'any 2009 del calendari gregoria es el 2009 + 3760 = 5769 de l' Anno Mundi i del calendari hebreu .

L'AM va ser emprat pels primitius cronolegs cristians . Beda , un historiador medieval , va datar la creacio el 18 de marc del 3952 aC i els Annals dels quatre mestres la van datar el 5184 aC .

L' Aetos Kosmou ('edat del cosmos') es el concepte corresponent en el calendari roma d'Orient , que data la creacio l' 1 de setembre del 5509 aC .

James Ussher , un arquebisbe anglica del comtat d' Armagh (avui Irlanda del Nord ) el 1650 , en la seva obra Annals de l'Antic Testament , va fixar-ne la data el 23 d'octubre del 4004 aC .

Per arribar a aquest punt de partida es va dedicar a comptar els anys transcorreguts basant-se en estudis realitzats per personatges adversos al catolicisme, com ara Marti Luter ; va basar el seu comput en el recompte de les generacions assentades a l' Antic Testament , des de Jesucrist fins a Adam (4.000 anys); va establir una correlacio amb els registres de la historia romana i de les civilitzacions de l' Orient Mitja , i va fer una correccio fonamentada en un suggeriment de l'astronom Johannes Kepler , que havia associat l'enfosquiment del cel durant la crucifixio de Jesus amb un eclipsi solar, ^[2] amb la qual cosa es retarda en quatre anys la data de la creacio.

Per tant, aquesta data 4000 4 = 4004 aC va ser acceptada inicialment nomes per la cristiandat i posteriorment en altres tendencies religioses. Aquesta cronologia, recolzada per l'esmentat arquebisbe, va donar origen al que es va anomenar a partir de llavors calendari d'Ussher-Lightfoot .

En aquesta cronologia es basa l' Anno Lucis de la maconeria , que agrega 4.000 anys a les dates dC , i el numero de la data juliana , comptant els dies que han passat des del migdia del temps del meridia de Greenwich (UTC, abans GMT) al dilluns 1 de gener del 4713 aC .

La data inferida del martirologi roma ^[3] es el 25 de marc del 5199 aC , que es molt propera a la data dels annals irlandesos abans esmentats.

Notes [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Calendari d'Ussher-Lightfoot .
• Calendari .