Anna Pavlova

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaAnna Pavlova

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (ru) Анна Павловна (Матвеевна) Павлова Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 12 febrer 1881 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Russia) Modifica el valor a Wikidata
Mort 23 gener 1931 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
la Haia (Paisos Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Cancer de pancrees Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Crematori de Golders Green Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religio Cristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Formacio Academia Vaganova de Ballet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio ballarina de ballet , editora , coreografa , actora de cinema mut Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1899 Modifica el valor a Wikidata ?
Familia
Conjuge Victor Dandre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0667816 IBDB: 438958 TMDB.org: 1107950
IMSLP: Category:Pavlova,_Anna Find a Grave: 1380 Modifica el valor a Wikidata

Anna Matfeievna Pavlova (en rus : А?нна Матве?евна Па?влова) ( Sant Petersburg , 12 de febrer de 1881 (?) ? L'Haia 23 de gener de 1931 ) va ser una famosa ballarina de ballet russa que va debutar el 1901. [1]

Biografia [ modifica ]

Va naixer a Sant Petersburg al si d'una humil familia. Sa mare era bugadera a la casa d'un banquer jueu, Lazar Poliakov (1843-1914). Segons certes fonts i rumors Poliakov hauria sigut son veritable pare. [2] S'ignora la data de naixement i el nom del pare. [3] Segons els seus records, son pare va morir quan tenia dos anys. En els seus records, mai no va parlar gaire de la seua herencia paterna.

El seu anhel per al ballet s'ha despertat quan amb sa mare va assistir a una representacio de La Bella Dorment de Txaikovski en una coreografia de Marius Petipa. [2]

El 1889, quan tenia probablement vuit anys va ser rebutjada per l' Escola Imperial de Ballet per no tenir l'edat minima. Dos anys mes tard, hi va ser admesa. Va estudiar amb Ekaterina Vazem (1848-1937), [4] N. G. Legat, P. A. Gerdt i Enrico Cecchetti . [5] Hi va romandre fins als setze anys. Gerdt , Johansson i Sokolova van ser els seus mestres en ballet classic. Despres va ballar al Teatre Mariinski .

De 1901 al 1913 va recorrer Europa amb els ballets de Serguei Diaguilev . [1] Dos anys mes tard va formar la seua propia companyia. [5] Unia aptituds com a coreografa amb grans dots d' actriu . No va aportar innovacions creadores: sobreeixi essencialment en la interpretacio dels ballets romantics.

Pavlova va canviar per sempre l'ideal de les ballarines. Pels anys 1890 , hom esperava de les ballarines del Teatre Mariinski que excel·liren tecnicament. Aixo significava normalment tenir un cos poderos, musculos i compacte. Pavlova era prima, d'aparenca delicada i eteria, perfecta per als papers romantics com el ballet Giselle (1841) d'Adolphe Adam (1803-1856). Els seus peus eren extremadament arquejats; tant es aixi que va reforcar les sabates de punta afegint-hi un tros de cuir dur en les soles per suportar i aplanar el cos de la sabata. En aquell temps, molts van notar aquest ≪engany≫, de manera que Pavlova va retocar totes les seues fotos per ocultar la plataforma del boxy . Pero, finalment, aquesta va esdevenir la sabata pointe moderna, ja que funciona menys dolorosament i mes facilment per al peu arquejat.

Anna Pavlova, La mort del cigne

La seua peca de dansa mes famosa era La mort del cigne , amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine , amb la musica d' ≪El cigne≫ de l'obra El carnaval dels animals de Camille Saint-Saens . [5] Altres interpretacions en les quals va destacar van ser El llac dels cignes , Giselle , Les Silfides i Coppelia . [6]

Va morir de pleuresia a La Haia , Paisos Baixos , poc abans de complir els cinquanta anys, mentre estava de gira. [7] Els metges li havien aconsellat descansar i abandonar la dansa, pero no va poder. [8] El seu darrer desig fou ser amortallada amb el vestit que duia per a ballar La mort del cigne . Les seues ultimes paraules van ser: ≪Toqueu aquell ultim compas molt suaument≫. L'endema de la seua mort l'orquestra de Sant Petersburg, va tocar La Mort del cigne amb un sol projector que il·luminava l'escenari buit. [8] Va ser incinerada , els serveis funebres es van fer en l' esglesia Ortodoxa Russa de Londres i va ser enterrada al cementeri Golders Green . L'any 2001 les seues restes van ser traslladades al cementiri de Novodevitxi de Moscou , d'acord amb la seua voluntat i despres d'una considerable controversia. [9]

Pavlova, una darreria eponima [ modifica ]

La darreria pavlova , feta de merenga amb fruita i nata muntada hauria sigut anomenada en honor seu, [10] si be aquesta etimologia roman discutida. Tant Nova Zelanda com Australia en reclamen el credit. [11]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 ≪ Anna Matfejevna Pavlova ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Grup Enciclopedia. [Consulta: 26 febrer 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Sadurni , J.M/ ≪ Anna Pavlova, la gran dama rusa del ballet ≫ (en castella). Historia ? National Geogrpahic , 12-02-2022.
  3. ↑ Smith , Bonnie G. ≪ Pavlova, Anna ≫. A: The Oxford encyclopedia of women in world history . Oxford: Oxford University Press, 2008. ISBN 978-0-19-514890-9 .  
  4. ↑ ≪ Ekaterina Vazem ≫ (en angles). The Oxford Dictionary of Dance . [Consulta: 26 febrer 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 ≪ Pavlova, Anna ≫ (en italia). Enciclopedia Treccani . Treccani. [Consulta: 26 febrer 2023].
  6. ↑ Kent , Allegra ≪ The Swan ≫ (en angles). The New York Times Magazine , gener 1931. Arxivat de l' original el 2012-06-29 [Consulta: 21 febrer 2021].
  7. ↑ ≪ Anna Pavlova Dies at Height of Fame ≫. The New York Times , 23-01-1931. Arxivat de l' original el 4 de maig 2012 [Consulta: 26 febrer 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 ≪ Anna Pavlova, St Petersbourg ≫ (en frances). [Consulta: 26 febrer 2023].
  9. ↑ Gentleman , Amelia ≪ Anger as Pavlova's ashes leave London for Moscow ≫ (en angles). The Guardian , 07-03-2001. ISSN : 0261-3077 .
  10. ↑ Ayto , John. ≪ pavlova ≫. A: The diner's dictionary : word origins of food & drink (en angles). 2a edicio 2013. Oxford: Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-19-174443-3 .  
  11. ↑ Leach , H. M.. The pavlova story : a slice of New Zealand's culinary history . Dunedin, N.Z.: Otago University Press, 2008. ISBN 978-1-877372-57-5 .  

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Anna Pavlova
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Pavlova&oldid=32948011 ≫