De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Tenora construida per Andreu Toron (~1854), que va pertanyer a
Pep Ventura
. Es troba en el fons del
Museu de la Musica de Barcelona
Andreu Toron i Vaquer
[1]
(
Cameles
,
24 de febrer
del
1815
-
Perpinya
,
9 de novembre
del
1886
)
[2]
va ser un music i constructor d'instruments
rossellones
,
[3]
inventor de la
tenora
en la forma que te actualment.
[4]
La tenora fins a principi del
segle
xix
es feia generalment amb fusta de
boix
i d'una llargada significativament mes curta que l'actual (de 70 cm aproximadament), acabada amb un pavello amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construccio rustega.
Andreu Toron tenia una solida formacio musical, era un reconegut interpret d'
oboe
i formava part de diverses societats musicals de Perpinya. Andreu va treballar amb el seu pare, Valenti Toron, tambe constructor d'instruments en el millorament dels instruments de l'epoca aprofitant les millores introduides en
clarinets
i oboes. El 1840 es va casar amb Teresa Puig i obri el seu propi negoci.
El
23 de desembre
de
1849
presenta a
Perpinya
concretament a la "Societat d'Agricultura, Arts i Ciencies de Perpinya", en la sessio publica celebrada a l'efecte a la sala del Museu de la Universitat
[5]
una nova tenora, ell l'anomenava
oboe-tenor
, que ja presentara la seva forma allargada, el sistema de claus i la campana de metall que el fan tan caracteristic.
[6]
Aquesta tenora es de construccio mes acurada, amb un sistema de tretze claus manllevat de l'
oboe
.
[7]
Andreu Toron va rebre un premi durant aquesta sessio. Aquest invent, adoptat per
Pep Ventura
, es va estendre pel nord i sud de
Catalunya
, i va ser el prototip de la tenora actual (que ara es construida amb fusta de
ginjoler
). Com a interpret, entre d'altres, l'any
1857
va entrar a formar part de la cobla Coll-Mattes i l'any
1876
en crea una de propia.
Bibliografia
[
modifica
]
- Enric Frances Andreu Toron i la tenora (1815-1886)
Historia de la musica dels joglars a la Catalunya-Nord al segle XIX
Federacio sardanista del Rossello Cotlliure 1986.
Enllacos externs
[
modifica
]
