Andrei Sakharov
(rus: Андрей Дмитриевич Сахаров) (
Moscou
,
21 de maig
de
1921
-
Moscou
,
14 de desembre
de
1989
), nom complet amb
patronimic
Andrei Dmitrievitx Sakharov
,fou un eminent
fisic nuclear
sovietic,
dissident
en determinats aspectes de la politica sovietica, i activista pels
drets humans
i les llibertats guardonat amb el
Premi Nobel de la Pau
l'any
1975
.
Vida academica
[
modifica
]
Sakharov va neixer el
21 de maig
de
1921
a la ciutat de
Moscou
. Va dedicar els seus primers anys a la vida d'estudiant, influenciat per son pare, Dimitri I. Sakharov, autor de nombroses obres de divulgacio de Fisica. Va cursar estudis en
Fisica
en la
Universitat de Moscou
a partir de
1938
, encara que el
1941
l'amenaca
nazi
li va obligar a migrar a
Ashkhabad
, en
Turkmenistan
, on va acabar graduant-se. El
1942
va treballar de llenyataire prop de
Melekess
, i fins a
1945
d'enginyer en una fabrica de municio prop de
Volga
. Mes tard, el 1945, va tornar a
Moscou
a estudiar en l'Institut Lebedev del Departament de Fisica de l'
Academia Sovietica de les Ciencies
. Finalment, el
1947
, va obtenir la seva llicenciatura.
Cap al final de la
Segona Guerra Mundial
, Sakharov es va concentrar en l'estudi dels
rajos cosmics
. El 1948 va participar en el
projecte sovietic
per a la construccio d'una
bomba atomica
, sota la tutela de n'
Igor Kurtxatov
. El primer artefacte atomic sovietic es va provar un
29 d'agost
de
1949
. A l'any seguent, Sakharov es va traslladar a
Sarov
, on va participar en el desenvolupament de la
bomba d'hidrogen
. El primer artefacte per
fusio
sovietic es prova un
12 d'agost
de
1953
, amb ajuda del denominat disseny Sloika. Aquell mateix any va obtenir el seu doctorat en Ciencies, i va ser elegit membre de ple dret de l'Academia Sovietica de les Ciencies.
Sakharov va continuar treballant en Sarov, sent peca clau en el desenvolupament de la primera bomba d'hidrogen sovietica de l'escala
megatona
, en la qual es va utilitzar un disseny anomenat "tercera idea de Sakharov" (en l'URSS) o el "disseny
Teller-Ulam
" (en EUA). La bomba, batejada com RDS-37, es prova el
1955
. Una variant d'aquesta fou la "bomba del tsar" de 50
MT
, feta explotar a l'octubre de
1961
, constituint l'artefacte mes poderos fins a la data.
Sense sortir de la fisica nuclear, Sakharov tambe va proposar una idea de
reactor nuclear
per
fusio
controlada, el
tokamak
. Va proposar, al costat del
premi Nobel de Fisica
Igor Tamm
(qui va exercir una gran influencia sobre Sakharov), el confinament de
plasma
extremadament
ionitzat
per
camps magnetics
torics com a metode de control de la fusio termonuclear.
Una altra de les propostes de Sakharov fou la de mostrar la
gravetat induida
com una teoria alternativa a la
gravetat quantica
.
Repressio per les seves idees antimilitaristes
[
modifica
]
En un primer moment Sakharov estava convencut de la importancia del seu treball aplicat al desenvolupament de les armes nuclears. Pero de mica en mica, i des de finals dels 50, fou adquirint major consciencia de les implicacions reals dels seus descobriments, i va albirar riscos com ara una guerra termonuclear o la contaminacio per radioactivitat. D'aquesta forma, va canviar radicalment la seva postura. Durant la decada dels 60 va jugar un actiu paper contra la
proliferacio d'armes nuclears
i de les proves nuclears en l'
atmosfera
, donant com a fruit el
Tractat de prohibicio parcial de proves nuclears
, firmat a Moscou el
1963
. A partir de llavors, per propia conviccio, i per creixent imposicio del seu govern, es va anar allunyant progressivament de la fisica nuclear aplicada, per a dedicar-se mes a la
cosmologia
basica.
El que va suposar un punt d'inflexio en la consideracio que tenia d'ell el govern sovietic, fou la seva postura contraria a la carrera armamentistica basada en
missils balistics
(amb cap nuclear), carrera en la competien els
EUA
i l'
URSS
en l'apogeu de la
guerra freda
. En una carta secreta datada el
21 de juliol
de
1967
, i adrecada al dirigent sovietic de l'epoca, Sakharov exposava la necessitat d'acceptar una proposta de rebuig bilateral dels missils nuclears, pel risc d'una guerra nuclear mundial. En dit manuscrit, Sakharov sol·licitava la publicacio del mateix en la premsa, cosa que fou rebutjada (i la seva exposicio ignorada). Al maig de
1968
va finalitzar un assaig titulat
Progres, coexistencia pacifica i llibertat intel·lectual
, en el qual desenvolupava les idees de la dita carta. El castig no va trigar a arribar: se li va prohibir investigar en qualsevol dels centres i laboratoris militars de l'URSS i se'l va desposseir dels honors adquirits.
El
1970
va col·laborar en la fundacio del Comite pels Drets Humans, de Moscou. A mesura que transcorria el temps, major era el seu activisme, i major la repressio governamental. El
1972
, ja amb 51 anys, va contraure matrimoni amb la pacifista Yelena Bonner, suposant potser un balo d'oxigen per a la seva asfixiada lluita.
Com a reconeixement internacional al seu esforc li va arribar, el
1973
, la seva nominacio al
Premi Nobel de la Pau
, pero no li va ser atorgat fins a
1975
. No nomes era la primera vegada que aquesta distincio requeia sobre un ciutada rus, sino que era tambe la primera vegada que es concedia a un individu per la seva lluita en favor dels drets humans.
[1]
En tot cas, no se li va permetre sortir de l'URSS, de forma que fou la seva dona l'encarregada de la lectura en la cerimonia d'acceptacio del premi. La lectura Nobel fou titulada de forma semblant al seu assaig de 1968:
Pau, progres i drets humans
, i considerava aquestes tres fites reciprocament dependents en la seva consecucio (es a dir, no es pot assolir una sense aconseguir les altres dues). La dita lectura no es una simple apologia contra les armes nuclears, es una denuncia de les causes de les grans amenaces contra la humanitat (aniquilacio nuclear, fam, contaminacio, espoliacio de recursos,
superpoblacio
i deshumanitzacio), i una defensa dels avencos cientifics, de les llibertats i de la dissidencia.
Les idees de Sakharov sobre el desenvolupament social el van portar a proposar el principi de
drets humans
com a base de tota
politica
. En la seva obra afirmava que "el principi que allo que no esta prohibit esta permes ha de ser entes literalment", negant la importancia i validesa de totes les normes morals o culturals que no estiguessin plasmades en les
lleis
.
El
22 de gener
de
1980
fou arrestat per les seves protestes publiques contra la
invasio sovietica de l'Afganistan
de
1979
, se'l forca a l'
exili
en la seva propia patria, i fou aillat a la ciutat de
Gorky
(avui
Nijni Novgorod
), una ciutat tancada i inaccessible als estrangers. El control de la
KGB
va durar fins a desembre de
1986
, any en que
Mikhail Gorbatxov
va iniciar les seves politiques oberturistes conegudes com a
perestroika
i
glasnost
. Aprofitant el nou clima politic, se li va permetre tornar a Moscou, i va iniciar les primeres organitzacions politiques independents i legals, fins que el marc de
1989
fou elegit com a parlamentari (dins de l'oposicio) en l'anomenat
Congres dels Diputats del Poble
, la cambra parlamentaria sovietica.
El
1985
es van fundar els
Premi Sakharov per la Llibertat de Consciencia
, anomenats d'aquesta manera en honor seu, uns guardons atorgats anualment pel
Parlament Europeu
a persones i organitzacions dedicades als drets humans i a les llibertats.
El
1989
va rebre l'International Humanist Award de la International Humanist and Ethical Union. Mori a
Moscou
el
14 de desembre
del mateix any a consequencia d'un
atac cardiac
, a l'edat de 68 anys. Les seves restes reposen en el cementeri de Vostriakovo (Moscou).
Premis i Honors
[
modifica
]
Al 1980 se li retiraren tots els honors i distincions sovietics per "activitats anti-sovietiques". Posteriorment, durant la
glasnost
, declina el retorn de les seves distincions i, consequentment,
Mikhail Gorbatxov
no signa el decret corresponent.
Premis commemoratius
[
modifica
]
El
Premi Sakharov a la Llibertat de Consciencia
va ser establert l'any 1988 pel
Parlament Europeu
en el seu honor, i es el maxim homenatge als esforcos dels drets humans que atorga la Unio Europea. El parlament l'atorga anualment a ≪aquells que porten l'esperit del dissident sovietic Andrei Sakharov≫; als ≪Laureats que, com Sakharov, dediquen la seva vida a la lluita pacifica pels drets humans≫.
[2]
La
American Physical Society
tambe ha atorgat un premi Andrei Sakharov cada dos anys des del 2006 ≪per reconeixer el lideratge i/o els exits destacats dels cientifics en la defensa dels drets humans≫.
El Premi Andrei Sakharov al coratge civic de l'escriptor es va establir l'octubre de 1990.
[3]
El 2004, amb l'aprovacio de
Ielena Bonner
, es va establir un Premi Sakharov de periodisme anual per a periodistes i comentaristes a Russia. Financat per l'antic dissident sovietic Pyotr Vins,
[4]
ara un home de negocis als EUA, el premi es administrat per la Fundacio de Defensa Glasnost a Moscou. El premi ≪al periodisme com a acte de consciencia≫ ha estat guanyat al llarg dels anys per periodistes famosos com
Anna Politkovskaia
i joves periodistes i editors que treballen lluny de la capital mediatica de Russia, Moscou. La guanyadora del 2015 va ser Yelena Kostyutxenko.
[5]
Arxius Andrei Sakharov i Centre de Drets Humans
[
modifica
]
L’
Arxiu Andrei Sakharov
Arxivat
2011-05-25 a
Wayback Machine
. i el Centre de Drets Humans, establert a
la Universitat de Brandeis
el 1993, es troben ara a
la Universitat Harvard
.
[6]
Els documents d'aquest arxiu van ser publicats per la
Yale University Press
el 2005.
[7]
Aquests documents estan disponibles en linia. La majoria dels documents de l'arxiu son cartes del cap de la
KGB
al
Comite central
sobre activitats dels dissidents sovietics i recomanacions sobre la interpretacio als diaris. Les cartes cobreixen el periode de 1968 a 1991 (
Estancament de Brejnev
). Els documents caracteritzen no nomes l'activitat de Sakharov, sino la d'altres dissidents, aixi com la dels
apparatxiks
de la posicio mes alta i el KGB. No hi ha cap equivalent rus de l'arxiu de la KGB disponible.
Llegat i record
[
modifica
]
Una estatua d'Andrei Sakharov a
Erevan
,
Armenia
Mural "
Gracies Andrei Sakharov
" al
mur de Berlin
Andrei Sakharov sobre
els guanyadors sovietics del Premi Nobel de la Pau
, el segell de l'URSS emes el 14 de maig de 1991
- Durant la decada de 1980, el bloc de 16th Street NW entre els carrers L i M, davant de l'ambaixada sovietica a Washington, DC (que mes tard es va convertir en la residencia de l'ambaixador rus) va ser rebatejat com a "Andrei Sakharov Plaza" com a forma de protesta contra la seva detencio el 1980.
[8]
- A
Erevan
, la capital d’
Armenia
, la placa Sakharov, situada al cor de la ciutat, porta el seu nom.
- Els jardins Sakharov (est. 1990) es troben a l'entrada de
Jerusalem
, Israel, al costat de l'autopista Jerusalem-Tel Aviv. Tambe hi ha un carrer que porta el seu nom a
Haifa
.
- A
Nijni Novgorod
, hi ha un
Museu Sakharov
a l'apartament del primer pis de la casa de 12 pisos on la familia Sakharov va viure durant set anys; l'any 2014 es va aixecar un monument prop de la casa.
- A
Sant Petersburg
, el seu monument es troba a la placa Sakharov, i hi ha un parc Sakharov.
- El 1979, un
asteroide
, 1979 Sakharov, va rebre el seu nom.
- Una placa publica de
Vilnius
davant de la Casa de la Premsa porta el nom de Sakharov. La placa va rebre el seu nom el 16 de marc de 1991, ja que la Casa de Premsa encara estava ocupada per l'exercit sovietic.
- Andreij-Sacharow-Platz al centre de
Nuremberg
rep el seu nom en honor a Sakharov
- A Belarus, la Universitat Internacional de Medi Ambient Sakharov va rebre el seu nom.
- A
Arnhem
, el pont sobre el Nederrijn s'anomena Andrej Sacharovbrug.
- Quai Andrei Sakharov a
Tournai
, Belgica, rep el seu nom en honor a Sakharov.
- El bulevard Andrei Sakharov al districte de Mladost a
Sofia
,
Bulgaria
, porta el seu nom.
- A Nova York, un cartell de carrer a la cantonada sud-oest de la Tercera Avinguda i el carrer 67 diu
Sakharov-Bonner Corner
, en honor a Sakharov i la seva dona,
Ielena Bonner
. La cantonada es troba al carrer de la missio sovietica a les Nacions Unides (que mes tard esdevingue la missio russa) i va ser l'escenari de repetides manifestacions antisovietiques.
[10]
- A Chisinau, la capital de Moldavia, hi ha el carrer de l'academic Andrei Sakharov.
Mitjans de comunicacio
[
modifica
]
- A la pel·licula de televisio de 1984
Sakharov
protagonitzada per
Jason Robards
.
- La nau espacial interplanetaria ficticia
Alexei Leonov
de la novel·la
2010: Odissea dos
d’
Arthur C. Clarke
esta impulsada per un "motor Sakharov". La novel·la es va publicar el 1982, quan Sakharov estava a l'exili a
Nijni Novgorod
, i estava dedicada tant a Sakharov com a
Aleksei Leonov
.
- El cantant rus
Aleksandr Gradski
va escriure i interpretar la canco "Памяти А. Д. Сахарова" ("En memoria d'Andrei Sakharov"), que apareix al seu CD
Live In Russia 2 (Живем в "России" 2)
[11]
- El lider de la faccio dels ecologistes al joc de PC STALKER: Shadow of Chernobyl i la seva prequela es un cientific anomenat Professor Sakharov.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| 1901?1925
| |
|---|
| 1926?1950
| |
|---|
| 1951?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?actualitat
| |
|---|