Vuit Immortals

Vuit Immortals
Dades
Tipus	octet
Format per	Deng Xiaoping ; Wang Zhen ; Song Renqiong (en) ; Deng Yingchao ; Xi Zhongxun ; Bo Yibo (en) ; Yang Shangkun ; Peng Zhen (en) ; Chen Yun ; Li Xiannian ; Wan Li

Per a altres significats, vegeu ≪ Vuit Immortals del vi ≫.

Els Vuit Veterans o Vuit Ancians (en xines : 八大元老; en pinyin : B? da yuanl?o) sovint anomenats els Vuit Immortals per analogia als “ Vuit Immortals ” (八仙) del taoisme perque es tracta de vells militants del Partit Comunista Xines amb una llarga trajectoria politica. Aquestes persones van tenir un paper destacat en les reformes economiques dels anys 1980 despres de la mort de Mao Zedong .

Membres [ modifica ]

Bandera del Partit Comunista de la Xina
Deng Xiaoping , membre del Buro Permanent Politic del Partit Comunista Xines de 1977 a 1987, President de la Conferencia Consultiva Politica de 1978 a 1983, President de la Comissio Central Militar de 1980 a 1989.
Chen Yun , membre du Buro Permanent del Partit Comunista de 1977 al 1987.
Li Xiannian , membre membre du Buro Permanent del Partit de 1977 al 1987, President de la Republica Popular de 1983 a 1988 i mes tard President de la Conferencia Consultiva Politica.
Yang Shangkun . President de la Republica Popular de 1988 al 1993.
Peng Zhen . President de l'Assemblea a del Poble de 1983 al 1988.
Bo Yibo . Sots-President de la Comissio Consultiva Central .
Wang Zhen . Sots-President de la Comissio Consultiva Central.
Song Renqiong . Sots-President de la Comissio Consultiva Central.
Deng Yingchao

En aquesta llista hi ha noms que varien com els de Song Renqiong (宋任窮), Deng Yingchao (鄧穎超) i apareixen: Wan Li (萬里) i Xi Zhongxun (習仲勛. D'aquestes historiques figures comunistes moltes van sofrir represalies durant la Revolucio Cultural (per exemple Bo Yibo va ser denunciat pel seu fill Bo Xilai ).

Classificacions [ modifica ]

La pertinenca al grup, en tant que l'expressio era d'us informal, mai es va marcar oficialment. Tanmateix, amb Deng Xiaoping com a principal titular del poder, s'accepten diferents grups de gent com a membres, segons autors: ^[1]

Membres segons diversos autors
No.	LA Times 1992 ^[2]	Tkacik 2004 ^[3]	SCMP 2008 ^[1]	Bloomberg 2012 ^[4]	Andresy 2015 ^[5]	Bendini 2016 ^[6]
1	Deng Xiaoping	Deng Xiaoping	Deng Xiaoping	Deng Xiaoping	Deng Xiaoping
2	Yang Shangkun	Yang Zhangkun	Yang Shangkun	Yang Shangkun	Yang Shangkun
3	Chen Yun	Chen Yun	Chen Yun	Chen Yun	Chen Yun
4	Li Xiannian	Li Xiannian	Li Xiannian	Li Xiannian	Li Xiannian
5	Peng Zhen	Peng Zhen	Peng Zhen	Peng Zhen	Peng Zhen
6	Wang Zhen	Wang Zhen	Wang Zhen	Wang Zhen	Wang Zhen
7	Bo Yibo	Bo Yibo	Bo Yibo	Bo Yibo	Bo Yibo
8	Song Renqiong		Song Renqiong	Song Renqiong
8		Deng Yingchao	Deng Yingchao		Deng Yingchao
Altres			Xi Zhongxun			Xi Zhongxun
Altres			Wan Li

Referencies [ modifica ]

↑ ^1,0 ^1,1 Wu , Vivian. ≪ The 'eight immortals' who jockeyed for control of a nation ≫, 01-12-2008. Arxivat de l' original el 11 juny 2018. [Consulta: 18 setembre 2021].
↑ Holley , David. ≪ 'Eight Elders' Wield Power Behind the Scenes in China ≫, 12-01-1992. Arxivat de l' original el 29 setembre 2020. [Consulta: 18 setembre 2021].
↑ Tkacik , John. ≪ CIVIL-MILITARY CHANGE IN CHINA: ELITES, INSTITUTES, AND IDEAS AFTER THE 16TH PARTY CONGRESS. Chapter 5: Premier Wen and Vice President Zeng: The "Two Centers" of China's "Fourth Generation". ≫. Strategic Studies Institute, U.S. Army War College, setembre 2004. Arxivat de l' original el 22 agost 2020. [Consulta: 18 setembre 2021].
↑ ≪ Mapping China's Red Nobility ≫. Bloomberg.com [Consulta: 18 setembre 2021].
↑ Andresy , Agnes. Xi Jinping: Red China, The Next Generation (en angles). UPA, 2015-11-20, p. 142. ISBN 978-0-7618-6601-5 .
↑ Bendini , Roberto. ≪ The Cultural Revolution in China: its 50th anniversary was ignored but its legacy lives on today ≫, juny 2016. Arxivat de l' original el 11 setembre 2016. [Consulta: 18 setembre 2021].

Enllacos externs [ modifica ]

http://chinadailymail.com/2012/12/28/china-heirs-of-communist-partys-founding-fathers-at-forefront-of-red-aristocracy/ Arxivat 2014-07-06 a Wayback Machine .

[:0-1] 1,0 ^1,1 Wu , Vivian. ≪ The 'eight immortals' who jockeyed for control of a nation ≫, 01-12-2008. Arxivat de l' original el 11 juny 2018. [Consulta: 18 setembre 2021].

[:1-2] Holley , David. ≪ 'Eight Elders' Wield Power Behind the Scenes in China ≫, 12-01-1992. Arxivat de l' original el 29 setembre 2020. [Consulta: 18 setembre 2021].

[:2-3] Tkacik , John. ≪ CIVIL-MILITARY CHANGE IN CHINA: ELITES, INSTITUTES, AND IDEAS AFTER THE 16TH PARTY CONGRESS. Chapter 5: Premier Wen and Vice President Zeng: The "Two Centers" of China's "Fourth Generation". ≫. Strategic Studies Institute, U.S. Army War College, setembre 2004. Arxivat de l' original el 22 agost 2020. [Consulta: 18 setembre 2021].

[:3-4] ≪ Mapping China's Red Nobility ≫. Bloomberg.com [Consulta: 18 setembre 2021].

[:4-5] Andresy , Agnes. Xi Jinping: Red China, The Next Generation (en angles). UPA, 2015-11-20, p. 142. ISBN 978-0-7618-6601-5 .

[:5-6] Bendini , Roberto. ≪ The Cultural Revolution in China: its 50th anniversary was ignored but its legacy lives on today ≫, juny 2016. Arxivat de l' original el 11 setembre 2016. [Consulta: 18 setembre 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]