Analogia

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Una analogia (del grec αναλογiα ana , reiteracio o comparacio i logos , rao) expressa una comparacio o relacio entre diverses raons o conceptes; aquesta relacio s'expressa per comparacio entre essers fisics ( objectes , etc) i/o experiencies o altres conceptes abstractes , mitjancant l'apreciacio i l'assenyalament de caracteristiques generals i particulars, i la generacio de conductes o raonaments basant-se en l'existencia de les seves semblances. [1]

A mes, ampliant-ne el seu significat, l'analogia estudia el nombre i categories de les paraules , amb les quals es formen les preposicions , i els accidents que hi poden ocorrer.

Analogia en la filosofia [ modifica ]

L'analogia consisteix a argumentar a partir d'una comparacio entre el que volem argumentar i una altra situacio molt similar.

Per a Aristotil l'analogia es un mode de coneixement indirecte d'alguna cosa, a traves d'una identitat o semblanca de relacions, aixo es, del tipus X es a A el que B es a C; essent A, B i C natures conegudes i X allo que coneixem per analogia. Per exemple, a la Fisica (llibre I cap. 7) diu Aristotil que la materia primera, component necessari de tot ens natural capac de canvi o moviment, la coneixem mitjancant aquesta analogia: “El que el bronze es a l'estatua, o la fusta al llit, es aquella a la substancia i a d'aquest quelcom i a l'ens”. Tambe als tractats zoologics parla d'analogia en les parts i els organs dels animals, quan, en especies diferents, determinades parts son diferents, pero realitzen la mateixa funcio. Per exemple: “el que la ploma es per a l'au, es l'escata per al peix”.

En l' escolastica medieval s'anomena analogia no nomes aquesta analogia com a proporcionalitat que acabem d'explicar, sino tambe allo que Aristotil anomenava “pluralitat de sentits en que es diu” algun terme com, per exemple, “ens”, “causa”, “unitat”, etc. Es tracta de termes que no son univocs, pero tampoc purament equivocs, ni metaforics. L'exemple classic es el de l'adjectiu “sa”: el seu sentit primari (analogat principal) es el de la possessio de salut per part d'un vivent: diem que l'animal es sa perque gaudeix de salut. Pero en altres sentits analogics, “sa” pot significar que quelcom es signe de salut (“l'orina es sana”), o que es causa de salut (“caminar es sa”).

La nocio d'analogia es molt important per a la metafisica , en la mesura que els seus conceptes basics, com “ens”, “u”, “veritat”, “bondat”, etc., son tots analogics. Prendre’ls com a univocs porta la filosofia a concepcions unilaterals i necessariament “cegues” per a ambits sencers de la realitat, mentre que suposar que son merament equivocs faria impossible tot coneixement unificat i harmonic de les coses.

Referencies [ modifica ]

  1. Diccionario de Filosofia (en castella). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edicio especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 7 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2 .