Riu Amudaria

El riu Amudaria a Turkmenistan
Tipus	Riu
Inici
Continent	Asia
Pais de la conca	Turkmenistan , Uzbekistan , Tadjikistan i Afganistan
Cota inicial	~6.000
Entitat territorial administrativa	Ghur (Afganistan)
Localitzacio	Confluencia dels rius Vakhsh i Panj
Final
Cota final	31 m
Entitat territorial administrativa	provincia d'Aktobe (Kazakhstan)
Localitzacio	Mar d'Aral
Desembocadura	mar d'Aral Sud
37° 06′ 22″ N, 68° 18′ 23″ E  /  37.106°N , 68.3063°E  / 37.106; 68.3063 B  44° 06′ 30″ N, 59° 40′ 52″ E  /  44.1083°N , 59.6811°E  / 44.1083; 59.6811
Afluent	riu Kunduz , Kofarnihon River (en) , riu Txaghan , Sherabad River (en) , Zarafxan , Khulm River (en) , riu Wakhsh , riu Panj
Dades i xifres
Altitud	29 m
Mida	2.620 ( ) km
Travessa	Afganistan Tadjikistan Turkmenistan Uzbekistan
Superficie de conca hidrografica	309.000 km²
Mesures i indicadors
Cabal	1.400 m³/seg

L' Amudaria ( rus : Амударья , Amudaria ; tadjik : Омударё o дарёи Ому , Omudario o darioi Omu ; persa : ??????? , Amudaria ; uzbek : Amudaryo ; en turcman : Amyderya ) es un riu de l' Asia central , conegut antigament com a Oxus . Daria en persa vol dir ‘mar’ o ‘riu llarg’. Sota els sassanides, el riu es deia Weh-rodh o Beh-rodh ; els arabs el van anomenar Jayhun ( arab : ????? , Jay??n , del nom d'un dels rius del Paradis ); els xinesos l'anomenaven Kui-shui , Wu-hu o Po-tsu . El nom actual ens ha arribat a traves del rus, llengua de la potencia colonial de la regio.

La regio, al nord del riu, es anomenada Transoxiana , o en arab Ma wara an-Nahr . ^[1]

Noms [ modifica ]

A l' antiguitat classica , el riu era conegut com l’ ?xus en llati i ?ξο? ( Oxos ) en grec ? un clar derivat de Vakhx , el nom del major afluent del riu. ^[2] En els textos sanscrits , el riu tambe es coneix com Vak?u ( ????? ). El Brahmanda Purana es refereix al riu com Chaksu que vol dir ull . Els textos avestic tambe es refereixen al riu com a Yakhsha/Vakhsha (i Yakhsha Arta ('Yaksha superior') referint-se al riu besso Sirdaria com Amudaria. A les fonts perses mitjanes de l' Imperi Sassanida , el riu es coneix com Wehr?d ^[3] (lit. 'bon riu').

Es diu que el nom Amu prove de la ciutat medieval d' ?mul , (mes tard, Chahar Joy/Charjunow, i ara coneguda com a Turkmenabat ), al Turkmenistan modern, amb Darya la paraula persa per a llac . Les fonts arabs i islamiques medievals anomenen el riu Jayhoun ( arab : ???????????? ; tambe’ Jaihun , Jayhoon o Dzhaykhun ) que deriva de Gihon , el nom biblic d'un dels quatre rius del Jardi de l'Eden . ^[1] El riu Amudaria passa per un dels deserts mes alts del mon. ^[4]

Com el riu Gozan [ modifica ]

Els viatgers occidentals del segle  xii van esmentar que un dels noms amb que es coneixia el riu a l'Afganistan era Gozan , i que aquest nom era utilitzat pels historiadors grecs, mongols, xinesos, perses, jueus i afganesos. Tanmateix, aquest nom ja no s'utilitza. ^[5]

Hara ( Bukhara ) i al riu de Gozan (es a dir, l'Amu, anomenat Oxus pels europeus)... ^[6]

el riu Gozan es el riu Balkh, es a dir, l'Oxus o l'Amudaria... ^[7]

... i van ser portats a Halah (actual Balkh ), i Habor (que es Pesh Habor o Peshawar ), i Hara (que es Herat ), i al riu Gozan (que es l'Ammoo, tambe anomenat Jehoon)... ^[8]

Descripcio [ modifica ]

La seva longitud es d'uns 2.494 km. El riu es navegable uns 1.450 km. La seva conca es de 534.739 km² i porta un cabal de 97,4 km³ d'aigua per any, que arriba de les muntanyes; les pluges son d'aproximadament 1.000 mm l'any; a causa de l'aprofitament per al reg, part del seu cabal no arriba a la mar d'Aral , on desemboca. El riu es navegable durant mes de 1.450 km. Tota l'aigua prove de l'alta muntanya del sud on les precipitacions anuals poden superar 100 mm. Fins i tot abans que comences el reg a gran escala, la gran evaporacio estival va significar que no tota aquesta descarrega arribava al mar d'Aral , encara que hi ha algunes evidencies que les grans glaceres del Pamir van proporcionar prou aigua de desglac perque l'Aral es desbordes durant els segles XIII i XIV.

Des de finals del segle  xii , hi ha hagut quatre reclamants diferents com a veritable font de l'Oxus:

• El riu Pamir , que emergeix del llac Zorkul (tambe conegut abans com a llac Victoria) a les muntanyes del Pamir (antiga muntanya Imeon), i flueix cap a l'oest fins a Qila-e Panja, on s'uneix al riu Wakhan per formar el riu Panj .

• El riu Sarhad o Petit Pamir que baixa pel Petit Pamir a l'Alt Wakhan

• El llac Chamaktin, que desemboca a l'est al riu Aksu , que al seu torn es converteix en els rius Murghab i despres Murghab , i que finalment s'uneix al ramal de Panj Oxus 350 quilometres aigues avall a Roshan Vomar al Tadjikistan.

• Una cova de gel al final de la vall de Wakhjir , al corredor de Wakhan , a les muntanyes del Pamir, prop de la frontera amb Pakistan .

Una glacera es converteix en el riu Wakhan i s'uneix al riu Pamir uns 50 km aigues avall. ^[9] L'expedicio de Bill Colegrave a Wakhan el 2007 va trobar que els dos reclamants 2 i 3 tenien la mateixa font, el riu Chelab, que es bifurca a la conca hidrografica del Petit Pamir, mig desembocant al llac Chamaktin i l'altra meitat al rierol principal del Little Pamir/Sarhad. Per tant, el corrent Chelab es pot considerar correctament la font veritable o el flux principal de l'Oxus. ^[10] El riu Panj forma la frontera de l' Afganistan i el Tadjikistan . Flueix cap a l'oest fins a Ishkashim, on gira cap al nord i despres cap al nord-oest a traves del Pamir passant pel pont de l'amistat entre el Tadjikistan i l'Afganistan. Posteriorment forma la frontera de l'Afganistan i l'Uzbekistan durant uns 200 km, passant Termez i el pont de l'amistat Afganistan-Uzbekistan . Delimita la frontera de l'Afganistan i Turkmenistan durant 100 km abans de desembocar a Turkmenistan a Kerkim. Travessa Turkmenistan de sud a nord, passant per Turkmenabat i forma la frontera amb Turkmenistan i Uzbekistan des de Halkabat. Aleshores, el complex hidraulic de Tuyamuyun el divideix en moltes vies fluvials que solien formar el delta fluvial que s'uneix al mar d'Aral, passant per Urganch , Da?oguz i altres ciutats, pero ja no arriba al que queda del mar i es perd. L'us de l'aigua de l'Amudaria per al regadiu ha estat un factor important que ha contribuit a la reduccio del mar d'Aral des de finals de la Decada del 1950. Els registres historics afirmen que en diferents periodes, el riu desembocava al mar d'Aral (des del sud), al mar Caspi (des de l'est) o tots dos, semblant al Sirdaria (Jaxartes, en grec antic ).

Conca hidrografica [ modifica ]

Els 534.769 km² de la conca hidrografica de l'Amudaria inclouen la major part del Tadjikistan, la cantonada sud-oest de Kirguizstan , la cantonada nord-est de l'Afganistan, una part estreta de l'est de Turkmenistan i la meitat occidental de l'Uzbekistan. Part de la divisio de la conca de l'Amudaria al Tadjikistan forma la frontera d'aquest pais amb la Xina (a l'est) i el Pakistan (al sud). Al voltant del 61% de la conca es troba a Tadjikistan, Uzbekistan i Turkmenistan, mentre que el 39% es troba a l'Afganistan. ^[11]

L'aigua abundant que flueix a l'Amudaria prove gairebe integrament de les glaceres de les muntanyes del Pamir i Tian Shan , ^[12] que, situades per sobre de la plana arida circumdant, recullen la humitat atmosferica que, d'altra manera, probablement s'escaparia a un altre lloc. Sense les seves fonts d'aigua de muntanya, l'Amudaria no existiria, perque poques vegades plou a les terres baixes per on passa la major part del riu. De la superficie hidrografica total, nomes uns 200.000 km² aporten aigua activament al riu. ^[13] Aixo es deu al fet que molts dels principals afluents del riu (especialment el riu Zarafxan ) s'han desviat, i bona part del drenatge del riu es arid. A la major part de l'estepa, la pluja anual es d'uns 300 mm. ^{[11] [14]}

Historia [ modifica ]

A l'Antiguitat, els Oxus van tenir un paper important en la historia de Persia i en la campanya d' Alexandre el Gran . El primer explorador que va portar informacio a Occident va ser el geograf frances Thibaut Vine el 1856. Va fer nombroses expedicions al voltant del tram del riu des de Turkmenabat fins a Guneshoba (a la frontera entre Turkmenistan i Afganistan).

Se suposa que el curs del riu va canviar a causa d'un terratremol i que una vegada va desembocar al mar Caspi. La seva antiga vall baixa es l'Uzboi.

El nom Amu Darya prove de l'antic nom de la ciutat de Turkmenabat , ?mul; s'associa amb darya , que significa 'riu' en persa.

Segons les estadistiques de Kazakh de la Unio Sovietica , Amu Darya, el volum mitja de cabal per al periode 1911-1960, considerat com a natural es 43 km³. L'Institut Hidrologic Sovietic estima el cabal que es forma de manera natural a la conca d'aquest riu a 54 km³. Pero des de l'epoca considerada natural , el riu ja patia perdues per les retirades humanes i tambe per la important evaporacio que es produeix a la xarxa de canals de cabal del camp d'inundacio, l'Amudaria te el seu cabal maxim a l'estiu. En el periode d'intensa influencia antropogenica posterior a la Segona Guerra Mundial , el volum mitja d'escorrentia anual va caure a 33 km³ durant el periode 1961-1970, despres a 15,5 km³ el 1971-1980. A la decada de 1980, diversos anys es va produir una absencia total de cabal cap al mar. Sense arribar a aquesta situacio extrema, tots els rius de la conca Aralo-Caspi estan experimentant aquesta evolucio. ^[15]

Literatura [ modifica ]

El riu Oxus i el poema d'Arnold encenen la imaginacio dels nens que s'aventuren amb ponis pels erms del West Country al llibre infantil dels anys trenta The Far-Distant Oxus . Hi va haver dues sequeles, Escape to Persia i Oxus in Summer . ^[17]

El diari de viatge de 1937 de Robert Byron, The Road to Oxiana , descriu el viatge de l'autor des del Llevant a traves de Persia fins a l' Afganistan , amb l'Oxus com a objectiu declarat, veure certs monuments famosos, principalment el Gonbad-e Qabus, una torre construida com a un mausoleu per a un antic rei . ^[18]

Flashman at the Charge de George MacDonald Fraser, (1973), situa Flashman a l'Amudaria i al mar d'Aral durant l'avanc (fictici) rus sobre l'India durant el periode El Gran Joc .

Panoramica de l'Amudaria el 6 d'abril de 2016

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• George Nathaniel Curzon, primer marques Curzon de Kedleston (1896): The Pamirs and the Source of the Oxus . Royal Geographical Society , Londres. Reimpressio: Elibron Classics Series, Adamant Media Corporation. 2005. ISBN 1-4021-5983-8 / 1-4021-3090-2.
• Gordon, T. E. (1876): The Roof of the World: Being the Narrative of a Journey Over the High Plateau of Tibet to the Russian Frontier and the Oxus Sources on Pamir . Edimburg. Edmonston and Douglas. Reimpressio per Ch'eng Wen Publishing Company. Taipei. 1971.
• Arnold J. Toymbee (1961): Between Oxus and Jumna . Londres. Oxford University Press.
• John Wood (1872): A Journey to the Source of the River Oxus . Londres.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Konya-Urgenj .
• Kubadhiyan .
• Llista de peixos del riu Amudaria .
• Cultura del riu Oxus .
• Tresor de l'Oxus .

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons