Amelia Riera i Toyos

Biografia
Naixement	28 gener 1928 Barcelona
Mort	28 desembre 2019 (91 anys) Barcelona
Activitat
Ocupacio	pintora , gravadora

Amelia Riera i Toyos ( Barcelona , 28 de gener de 1928 ^[1] ? Barcelona , 28 de desembre de 2019 ) fou una pintora i gravadora catalana . ^[2] Va ser fundadora del Ciclo de Arte de Hoy (1962) i de les Muestras del Arte Nuevo (1964).

Enfront de l'abstraccio informal dominant al seu temps, crea un mon personal, misterios i inquietant, d'arrel surrealista i mirada de perspectiva de genere, reivindicacio en la qual ha estat una pionera de la seva generacio. A trets generals es pot tracar un recorregut en la seva transformacio estilistica. Als inicis de la seva etapa academica desenvolupa un estil mes figuratiu que canvia amb la seguent etapa expressionista, a partir de la qual experimenta fins a arribar a una major abstraccio formal. A la decada dels anys 60 treballa en la recuperacio d'un lexic figuratiu que acaba donant lloc a la creacio de la seva propia iconografia simbolica.

Les obres d'Amelia Riera tenen un aspecte que copsa per una sensacio de misteri i enigma. La creacio d'aquesta sensacio de buidor, de soledat o de la manca de comunicacio de la humanitat es manifesta en la composicio dels quadres. ^[3]

El 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura i el 2016 fou elegida academica d'honor de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. ^[4]

El 2018 va donar una part del seu fons d'estampes i matrius calcografiques a la Biblioteca de Catalunya.

Va morir el 28 desembre de 2019 al seu domicili de Barcelona. ^[5]

Primera Etapa: Els inicis de l'informalisme [ modifica ]

Amelia Riera va comencar a pintar ja des de petita. Durant la guerra civil la seva familia es va instal·lar al Montseny on va pintar els seus primers paisatges. Quan tornen a Barcelona es fa mes evident la seva visio critica del mon lligada a dubtes que es planteja amb escepticisme i ironia. Alli ingressa a l'escola del Sagrado Corazon.

El 1954 finalitza els seus estudis de batxillerat a l'escola de monges i entra a estudiar al taller de Francisco Sainz de la Maza, al passeig de Gracia. A partir d'aqui entra en els ambients que a ella tant li interessen, relacionats amb el seu pensament i la seva passio per l'art i el dibuix. Participa en converses sobre art, literatura i especialment arquitectura (una de les disciplines amb mes aplicacions practiques entre els estudiants que es formen pels examens de dibuix). A l'academia apren a generar la sensacio de volum als quadres de superficie bidimensional mitjancant el clarobscur, la copia de lamines o de versions pintades d'escultures de guix. La seva formacio academica dura cinc anys, que li permeten entendre el dibuix classic. Quan acaba ja s'ha comencat a desvincular de l'estil predominant basat en els models i la reproduccio quasi memoristica. Pinta personatges esquematics, el seu trac es negre i gruixut, predominen grocs intensos i vermells brillants.

La descoberta de l'informalisme obre una nova etapa d'exploracio artistica que la porta a crear un estil quasi monocrom sense deixar d'incorporar taques de color que s'amaguen i s'entreveuen en les capes previes i inferiors d'una pintura predominantment obscura i negre.

Cap al 1962 es comenca a obrir pas a Catalunya una certa visio del mon relacionada amb la llibertat d'eleccio del model de vida que cada persona tria. En aquest context sorgeix una agrupacio de sis membres del Cercle artistic de Sant Lluc que tenen l'objectiu comu de lluitar per un art mes avancat i progressista pel seu temps. Amelia Riera es una de les membres rellevants d'aquest grup, juntament amb Lluis Bosch i Cruanas, Joaquim Llucia, Carles Mensa, Owe Pellsjo i Francesc Valbuena. Cada un dels membres treballa individualment en la creacio lliure de les seves obres i per altra banda intenten activar conjuntament la vida cultural de la ciutat. Aixi sorgeix un nou premi anual de dibuix obert a qualsevol tipus de creacio artistica i abocat sobretot cap a l'informalisme que acabara anomenant-se "Premi de Dibuix Joan Miro". Els Premis es van convocar fins al 1987 organitzats i gestionats sobretot per Lluis Bosch i Cruanas.

El 1962 es crea el Salon Femenino de Arte Actual a Barcelona, impulsat per un grup de dones pintores que volen reivindicar el seu paper; Amelia Riera hi participara. El 1963 es presenta al XVI Salo de Marc de Valencia i el mateix any celebra la seva primera exposicio individual a la Galeria Belarte, que inclou un text al cataleg de Juan Eduardo Cirlot que qualifica la seva obra com a "pintura limit". L'exposicio es caracteritza per l'absencia de color, es tracta de negre sobre negre on Riera vol crear una pintura de materia com un apropament al no-res. L'exposicio va tenir molt bones critiques, entre elles la de l'escriptor catala Joan Perucho qui li atorga un lloc destacat en la nova pintura. El mateix any, un mes mes tard, presenta la seva obra a Madrid a l'exposicio "Cinco artistas de la Escuela de Barcelona". ^[6]

Etapa de transformacio [ modifica ]

L'any 1964 se celebra MAN (Mostra d'Art Nou), una exposicio fundada pels mateixos membres del Cercle d'Art d'Avui i el Premi Miro. El primer certamen organitzat pel MAN es realitza a la Sala Municipal d'Exposicions. L'objectiu es presentar artistes amb propostes plastiques noves i innovadores. Qui s'encarrega de dirigir aquesta iniciativa en totes les seves edicions es Francesc Valbuena.

Amelia Riera comenca a fer un treball pictoric que incorporara la grafica, arran del seu interes per l'obra grafica que la porta a practicar i aprendre la tecnica de l'aiguafort al taller de Joan Vilacases. La seguent exposicio la celebra el maig de 1964 a la Sala Gaspar conjuntament amb membres del Cercle d'Art d'Avui. Al juny exposa a la Galeria Pierre d'Estocolm a la mostra "Nou a Barcelona".

La creacio d'un llenguatge [ modifica ]

Amelia Riera s'allunya progressivament de l'informalisme per arribar a la creacio d'un llenguatge propi; les seves obres negres de textures denses deixen de tenir el protagonisme que tenien i comenca a crear objectes que es reconeixen. Objectes semblants a cadenes, tanques o panys en superficies negres que remeten al sentiment d'esclavitud o la preso.

L'any 1965 a la Sala Bado del Ateneo de Madrid s'exposen obres de certa influencia surrealista. Aquest cop a les obres d'Amelia es veu de forma molt mes clara una al·lusio a la mort. A partir d'aqui comenca a produir la seva primera serie que dona lloc a moltes mes, totes elles amb titols molt significatius. Alguns d'ells son: Ex-votos , Sade , Eroticonas , Tributos , Operas , Electrotermicas , Vampirismo o Tripticos de la manana .

A la quarta edicio del Salon Femenino de Arte Actual Amelia Riera presenta una obra influida pel constructivisme i De Stijl com es pot veure en l'ordenacio geometrica de la materia densa, i els angles rectes que adopten protagonisme amb els vertexs cap a baix. Durant el 1965 Riera decideix no exposar individualment, malgrat mostrar obra en exposicions col·lectives, per poder explorar, buscar, reflexionar i crear un nou llenguatge despres d'haver trencat definitivament amb l'informalisme. Cerca la representacio del buit, del no-res mitjancant la figuracio que permet crear espais enigmatics d'arquitectura interior. Aquesta arquitectura suposa el punt d'inflexio important de la seva obra, apareixen aqui per primer cop i encara no consolidats els temes del sadomasoquisme, la necrofilia i l'erotisme. Per sobre d'aixo les obres de Riera transmeten un aspecte estranyament seductor, d'una certa passivitat i sotmetiment. Elabora un univers sense essers humans, ni personatges, ni protagonistes. Apareixen, en canvi, elements que fan pensar en les descripcions que Murnau fa a Nosferatu . Pinta com una obsessio criptes, ninxols, tauts, catifes i il·luminacions fantasmagoriques. Sembla que Riera te la preocupacio de pintar la mort i plasmar idees negres per, d'alguna manera, desfer-se'n o donar-hi expressio.

A trets generals podriem definir l'obra d'Amelia Riera com una transicio de l'informalisme al post-informalisme i posteriorment a un cert neosurrealisme.

Durant aquesta etapa guanya nombrosos premis: Medalla i Diploma d'Honor en l'Anual Art Grafic d'Ancona (1968); Mencio Honorifica Ciutat de l'Hospitalet; Primer Premi Bidasoa; Primer Premi del IX Salon Femino (1970). ^[6]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Fons d'Amelia Riera a la Biblioteca de Catalunya
• Fundacio Vila Casas
• Enciclopedia Catalana