Per a altres significats, vegeu ≪ Alhambra (desambiguacio) ≫.

Alhambra
Nom en la llengua original	(es) La Alhambra
Dades
Tipus	Conjunt d'edificis , atraccio turistica , palau , palau , jardi i grup de monuments
Part de	Zona Arqueologica de Granada i Alhambra, Generalife i Albaicin de Granada
Construccio	1238
Caracteristiques
Estil arquitectonic	art andalusi
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa	Granada (Espanya)
Localitzacio	Calle Real de la Alhambra S/N, 18009 Granada
37° 10′ 35″ N, 3° 35′ 18″ O  /  37.17634°N , 3.58821°O  / 37.17634; -3.58821
Zona Patrimonial
Data	28 marc 2017
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural
Data	1984 (8a Sessio), Criteris PH : (i) , (iii) i (iv)
Identificador	314-001
Be d'interes cultural
Data	10 febrer 1870
Identificador	RI-51-0010966
Jardi historic
Planol
Activitat
Periode d'obertura	tots els dies de la setmana ( 08:30 ? 18:00 )
Lloc web	alhambra-patronato.es

L' Alhambra es una ciutat palatina andalusina situada a Granada ( Espanya ). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava el monarca i la cort nassarita del Regne de Granada . El Comite del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessio del dia 2 de novembre de 1984 i cinc anys despres, el barri de l' Albaicin , antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominacio com a extensio de la declaracio de Patrimoni Cultural de la Humanitat de l'Alhambra i el Generalife. ^[1] L'Alhambra ha estat una de les 21 candidates finalistes per a ser triada una de les set noves meravelles del mon , encara que finalment no va ser seleccionada.

Com en altres obres musulmanes, el seu veritable atractiu son els interiors, la decoracio dels quals els situa en el cim de l' art islamic . Dins del recinte hi ha el palau de Carles V fet construir pel primer emperador hispanic, Carles I d'Espanya .

El complex es gestionat per la institucio Patronato de la Alhambra y el Generalife. El 2016 va ser el segon espai en nombre de visitants d'Espanya, despres de la Sagrada Familia de Barcelona, ^[2] amb 2.615.188 visitants. ^[3]

Etimologia [ modifica ]

Etimologicament , Alhambra en arab es al-Hamra (???????, al-?amr?? , ‘la Vermella’), procedent del nom complet Qalat al-hamra (‘la fortalesa vermella’). En la seva evolucio, el castella intercala entre la /m/ i la /?/ una /b/. Que el nom de l'Alhambra procedeixi del que acabem de dir es nomes una versio, perque hi ha altres autors que diuen que en epoca andalusina l'Alhambra estava emblanquinada. El nom de vermella li vindria perque quan es va construir es treballava de nit, i vista a la nit, des de lluny, a causa de la llum de les torxes, es veia vermella. Altres autors defensen que Alhambra es simplement el nom en femeni del seu fundador, Ibn al-Ahmar , que en arab significa ‘el fill del Roig’. ^[4]

Arquitectura [ modifica ]

Els mosaics de l'Alhambra fan servir tres tipus de suport: la ceramica, l'estuc i la fusta. Els temes principals que utilitza son:

• L'epigrafia: amb caracters cursius o geometrics
• La decoracio vegetal
• La decoracio geometrica

L'Alhambra, en l'aspecte geometric, es un gran homenatge a un quadrat, a les seves proporcions i a la seva estabilitat. Indica els quatre elements, les quatre estacions, les quatre edats de la vida, els quatre punts cardinals que donen ordre al mon: pot arribar a ser una font inesgotable d'exemples de transformacions geometriques planes. El 2010 va tenir 2.170.250 visitants. ^[5]

Historia [ modifica ]

L'Alhambra es va aixecar sobre el turo de la Sabika, un dels punts mes elevats de la ciutat de Granada. Aquest emplacament buscava una situacio estrategica defensiva i alhora representar un simbol clar, ja que el cim del poder es molt perceptible per a la resta de la ciutat, una ubicacio escollida per ser contemplada. ^[6] L'extensio del turo va permetre albergar el complex, que ocupa uns 740 m de longitud i entre 180 m i 40 m d'amplada.

Es una ciutat emmurallada reial ( medina ) que ocupa la major part del turo de La Sabika; per la seva banda, Granada tenia un altre sistema d'emmurallament. Per tant, l'Alhambra podia funcionar amb autonomia respecte a Granada. A l'Alhambra es trobaven tots els serveis propis i necessaris per a la poblacio que hi vivia: mesquites , escoles, tallers, etc. El 1238 entra a Granada per la porta d'Elvira, i per a ocupar el palau del Gall del Vent, Muhammad ibn Yussuf ibn Nasr , anomenat Ibn al-Hamar (ja que tenia la barba vermella). Quan Ibn al-Hamar va entrar triomfador a Granada l'any 1238, la poblacio el va rebre amb el crit de ≪Benvingut el vencedor per la gracia d'Al·la≫, al qual ell va respondre: ≪Wa l? ??lib ill? all?h≫ ('Nomes Al·la es vencedor'); aquest es el lema de l'escut nassarita i tambe esta escrit per tota l'Alhambra. Ibn al-Hamar va construir el primer nucli del palau. Ben-Al-Hamar va construir el primer nucli del palau, que posteriorment va fortificar el seu fill Muhammad II. Amb tota probabilitat, les muralles exteriors i l'aqueducte es van completar al final del segle XIII. Els jardins i pavellons del Generalife daten pel que sembla del regnat d'Isma'il (1314-1325). Pero els emplacaments mes importants de l'Alhambra (el complex del pati dels Arrayanes i el dels Lleons) pertanyen a l'epoca de Yussuf I (1333-1354) i Muhammed V. Aquest estil granadi es la culminacio de l'art andalusi. Despres de tres segles d'activitat, els tres sectors queden ben diferenciats a l'Alhambra: l'alcassaba, l'entramat urba i els palaus. ^[7] L'estil granadi en l'Alhambra es la culminacio de l'art nassarita, que no es va realitzar fins a mitjan segle  xiv amb Yusuf I i Muhammad V el 1333 i 1354 . El 1492 , amb la conquesta de Granada pels Reis Catolics , l'Alhambra passa a ser palau dels reis. El comte de Tendilla, de la familia de Mendoza, va ser el primer alcaide cristia de l'Alhambra. Hernando del Pulgar , cronista de l'epoca, explica que el comte de Tendilla i el comanador major de Lleo, Gutierre de Cardenas, van rebre de Ferran el Catolic les claus de Granada, van entrar a l'Alhambra i damunt de la torre de Comares van alcar la creu i la bandera . L'any 1527, Carles V del Sacre Imperi romanogermanic en va destruir una part per construir-hi un palau . Posteriorment, les tropes de Napoleo Bonaparte van intentar destruir-la, pero no ho van aconseguir.

El 6 de maig de 1893 l'Alhambra va ser visitada per l'emperadriu consort d'Austria, Sissi . ^[8]

Accessos [ modifica ]

Les diferents vies d'acces al recinte de l'Alhambra que s'han obert des del comencament son: ^[9]

Sud [ modifica ]

Pujant des de placa Nova per la costa de Gomerez, cal travessar el bosc de l'Alhambra, entrant des de la Porta de les Granadas. Aquesta es de temps de Carles V i es va aixecar en substitucio de la porta original, la Bib al-Buxar o porta de les alegres noves, coneguda tambe com a Bib al Jadaq o del fossat, torre defensiu que protegia la vall.

Puerta de las Armas [ modifica ]

Es la mes antiga de les entrades de l'Alhambra, on s'arriba des de la riba del Darro, vorejant la torre de la Vela i acabant sota la torre de les Armes, a la part nord del recinte.

Puerta Justicia i Puerta del Vino [ modifica ]

Tambe trucada de l'Esplanada. Al sud del recinte, constitueix la major de les torres-portes nassarita i la principal des del domini cristia. Esta formada per un arc de ferradura apuntat de mao. Va ser construida i oberta el 1348, ^[10] sota el regnat de Iussuf I. Al centre de la clau es pot veure el relleu d'una ma (senyal de benvinguda i per combatre el mal d'ull). Mes endins s'obre una segona facana de dimensions menors, tambe amb arc de ferradura. Sobre aquest segon arc, hi ha un relleu d'una clau i per sobre una inscripcio fundacional que descriu el nom de la porta i la data de la seva terminacio (30 de maig a 28 de juny de 1348). A prop hi ha la Porta dels Carros, unic acces rodat, vehicles autoritzats a la medina. Abans d'arribar a la medina hi ha la Porta del Vi, que tambe comunica l'Alcassaba amb la zona de palaus. Des d'ella es desemboca en una esplanada anomenada placa dels Aljubs, per estar damunt una serie d'aljub. Aquesta porta es una de les edificacions mes antigues, sent atribuida la seva edificacio a l'epoca del Sulta Muhammand III (1302-1309), la decoracio de la facana o portada de ponent correspon a l'epoca finals del segle XIII o principis del XIV , i la de llevant es posterior a 1367.

Puerta de los Siete Suelos [ modifica ]

Tambe anomenada de les Albercas, es la que donava acces a la part alta de la medina fins al domini cristia, ja que per ella va abandonar Boabdil la ciutat de Granada i els Reis Catolics la van enviar tapiar en senyal de respecte, avui dia roman tancada. Es famosa per apareixer en algunes de les aventures dels Contes de l'Alhambra, de Washington Irving , ambientades en ella. La llegenda diu que El Cavall Pelut i El Cavall sense Cap que son invisibles pero se'ls pot sentir als seus subterranis, dels quals nomes se n'han trobat quatre a sota. ^{[11] [12] [13] [14]}

• 
  Puerta de las Granadas.
• 
  Acces a la Puerta de las Armas des de la ciutat.
• 
  Puerta de la Explanada o de la Justicia o Bab al-Shari'a.
• 
  Puerta del Vino.
• 
  Puerta de los Siete suelos.

Nord [ modifica ]

Porta del Arrabal [ modifica ]

Sota la torre del mateix nom, tambe al nord, s'arribava des de la cuesta de los Chinos , al final del passeig dels Tristes i era utilitzada per arribar al Generalife .

Est [ modifica ]

Acces amb entrada [ modifica ]

Connecta el Secano amb el Generalife; tots dos nomes es poden visitar amb entrada. Des del 1988 es l'acces principal des del centre de visitants, a traves de la xarxa viaria exterior, propera a l'actual cementiri, per eliminar el transit rodat, que resulta perjudicial pels accessos tradicionals.

Alcazaba [ modifica ]

L'Alcazaba es el recinte situat a la part mes occidental del turo de Sabika, de planta trapezoidal una mica irregular, constituia la zona militar, centre de la defensa i vigilancia del recinte i amb aixo va ser la part de construccio mes antiga de l'Alhambra. Les primeres edificacions hispanoarabs realitzades es corresponen amb l'epoca califal, al segle xi. Aixi com de la dinastia ziri, ampliant-les en convertir-se Granada en capital d'un dels regnes de Taifes . Amb Muhammad I , primer rei nassarita de Granada, es va reconstruir i va ampliar aquesta fortalesa, es van reforcar els seus murs i es van aixecar les principals torres. El seu successor Muhammad II al-Faqih va acabar les obres de reconstruccio de l'alcassaba. Amb anterioritat a l'edificacio dels palaus , aquesta area compartia tambe una funcio d'allotjament real. Els seus elements principals son:

Nord [ modifica ]

Avancant de dreta a esquerra

• Terrassa de la Torre del Cubo. Torre semicircular, construida al voltant de 1586, va ser buidada al segle XX. Avui dia constitueix una terrassa de privilegi per a la contemplacio de la vall del Darro i l'Albaicin.

• Adarb de la muralla nord.

• Placa d'Armes i terrassa o torre de la placa d'Armas. A finals del segle xiv Ismail I va aixecar una porta sota aquesta torre, per a les pujades des de Granada, la qual cosa va suposar una reestructuracio de la zona nord, demolint part de les cavallerisses per a la seva construccio.

• Torre de los Hidalgos , ubicada als peus de la torre de la Vela, te caracter defensiu.

Oest [ modifica ]

Torre de la VelaConstruida entre 1238 i 1279, constituia la torre de defensa mes gran del conjunt militar, per la seva altura domina tota la vega granadina. El seu nom procedeix de la campana que els cristians van col·locar a la torre despres de la conquesta de la ciutat. Sonava a l'alba per avisar els agricultors del reg de les hortes a la Vega de Granada, per tant, els mantenia en vela, i d'aqui el nom. ^{[15] [16]}

• Bastio d'artilleria, revelli , construit al periode cristia.

Sud [ modifica ]

• Torre de la polvora.

• Jardi dels Adarves, va ser creat al segle  xvii , quan la fortalesa va perdre el seu caracter defensiu.

Est [ modifica ]

El front mes ampli del trapezoide que forma l'alcassaba, amb uns 75 m d'alcada. A l'altra banda d'aquesta muralla hi ha la gran esplanada de la placa dels Aljubs.

Torre de l'Homenatge [ modifica ]

Es la torre mes gran d'aquest front, te entre 22 i 26 m d'alcada i s'aixeca a la part mes elevada de la fortalesa. Al segle XIV, constituia juntament amb la torre de la Vela, els principals bastions defensius de l'Alhambra, oferint proteccio al recinte. Al seu interior es distingeixen sis pisos. Es creu que va ser en aquesta torre on va instal·lar la seva residencia Al-Ahmar, el fundador de l'Alhambra, quan va decidir construir el palau. Es troba verticalment, dividida en dues zones ben diferenciades. Una zona inferior que compren els dos primers nivells, en que el seu acces es fa sota la muralla nord. La zona superior que compren la resta de nivells te accessos des de la muralla nord i l'adarve del mur est. El nivell mes alt va poder servir els alcaides del recinte de centre d'operacions de defensa, i el mes baix, una masmorra, per emmagatzemar gra, sal i especies. ^[17]

• Torre Quebrada .
• Torre Adarguero .

A l'interior de l'alcassaba hi ha el barri castrense, on hi ha les restes dels murs de les cases que ocupaven aquest lloc, amb la fesomia tipica d'una zona urbanitzada:

• carrers estrets i multiples atzucacs.
• habitatges amb entrada al raco i organitzats al voltant del pati.
• bany i aljub a la zona oriental.
• possibles barracons o magatzems, a causa de la seva regularitat i mida, a la zona sud.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Abenserraigs
• Porta de las Granadas

Enllacos externs [ modifica ]

• Alhambra de Granada
• Fotos de l'Alhambra

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Alhambra