Alfred Louis Charles de Musset
, habitualment anomenat
Alfred de Musset
, (
Paris
,
11 de desembre
del
1810
- Paris,
2 de maig
del
1857
) va ser un
poeta
, autor dramatic i novel·lista
frances
.
Alfred de Musset pertanyia a una familia benestant, afectuosa i cultivada. El seu avi va ser poeta, i son pare era especialista en
Rousseau
, del qual va editar les obres. En el moment del seu naixement, el seu germa major, Paul, tenia sis anys.
Va ingressar al Liceu Enric IV als 17 anys i hi va obtenir, l'any
1827
, el Premi de dissertacio llatina al Concurs General. Gracies a Paul Fouche, cunyat de
Victor Hugo
, va frequentar des del 17 anys el Cenacle, salo de
Charles Nodier
a la
Biblioteca de l'Arsenal
. Llavors va simpatitzar amb
Sainte-Beuve
i
Alfred de Vigny
, i refusa adular el ≪mestre≫
Victor Hugo
. Despres d'intentar seguir estudis de medicina, de dret, de dibuix, d'angles, de
piano
i de
saxofon
, va esdevenir un dels primers
romantics
francesos. Amb 20 anys, la seua emergent notorietat literaria s'acompanyava ja d'una reputacio sulfurosa, nodrida pel seu vessant ≪dandy≫.
L'any 1830, any de la
Batalla d'Hernani
, en la qual no va participar, Musset va intentar la sort en el teatre. Pero despres del fracas de la seua obra
Nuit Venitienne
('Nit veneciana'), l'autor va dir ≪adeu al galliner, i per molt de temps≫ (carta a P. Calais), fins a l'any 1847. El desembre del 1832, va apareixer el primer
Spectacle dans un fauteuil
('Espectacle des d'una butaca'), que es compon d'un drama;
La Coupe et les Levres
('La copa i els llavis'), d'una comedia;
A quoi revent les jeunes filles?
('En que somien les noies?') i d'un conte oriental,
Namouna
. Musset expressa ja en aquest recull la dolorosa tensio entre disbauxa i puresa que domina la seua obra.
Del
1833
al
1834
, va ser amant de
George Sand
, amb la qual se'n va anar a Italia i qui va inspirar-li
Lorenzaccio
, drama romantic que va escriure l'any 1834. Aleshores, va publicar els
Contes d'Espagne et d'Italie
. Pero Musset va caure malalt i George Sand esdevingue amant del seu metge. Va tornar a Paris, on va fer representar les comedies:
Le Chandelier
('El canelobre'),
On ne badine pas avec l'amour
('Amb l'amor no es juga'),
Il ne faut jurer de rien
('No cal jurar per res'), que han quedat en el repertori del
Theatre-Francais
; tambe va escriure diverses narracions i
Confession d'un enfant du siecle
('Confessio d'un infant del segle'), la seua unica novel·la, dedicada a George Sand. Del 1835 a 1837, Musset va escriure la seua obra mestra poetica,
Les Nuits
(
Nuits de mai, d'aout, d'octobre, de decembre
), al voltant dels temes imbricats com ara el dolor, l'amor i la inspiracio.
Va ser bibliotecari del ministeri de l'Interior frances durant la
Monarquia de juliol
, pero va ser despatxat l'any
1848
, i esdevingue bibliotecari del ministeri d'Instruccio Publica sota el
Segon Imperi
. Va rebre la
Legio d'Honor
el 24 d'abril del
1845
, al mateix temps que
Balzac
, i va ser elegit membre de l'
Academia Francesa
l'any
1852
, despres de dos intents fracassats els anys
1848
i
1850
. De salut fragil (malformacio cardiaca), va morir el 2 de maig del
1857
, en certa manera oblidat pel public.
El seu germa major,
Paul de Musset
, va jugar un important paper en el redescobriment de l'obra de Musset.
- A Mademoiselle Zoe le Douairin
1826
- Un reve
,
L'Anglais mangeur d'opium
1828
- Premieres poesies
1829
-
1835
- Contes d'Espagne et d'Italie
,
La Quittance du diable
,
Une nuit venitienne
1830
- La Coupe et les levres
,
Namouna
1831
- Spectacle dans un fauteuil
,
A quoi revent les jeunes filles
1832
- Fantasio
,
Les Caprices de Marianne
,
Rolla
,
Andre del Sarto
,
Gamiani ou deux nuits d'exces
1833
- On ne badine pas avec l'amour
,
Perdican
,
Camille et Perdican
,
Lorenzaccio
1834
- La Quenouille de Barberine
,
La Nuit de mai
,
La nuit de decembre
.
Le Chandelier
1835
- Il ne faut jurer de rien
,
Lettre a M. de Lamartine
,
Faire sans dire
,
La Nuit d'aout
,
La
confession d'un enfant du siecle
, 2 volumes,
1836
- Poesies Nouvelles
1836
-
1852
- Chanson de Barberine
1836
- Un caprice
,
La Nuit d'octobre
,
A la Malibran
,
Emmeline
,
Les deux maitresses
.
Lettres a Dupuis et Cotonet
1837
- Le fils du Titien
,
Frederic et Bernerette
,
L'Espoir en Dieu
.
Dupont et Durand
.
Margot
1838
- Croisilles
1839
- Les deux maitresses
,
Tristesse
,
Une soiree perdue
1840
- Souvenir
,
Nouvelles
(≪ Emmeline ≫, ≪ Le fils du Titien ≫, ≪ Croisilles ≫, ≪ Margot ≫)
1841
- Le voyage ou il vous plaira
,
Sur la paresse
,
Histoire d'un merle blanc
,
Apres une lecture
1842
- Pierre et Camille
,
Le secret de Javotte
,
Les freres Van Bruck
1844
- Il faut qu'une porte soit ouverte ou fermee
,
Mademoiselle Mimi Pinson
1845
- Nouvelles
(≪ Pierre et Camille ≫, ≪ Le secret de Javotte ≫)
1848
- Louison
,
L'Habit vert
,
On ne saurait penser a tout
1849
- Poesies nouvelles
,
Carmosine
1850
- Bettine
,
Faustine
1851
- La Mouche
1853
- Contes
1854
- L'ane et le ruisseau
1855
- Les filles de Loth
(date inconnue)
Traduccions catalanes
[
modifica
]
L'any
1999
, Diane Kurys va dirigir una pel·licula sobre la relacio entre Alfred de Musset i George Sand:
Les Enfants du Siecle
Arxivat
2011-09-06 a
Wayback Machine
.
.
Un dels textos del seu recull
Poesies postumes
, titulat
Nous venions de voir le taureau
(Venim de veure el toro), va ser musicat per
Leo Delibes
el 1874 amb el nom de
Les Filles de Cadix
.
El seu drama
La Coupe et les levres
va ser la base de l'opera de
Giacomo Puccini
titulada
Edgar
(
1889
).
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]