Alfred Binet
(
Nica
,
8 de juliol
de
1857
-
Paris
,
18 d'octubre
de
1911
) va ser un
psicoleg
occita
, inventor del primer test per mesurar el
quocient intel·lectual
. Va estudiar a
Paris
i va publicar articles sobre la
hipnosi
, els escacs, el
fetitxisme erotic
, la
memoria humana
i la
intel·ligencia
, area on es va fer famos. Proposava un test on les preguntes donessin una mesura cientifica de la capacitat mental dels infants, que podia variar de l'esperada a la seva edat per diverses patologies.
Va destacar principalment per les seves grans aportacions en el camp dels estudis sobre la intel·ligencia mitjancant els tests mentals.
Pel que fa a la seva formacio academica i estudis, Binet es va llicenciar en dret l'any 1878, i posteriorment va estudiar ciencies naturals a la Universitat de Sorbonne.
A part es va interessar per la psicologia i la va aprendre de manera autodidactica gracies als textos sobre psicologia de la National Library de Paris.
Mentre aprenia psicologia va anar formant la seva propia visio sobre aquest camp, tenint a
John Stuart Mill
i les seves idees sobre l'associacionisme com a referents i influencies principals.
Un cop finalitzats els seus estudis, Binet va treballar a l'hospital Salpetriere de
Jean - Martin Charcot
(Paris) des de l'any 1883 fins a l'any 1889 com a investigador i neuroleg, dimitint dels carrecs quan es va desacreditar la hipnosi proposada per Charcot com a metode de tractament dels pacients.
Tambe va treballar com a investigador al Laboratori de
Psicologia Experimental
a la Sorbonne University (1891-1894), convertint-se en director d'aquesta des de l'any 1894 fins a l'any 1911.
L'any 1904 el Ministeri Frances d'Instruccio Publica el va nomenar membre de la Comissio per l'Educacio dels Nens amb Retard.
L'any 1884, Binet es va casar amb Laura Balbiani i varen tenir dues filles: Madeleine (1885) i Alice (1887), les quals van participar com a subjectes experimentals en els estudis de Binet sobre la suggestio i l'atencio, fet que va permetre a Binet fer un estudi comparatiu sobre la intel·ligencia i la mesura d'aquesta.
Influenciat per les idees de
Francis Galton
, l'any 1903 publica un article basat en els resultats dels testos estandarditzats que havia realitzat a les seves filles.
L'any 1911 es va publicar l'escala d'intel·ligencia Binet-Simon que varen dissenyar ell i Theodore Simon, un metge que va coneixer mentre treballava a la Universitat de Sorbonne.
Malauradament, pero, Binet va morir aquell mateix any, precisament abans que la revisio de l'escala fos duta a terme.
Context historic
[
modifica
]
Alfred Binet (1857-1911) va neixer i viure en un periode historic ple de canvis. Per una part, va viure la
Segona Revolucio Industrial (1880-1914)
la qual va suposar un creixement economic i un canvi en la concepcio del treball. I per altra banda, el coneixement cientific va donar un tomb al seu recorregut, va apareixer la medicina social, la qual va fer front a les mancances sanitaries que suposava el canvi de qualitat de vida de la Segona Revolucio Industrial.
Si ens centrem en l'ambit de la psicologia, l'autor pertany al corrent de la
psicologia diferencial
. Aquest viu en un context on la disciplina obra els primers laboratoris de psicologia experimental a
Cambridge
i
Londres
el 1897. Malgrat aixo, pero, l'avenc de la disciplina vindra de la ma de les teories de l'evolucio de
Herbert Spencer (1820-1903
) i
Charles Darwin (1809-1882)
; aixi com de la psicologia diferencial introduida per Francis Galton (1822-1911).
Aquest ultim autor, Francis Galton, va posar l'emfasi en mesurar i aplicar les analisis matematiques a les diferencies individuals. Crea el primer laboratori antropometric i es el creador dels primers tests psicologics amb l'objectiu de discernir les diferencies individuals de les persones.
Altres autors com Charles Spearman (1863-1945) es van centrar en l'estudi de la intel·ligencia, Henry Goddard (1856-1957) tradueix a l'angles el test de Binet- Simon i per ultim,
Lewis Terman
(1877-1956) la modifica.
Recorregut professional
[
modifica
]
La carrera d'Alfred Binet consta de 3 etapes molt diferenciades:
En primer lloc va treballar com a ajudant de Charcot a la
Salpetriere
en el camp de l'hipnotisme.
Va desenvolupar una tecnica per aconseguir disminuir els simptomes negatius dels pacients. Consistia a atraure amb un imant les sensacions desagradables per fer-les desapareixer despres.
Un grup de cientifics, pero, van intentar en diverses ocasions replicar aquest experiment i es van adonar que hi havia un control experimental escas, es a dir, els resultats de la desaparicio dels simptomes eren causats per la influencia de l'experimentador no per l'imant. Els pacients sabien el que s'esperava d'ells.
Totes aquestes critiques a la seva investigacio el van desacreditar.
Com a consequencia, va fer un gir a la seva carrera. Va decidir centrar-se en l'estudi de la intel·ligencia basant-se en les seves filles de 2,5 i 4 anys. Va estudiar el seu desenvolupament intel·lectual i les capacitats perceptives i de pensament.
Com a conclusio de l'observacio realitzada sobre les seves filles va extreure que la intel·ligencia no pot basar-se (unicament) en processos sensorials donat que els infants tenen unes capacitats perceptives similars a les dels adults. Per Binet la intel·ligencia es resumia en la capacitat d'adaptacio a una cosa nova i diferent.
Posteriorment, seguint amb la recerca de la intel·ligencia va crear els primers tests mentals (van servir de guia per altres autors com
Jean Piaget
).
Amb el seu ajudant van escriure l'article “Psicologia Individual” on proposaven diferents variables (sobretot de caracter intel·lectual) determinants de la intel·ligencia i la manera de mesurar-les.
A mes a mes, va proposar una mesura directa de la intel·ligencia, es a dir, sense necessitat d'utilitzar els processos sensorials. I, precisament aquesta, va ser una de les majors critiques que va rebre: volia accedir als processos superiors massa rapid. Va invertir massa temps a passar tests i interpretar els seus resultats. A part, van veure que no hi havia
correlacio
entre dos items que en teoria mesuraven el mateix.
Tot aixo, el va desacreditar com a professional de la intel·ligencia i va decidir donar l'ultim tomb a la seva vida professional.
A l'ultima etapa de la seva vida va estudiar l'avaluacio de la deficiencia intel·lectual. El seu objectiu era que els nens amb necessitat d'una atencio especial fossin identificats per aixi poder rebre aquest ajut.
L'any 1899, Binet s'uneix a Free Society for the Psychological Study of the Child, una organitzacio que buscava validar cientificament els resultats dels estudis amb nens, sobretot amb els que tenien problemes educatius.
Theodore Simon li demana a Binet que fos director de la seva tesi doctoral (sobre els nens amb retard mental). Els dos professionals, a l'estudiar els nens deficients d'una escola es varen adonar que els tests creats per Galton i Cattell (el mes utilitzats fins aquell moment) no servien per distingir un nen deficient de la resta, ja que es basava en mesures sensorials. Es a dir, un nen cec o sord era diagnosticat amb retard mental.
Arran d'aquestes troballes, Binet i Simone elaboren nous tests amb mesures basades en processos cognitius complexes (ex: judici, raonament, imaginacio…).
Van fer diverses proves amb diferents mostres de nens per esbrinar quins dels items funcionaven i, finalment, es van quedar amb 30 proves que fluctuaven de menor a major dificultat. Permetien establir un nivell intel·lectual en funcio de l'edat mental. S'ha de remarcar que en aquestes proves no nomes s'anotaven els resultats finals sino que tambe incloien les conductes que el nen havia realitzat durant la prova.
Van crear la seguent classificacio: (associada al seu rang d'edat)
- Idiotes (2 anys) -> distingir objectes, seguir objectes amb la mirada
- Imbecils (3-6 anys) -> Assenyalar objectes, recordar numeros
- Morons (7-9 anys) -> Completar frases, trobar diferencies
- Normals -> Pretenien mesurar el raonament
La formula que van idear per establir el quocient intel·lectual va ser: QI=(EM/EC).
Tot i que Binet, aquest cop, va intentar seguir bastant fidelment el
metode cientific
tambe va rebre critiques en aquest ambit, ja que es creia que va voler unificar en un unic index totes les capacitats (complexes i variades) que componen la intel·ligencia.
Una de les principals aportacions d'Alfred Binet va ser la seva definicio sobre la intel·ligencia:
“Segons sembla, la intel·ligencia posseeix una facultat fonamental, la manca de la qual condiciona de manera notable la vida practica. Aquesta facultat es el raonament, altrament anomenat sentit practic, iniciativa, la facultat d'adaptar-se a un mateix a les circumstancies. Una persona podra ser un moro o un imbecil si manca de raonament; pero amb un bon raonament mai podra ser cap de les dues coses. De fet, la resta de facultats intel·lectuals semblen tenir poca importancia comparades amb el raonament” (Binet & Simon, 1916, 1973, pp.42-43).
La perspectiva d'Alfred Binet, en conclusio, s'ha definit com a:
- Nativista no radical: Importancia de l'educacio (pioner de la psicologia aplicada a l'ambit escolar).
- Ortopedia mental: Util per a preparar infants amb dificultats a l'escola.
- Exercicis per millorar voluntat, atencio i disciplina.
- Interessat per la individualitat.
- Concepcio de la intel·ligencia multiple: unio de diferents facultats que ens fa mes habils a l'hora d'adaptar-nos al medi.
- La psychologie du raisonnement; Recherches experimentales par l'hypnotisme
- Perception interieure
(1887).
- Etudes de psychologie experimentale
(1888).
- Les alterations de la personnalite
(1892)
- Introduction a la psychologie experimentale
(1894)
- On Double Consciousness
(1896).
- La fatigue intellectuelle
(1898).
- La Suggestibilite
(1900).
- Etude experimentale de l'intelligence
(1903).
- L'ame et le corps
(1905).
- Les revelations de l'ecriture d'apres un controle scientifique
(1906).
- Les enfants anormaux
(1907).
- Les idees sur les enfants
(1900).
- Sandiford, P. (1936). Review of The Development of Alfred Binet's Psychology. Journal of Consulting Psychology, Vol 1(2), 236-237.
- Carson, J. (2014). Mental testing in the early twentieth century: Internationalizing the mental testing story. History of Psychology, Vol 17(3), 249-255.
- Nicolas, S., i Levine, Z. (2012). Beyond intelligence testing: Remembering Alfred Binet after a century. European Psychologist, Vol 17(4), 320-325.