Alfonso Sanchez Portela

Biografia
Naixement	16 novembre 1902 Madrid
Mort	11 marc 1990 (87 anys) Madrid
Activitat
Ocupacio	fotograf
Familia
Pare	Alfonso Sanchez Garcia

Alfonso Sanchez Portela ( 16 de novembre de 1902 - 11 de marc de 1990), conegut com el seu pare amb el nom d' Alfonso o familiarment Alfonsito, va ser un fotograf espanyol. ^[1]

Va estudiar el batxillerat al Liceu Frances de Madrid i va aprendre fotografia amb el seu pare Alfonso Sanchez Garcia que no obstant aixo hagues preferit que curses estudis universitaris. Amb divuit anys va publicar la seva primera fotografia al diari El Heraldo per al qual realitzava fotografies de tipus costumista sobre Madrid, amb nomes vint anys ja acompanyava periodistes consolidats en la recerca de fotografies al Palau Reial i les Corts. ^[2] Treballava amb el seu pare a l'estudi del carrer de Fuencarral on tambe van treballar els seus germans Lluis i Josep, el treball de l'estudi compaginava les tasques de retrat amb el seu treball com a agencia grafica que era la tasca que Alfonso preferia. ^[3]

El 1921 va aconseguir la credencial de periodista de guerra pel que va viatjar al Marroc on la seva primera exclusiva va ser l'entrevista amb el lider dels rebels rifenys Abd-el-Krim al seu quarter general, que va aconseguir al costat del periodista i director del diari La Libertad Luis de Oteyza . ^[4] Tambe va realitzar fotografies en altres moments de la guerra com el desembarcament d'Alhucemas , ja que va estar desplacant-se al front durant cinc anys. El 1927 va realitzar un viatge amb avio al Senegal juntament amb Oteyza i els pilots de la companyia Aeropostal que li va permetre aconseguir mes de dues-centes fotografies sobre la vida al continent africa. ^[5]

El 1930 va entrar a formar part de la plantilla del diari La Libertad , pero el 1932 va col·laborar a La Luz amb Ramon Gomez de la Serna i el 1933 va ser nomenat president de la Unio d'Informadors Grafics Espanyols.

Entre altres reportatges que va realitzar es troben el viatge del Plus Ultra o l' alcament republica de Jaca , pero els reportatges mes significats van ser sobre la guerra civil i que va estar en diverses batalles com la batalla de Madrid en que va fer interessants reportatges sobre la situacio de la poblacio civil durant aquesta, i la de Terol , on va estar a punt de morir congelat. Tambe va realitzar la fotografia de Julian Besteiro llegint al microfon de la radio el comunicat del Consell Nacional de Defensa en que s'informava del cessament de la resistencia de Madrid a les tropes del general Franco. ^[6]

En acabar la Guerra Civil va ser depurat i se li va retirar el carnet de periodista, que no li va tornar fins a 1952 encara que mai va tornar a exercir. L'agost de 1939 la familia Sanchez va obrir un nou estudi a la Gran Via, ja que l'antic va ser destruit per un obus. Aquest estudi complia a mes una funcio de museu. El 1992 el Ministeri de Cultura va adquirir l'arxiu de l'≪estudi fotografic Alfonso≫ que consta de mes de cent mil negatius entre els quals tambe hi ha treballs d'altres empleats de l'estudi.

A mes va col·laborar en la pel·licula El Sud de Victor Erice i en un documental titulat Alfons, el fotograf realitzat per Enrique Viciano. El 1984 va rebre de mans d'Enrique Tierno Galvan la medalla d'or de la vila de Madrid i 1989 va ser nomenat academic de la Reial Academia de Belles Arts de San Fernando sent el primer fotograf a entrar-hi. ^[7]

Referencies [ modifica ]