Alfons el Benigne
[a]
, anomenat tambe
Alfons IV d'Arago
i
Alfons III de Catalunya-Arago
[b]
(
Napols
,
Regne de Napols
,
1299
-
Barcelona
,
Principat de Catalunya
,
1336
; en
aragones
Alifonso
,
[1]
en
occita
Anfos
, en
llati
Alfonsus
[2]
[3]
), fou sobira de la
Corona d'Arago
amb els titols principals de
comte de Barcelona
,
rei d'Arago
,
de Valencia
i
de Sardenya i Corsega
(
1327
-
1336
). Comenca a regnar a l'edat de 28 anys, regna 9 anys i mori regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la
Seu Vella de Lleida
.
Fou el segon fill del rei
Jaume II d'Arago
el Just i de la seva segona muller
Blanca de Napols
.
[3]
Accedi a la linia successoria el 1319 quan el seu germa major i hereu de la Corona
Jaume d'Arago i d'Anjou
renuncia a casar-se amb
Elionor de Castella i Portugal
i es feu monjo fugint el mateix dia del casament. Deu anys despres seria ell mateix qui es casaria en segones nupcies amb Elionor.
[3]
Matrimoni i descendents
[
modifica
]
Les importants concessions que Alfons feu a l'infant Ferran d'Arago i de Castella, sobretot a Valencia, va provocar un conflicte politic molt important que acabaria desembocant en la guerra que el seu primogenit tindria amb Castella: la
Guerra dels Dos Peres
.
[3]
Comte d'Urgell
[
modifica
]
Alfons el Benigne representat en una de les claus de volta de l'esglesia de
Santa Maria del Mar
(Barcelona)
Es casa el
1314
amb
Teresa d'Entenca
, hereva del
comtat d'Urgell
, d'aquesta manera aquest comtat passa al formar part del patrimoni directe dels sobirans del
Principat de Catalunya
.
Hereu i ascensio a la corona
[
modifica
]
Durant el regnat del seu pare, i ja com a
procurador
general de la Corona i hereu, estigue al capdavant de l'expedicio catalana que es feu amb la
conquesta aragonesa de Sardenya
entre
1323
i
1324
.
[3]
El
1329
marida amb
Elionor de Castella
, filla de
Ferran IV de Castella
. Amb aquesta unio s'arregla el lleig desaire sofert per Elionor el
1319
al prometre's en matrimoni amb l'infant
Jaume d'Arago i d'Anjou
, fill primogenit del rei i successor teoric de
Jaume II d'Arago
.
El curt regnat d'Alfons
[
modifica
]
Els genovesos no acceptaren la pau amb la
Republica de Pisa
que cedia l'illa de
Corsega
a la
Corona d'Arago
i en
1330
esclata la guerra
entre la Corona d'Arago i Genova, en la qual
Guillem de Cervello i de Banyeres
comanda una armada que va atacar en
1331
Monaco
i
Menton
, i va assetjar
Savona
i la
propia Genova
, per retirar-se despres a
Sardenya
.
[4]
La guerra acaba en
19 de setembre
de
1336
, despres d'haver-se establert una treva uns mesos abans amb la intervencio del
Papa Benet XII
.
[5]
La guerra va permetre guanyar la ciutat rebel de
Sasser
,
[3]
clau per al domini del nord de l'illa de Sardenya i les rutes maritimes.
Del seu pare
va heretar
tambe el projecte de conquerir
al-Mariyya
, i per aixo va posar en marxa una croada per conquerir-lo, la qual va fracassar i va atacar l'
Emirat de Gharnata
en ratzies el
1330
i el
1333
Durant el seu regnat va tenir lloc "
lo mal any primer
", el
1333
, que va passar a simbolitzar l'inici de la crisi baix Medieval,
[3]
la qual encara s'agreujaria mes amb la futura arribada de la pesta negra.
A mes a mes tambe fou llavors quan es van incorporar a la Corona el
ducat d'Atenes
i el
Ducat de Neopatria
.
Titols i successors
[
modifica
]
Sepulcre d'Alfons el Benigne (
Catedral Vella de Lleida
)
El
1336
el succei
Pere el Cerimonios
, el segon fill amb la seva primera muller
Teresa d'Entenca
, perque el primogenit Alfons havia mort quan tenia un any.
- A
15 de febrer
del
1325
:
Sig+num infantis Alfonsi, illustrissimi domini regis Aragonum primogeniti, eiusque generalis procuratores ac comitis Urgelli
[6]
- A
2 de maig
del
1328
:
Sig+num Alfonsi
Dei gratia
regis Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone
[2]
- A
21 de desembre
del
1334
:
Alfonsus Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comes Barchinone
[7]
- ↑
Grafia SLA -
Sociedat de Linguistica Aragonesa
- ↑
2,0
2,1
Arxiu Jaume I:
Alfons el Benigne confirma la franquesa de lleuda, pes, i peatge, donada en 1287 pel rei Alfons el Lliberal, afegint les exempcions de mesura, cucol i portatge
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
3,5
3,6
Diccionari d'Historia de Catalunya
; ed. 62; Barcelona; 1998;
ISBN 84-297-3521-6
; p. 25
- ↑
Llobet i Vall-llosera
, Antoni.
Cataluna antigua y Cataluna moderna: obra que se trata del comercio de los catalanes de la edad media en el levante y el porvenir de Barcelona
(en castella). Imprenta de Jaime Jepus Roviralta, 1836, p. 101.
- ↑
Mutge Vives
, Josefa.
Politica, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV
. Editorial CSIC, 2004, p. 80.
ISBN 8400082184
.
- ↑
Arxiu Jaume I:
L'infant Alfons ratifica els privilegis de Vila-real
- ↑
Arxiu Jaume I:
Alfons el Benigne mana al batlle general de Valencia que obligue els consols de mar a exercir personalment el carrec
- ↑
Fidel Fita i Colomer
:
Boletin de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluna - Razon de este nombre
:
Ya en las
cortes del ano 1064
, que son las primeras de la coleccion academica, aparece en el
Usaje 65
con el nombre de
Principado
la demarcacion del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluna o al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regian como soberanos
D. Ramon Berenguer I
y su mujer
Dona Almodis
Bibliografia
[
modifica
]
- Les despulles reials d'Alfons el Benigne, Elionor i l'infant Ferran retornen a la Seu Vella de Lleida: dia de la Seu Vella 1986, commemoracio del 650 aniversari de la mort d'Alfons el Benigne
, Lleida, Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1989.
- J.-E. Martinez Ferrando,
Jaume II o el seny catala - Alfons el Benigne
, Barcelona, Aedos (Biblioteca biografica catalana, Serie dels reis catalans, 11), 1963.
- J.-E. Martinez Ferrando, S. Sobreques i E. Bague,
Els descendents de Pere el Gran: Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne
, Barcelona, Teide (Biografies catalanes, Serie historica, 6), 1954.
- J. Mutge i Vives,
La ciudad de Barcelona durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336)
, Madrid-Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Cientificas (Anejos del Anuario de estudios medievales, 17), 1987.