Aquest article tracta sobre el sant patriarca de Jerusalem. Si cerqueu altres sants del mateix nom, vegeu ≪ Sant Alexandre ≫.

Alexandre de Jerusalem

Fresc rus, s. XV
Biografia
Naixement	segle II Capadocia
Mort	c.   251 (Gregoria) Cesarea de Palestina
Causa de mort	Decapitacio
34e Bisbe d’Ælia Capitolina
231 ? 249
Dades personals
Religio	Cristianisme
Activitat
Ocupacio	sacerdot
Periode	Imperi Roma
Activitat	( Floruit : segle IV )
Enaltiment
protomartir
Festivitat	18 de marc

Alexandre de Jerusalem (?λ?ξανδρο?) ( Egipte , s. II - Cesarea de Palestina , 251) fou un patriarca de Jerusalem venerat com a martir i sant per tota la cristiandat. Va morir durant les persecucions de Deci. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Alexandre fou deixeble de Pante i, despres, de Sant Climent , sempre a Alexandria ; despres fou nomenat bisbe de Flaviopolis a Capadocia . Fou empresonat en temps de Septimi Sever ( 204 ) i el 211 fou alliberat. Llavors Asclepiades fou nomenat bisbe d'Antioquia succeint Serapio , i Alexandre fou nomenat coadjutor del vell bisbe Narcis de Jerusalem , a qui va succeir poc despres quan va morir ( 212 ). ^[1]

A Jerusalem va fundar una biblioteca eclesiastica, la mes important de l'epoca, oberta al public i que fou usada mes tard per l'historiador Eusebi de Cesarea . Va ser el gran valedor d' Origenes , a qui, tot i ser laic, quan van comencar els disturbis religiosos a Alexandria ( 216 ) li va fer explicar les escriptures en public; se'n va justificar en una carta al bisbe Demetri d'Alexandria , que tot i aixi va enviar alguns dels seus diaques per fer tornar Origenes. Quan Origenes torna a Palestina en una altra ocasio, Alexandre el va ordenar sacerdot. ^[2]

Alexandre es elogiat per la biblioteca que va construir a Jerusalem. ^[3] Tot i que a la seva epoca Jerusalem era coneguda oficialment com Aelia Capitolina, el nom utilitzat per les autoritats romanes des que la ciutat va ser reconstruida per l'emperador Adria, la tradicio cristiana va persistir a utilitzar el nom original.

Persecucio i mort [ modifica ]

Empresonat mes tard, malgrat la seva vellesa, va morir a la preso a Cesarea vers el 251 , durant la persecucio de Deci . Historiadors van escriure que "la gloria dels seus cabells blancs i l'elevada santedat van donar-li una doble corona en captivitat". ^[2] La seva vita explica que va sobreviure les tortures que va patir, com les de les besties salvatges, que en comptes de devorar-lo li llepaven els peus. Es conserven tres cartes seves. El va succeir a Jerusalem el bisbe Mazabanes.

Veneracio [ modifica ]

La seva festa es celebrada per l'Esglesia Catolica Romana el 18 de marc, per les Esglesies Ortodoxes Orientals el 16 o 29 de maig ^[4] i el 12 o 25 de desembre. ^[5]

Escrits [ modifica ]

Eusebi va copiar fragments de tres cartes seves. ^{[6] [7]}

Referencies [ modifica ]