Alexandre Joan Cuza
o
Alexandre Joan I
(en
romanes
)
Alexandru Ioan Cuza
- (n.
20 de marc
de
1820
a
Barlad
,
Romania
- m.
15 de maig
de
1873
, a
Heidelberg
,
Alemanya
), fou el fundador de la Romania moderna, el princep de la Unio, i el primer
princep de Romania
(
1859
-
1866
).
Cronologia (1856 - 1866)
[
modifica
]
El dia 5 de gener, a Ia?i, Alexandre Joan Cuza fou escollit princep de
Moldavia
.
El dia 24 de gener, a
Bucarest
, fou tambe escollit princep de
Muntenia
.
Per aixo els romanesos, com que no volien una duplicacio de poder relatiu a dos paisos amb dues monarquies, dos governs, dos parlaments, etc., aprofitaren l'absencia de precisio de la possibilitat que aquestes dues monarquies poguessin ser governades o no per una mateixa persona, i foren dirigides de manera deliberada per un mateix princep, Alexandre Joan Cuza, que realitza, de fet, la unio dels Principats Romanesos.
Aquest militar de professio relativament jove mostra un talent politic, de lideratge, diplomatic, visionari, amb una capacitat notable d'execucio d'un projecte secular per als romanesos.
Inicia immediatament la creacio, als centres principals del pais, d'institucions de cultura general i d'institucions d'ensenyament mitja. Un any mes tard, el
1860
, es crearen les primeres institucions d'ensenyament superior.
Aquest any es funda, a
Ia?i
, la
Universitat
, el Conservatori de Musica, i es prepara un Projecte de llei organica per a la instruccio publica als Principats Units, amb la qual es preveia l'obligatorietat de l'ensenyament primari als pobles i ciutats.
Als pressupostos de l'any
1860
, es preveia un increment real del nombre d'escoles rurals. En aquests primers anys s'establiren convenis i relacions diplomatiques amb diversos estats. Tambe en aquest any, es funda a
Paris
una agencia diplomatica dels Principats Units i s'acorda una convencio telegrafica amb
Russia
, "la primera convencio internacional dels Principats Units".
El dia 24 de desembre, tot i que tots dos principats units encara restaven sota sobirania feudal otomana, Alexandre Joan Cuza declara l'existencia de l'
estat
de
Romania
amb capital a
Bucarest
.
Durant l'any de
1862
s'establiren acords i relacions telegrafiques amb l'Imperi dels Habsburg (
Austria
).
Es produi la revolucio dels camperols liderada per
Mircea M?l?ieru
.
Alexandre Joan Cuza forma un govern singular sota la direccio de
Mihail Kog?lniceanu
. El nou govern crea i presenta a l'Assemblea un projecte de llei relatiu a la secularitzacio de les propietats monasterials, amb la qual s'aboliren els poders feudals.
[1]
A mes, se somete el poble a l'aprovacio a traves de plebiscit, d'un nou impost, una nova llei electoral. Es nacionalitzaren els Correus i Telegrafs de capital
grec
.
[2]
Es crea la Llei Rural, a traves de la qual s'anul·lava la servitud. La reforma agraria de 1864, aplicada en termes generals a partir del 1865, satisfeu parcialment la necessitat de terres dels camperols, aboli les servituds i relacions feudals, i impulsa significativament el desenvolupament del capitalisme. Tambe es funda la
Universitat de Bucarest
, es crea l'Escola de Belles Arts, a
Bucarest
, presidida per
Theodor Aman
, i fou inaugurada l'Escola de Medicina Veterinaria.
No hi ha cap ambit d'activitat economica, sociopolitica, cultural, administrativa o militar del pais, on Cuza no hagi realitzat millores o renovacions organitzatives basades en les necessitats de l'epoca moderna.
Fou forcat a abdicar el dia 11 de febrer de
1866
.
[3]
Aquesta abdicacio forcada pogue tenir consequencies greus, ates que:
- Despres de la dimissio de Cuza els vilatjans s'horroritzaren amb la idea de l'anul·lacio de la reforma agraria.
- El dia 3 d'abril de
1866
, a
Ia?i
, el Moviment Separatista provoca l'anul·lacio de la unio de
Moldavia
amb
Romania
.
- La
Porta Sublim
(otomana) mobilitza l'exercit al
Danubi
per a intervenir a
Romania
, i nomes es reconegue la unio de l'epoca del regnat de Cuza.
Fou inicialment sepultat a l'Esglesia Senyorial al costat del
Palau de Ruginoasa
, tal com ell havia demanat, tot i que despres de la
Segona Guerra Mundial
els seus ossos foren traslladats a l'Esglesia de les Tres Jerarquies, a
Ia?i
.