De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Alexandre Farnese
(
Valentano
,
Estats Pontificis
1520
-
Roma
1589
) fou un princep de
Parma
que va esdevenir
cardenal
.
Origens familiars
[
modifica
]
Va neixer el
5 d'octubre
de
1520
a la ciutat de
Valentano
, que en aquells moments formava part dels
Estats Pontificis
i que avui en dia forma part de la
provincia italiana
de
Viterbo
, fill primogenit de
Pere Lluis I de Parma
i
Girolama Orsini
. Per linia paterna era net del
papa
Pau III
, i fou germa del cardenal
Ranuccio Farnese
i el duc
Octavi I de Parma
.
Carrera religiosa
[
modifica
]
Va estudiar a la ciutat de
Bolonya
i posteriorment fou nomenat administrador de la
Diocesi
de
Parma
. El
18 de desembre
de
1534
fou nomenat
cardenal
per part del seu avi
Pau III
, i va rebre molts altres carrecs i beneficis, afavorit com a Vicecanceller de l'
Esglesia Catolica Romana
, Governador de
Tivoli
,
arxipreste
de la
Basilica de Santa Maria la Major
de
Roma
i de
Sant Pere del Vatica
. Aixi mateix fou nomenat administrador apostolic de la
Diocesi de Jaen
(
Espanya
),
Viseu
(
Portugal
),
Wurzburg
(
Alemanya
) i d'
Avinyo
(
Franca
). El
1536
fou nomenat
bisbe
de
Monreale
(
Sicilia
), i el
1552
funda un col·legi
Jesuita
. Posteriorment fou bisbe de
Massa
el
1538
i
arquebisbe
de
Tours
el
1553
. L'any
1580
fou nomenat arquebisbe de
Cahors
i bisbe de
Benevento
,
Montefiascone
,
Ostia
,
Velletri
i
Dega
del
Col·legi Cardenalici
.
Amb el seu nomenament com a Llegat Papal aconsegui acordar la pau entre
Carles V del Sacre Imperi Romanogermanic
i
Francesc I de Franca
, acompanyant les tropes enviades pel papa per a donar suport a Carles V en contra de la
Lliga d'Esmalcalda
. Al llarg de la seva carrera es dedica a restaurar un bon nombre d'esglesies, entre elles l'
esglesia de Gesu
de
Roma
i la
Vil·la Farnese
.
Va morir el
2 de marc
de
1589
a la ciutat de
Roma
, i fou enterrat sota l'altar major de l'Esglesia de Gesu.