Alexander Zemlinsky
o
Von Zemlinsky
(
Viena
,
14 d'octubre
de
1871
?
Larchmont
,
Nova York
,
15 de marc
de
1942
) va ser un
compositor
,
director d'orquestra
i professor
austriac
.
Primers anys
[
modifica
]
Zemlinsky va naixer a
Viena
i va estudiar
piano
des de ben menut. El seu pare era catolic, la seva mare era filla d'un jueu sefardita i una musulmana bosniana. Tocava l'
orgue
a la seua
sinagoga
en les festes, i va ser admes al Conservatori de Viena l'any
1884
. Hi va estudiar piano amb
Anton Door
, guanyant el primer premi de piano del Conservatori el
1890
. Tambe hi va assistir a classes de composicio, i comenca a escriure algunes peces.
Va entrevistar-se amb
Johannes Brahms
en diverses ocasions, i aquest ultim, entre altres gestos de suport, va recomanar el
Trio amb clarinet
(1896) de Zemlinsky a l'editorial
N. Simrock
perque fos publicat. Tambe va coneixer
Arnold Schonberg
quan aquest es va unir a Polyhymnia - una
orquestra
que Zemlinsky havia creat l'any
1895
- com a
violoncel·lista
. Van esdevenir amics intims i admiradors mutus. Zemlinsky va donar llicons de
contrapunt
a Schonberg, de manera que va esdevenir l'unic professor formal que Schonberg va tenir mai. Tambe Zemlinsky va ser professor d'
Erich Wolfgang Korngold
i de
Philipp Silber
.
L'any
1897
, la Simfonia num. 2 de Zemlinsky (realment la tercera que va compondre, per la qual cosa de vegades apareix numerada com a tal) va ser estrenada a Viena amb gran exit. La seua reputacio com a compositor va creixer encara mes quan
Gustav Mahler
va dirigir l'estrena de la seua
opera
Es war einmal
a la
Hofoper
l'any
1900
. El
1899
, Zemlinsky va guanyar la placa de
Kapellmeister
al
Carltheater
de Vienna.
Alma Mahler i la seua carrera posterior
[
modifica
]
L'any 1900, Zemlinsky va coneixer
Alma Schindler
(despres Alma Mahler) i se'n va enamorar. Va ajudar-la amb algunes cancons que ella estava component. L'amor va ser reciproc, tot i que Alma sofria una gran pressio per part de la seua familia i el seu cercle d'amistats per posar fi a la relacio. Objectaven la manca de projeccio internacional de Zemlinsky i tambe la seua estranya aparenca fisica. Finalment, Alma va sucumbir a la pressio i va trencar amb ell. Despres va coneixer
Gustav Mahler
l'any 1901 i va casar-se amb ell el marc de l'any seguent. Zemlinsky, posteriorment va casar-se amb Ida Guttmann l'any 1907, pero el matrimoni no va ser felic, i Zemlinsky va tenir diverses relacions extramatrimonials. Despres de la mort d'Ida l'any 1929, Zemlinsky es va tornar a casar ?el 4 de gener de 1930? amb Luise Sachsel, una dona vint-i-nou anys menor que ell, a qui havia estat donant llicons de cant des de l'any 1914. Aquesta va ser una relacio mes felic, i va durar fins a la mort de Zemlinsky.
L'any 1906, Zemlinsky va ser nomenat Kapellmeister de la nova
Volksoper
de Viena, lloc que despres va abandonar per fer-se carrec de la direccio de l'Opera Estatal de
Praga
, des de l'any 1911 fins al 1927. Aci va estrenar
Erwartung
de
Schonberg
el 1924. Despres es va traslladar a
Berlin
, on tingue diversos alumnes, entre ells a
Jan Meyerowitz
[1]
i, on va coneixer
Otto Klemperer
, per al qual va treballar com a director de la Kroll Opera. Amb l'ascensio del
Partit Nacional Socialista Alemany
va traslladar-se a Viena el 1933, on no va gaudir de cap responsabilitat oficial, concentrant-se en la composicio i fent algunes aparicions ocasionals com a director d'orquestra. L'any 1938 va viatjar als
Estats Units
i es va instal·lar a
Nova York
. Mai no va aprendre angles, emmalaltint a causa d'una serie d'
accidents vasculars cerebrals
, i deixant de compondre. Va morir a
Larchmont, Nova York
de
pneumonia
.
L'obra mes coneguda de Zemlinsky es probablement la
Simfonia lirica
(1923), una obra en set moviments per a
soprano
,
bariton
i orquestra sobre poemes del poeta
bengali
Rabindranath Tagore
(en traduccio a l'alemany), que el mateix Zemlinsky va comparar en una carta al seu editor amb
Das Lied von der Erde
, de Mahler. L'obra va exercir una notable influencia sobre
Alban Berg
; la
Suite lirica
d'aquest esta dedicada a Zemlinsky.
Altres obres orquestrals son el
poema simfonic
Die Seejungfrau
(La Sirena), estrenat en el mateix concert en que es va estrenar
Pelleas und Melisande
de
Schonberg
(Viena, 1905) i una tardana
Sinfonietta
en tres moviments (1934, admirada per Schonberg i composta en un estil semblant al de les obres simfoniques del mateix periode d'autors com
Paul Hindemith
,
Kurt Weill
i
Dmitri Xostakovitx
). Tambe va compondre musica de cambra, d'entre la que cal destacar quatre quartets de corda, opera (destacant
Eine florentinische Tragodie
(
Una tragedia florentina
) (1915-16) sobre
Oscar Wilde
), i el
ballet
Der Triumph der Zeit
(1901).
La influencia de
Brahms
es palesa en les obres de joventut, pero en obres posteriors va adoptar el tipus d'harmonia estesa que havia impulsat
Wagner
, i que tant havia influit sobre Mahler. Al contrari que el seu amic Schonberg, Zemlinsky mai no va compondre musica atonal, i mai va usar la tecnica
dodecafonica
creada per aquell.
Com a director d'orquestra, Zemlinsky va ser admirat per compositors com
Weill
i
Stravinski
, sobretot per les seues interpretacions de
Mozart
, pero tambe per les de musica contemporania.
Obres principals
[
modifica
]
- Orquestra
- Simfonia (num. 1) per a orquestra (1891, fragment)
- Simfonia num.1 (num. 2) per a orquestra (1892/1892)
- Suite per a orquestra (c.1895)
- Simfonia num.2 (num. 3) per a orquestra (1897)
- Drei Ballettstucke
. Suite de
Der Triumph der Zeit
per a orquestra (1902)
- Die Seejungfrau
(La Sirena) per a orquestra (1902/03, estrenat a Viena el 1905)
- Sinfonietta
per a orquestra op. 23 (1934, estrenada a Praga,1935)
- Opera
- Sarema
, opera (
llibret
del compositor,
Adolf von Zemlinszky
i
Arnold Schonberg
, 1893?95, estrenada a Munic 1897)
- Es war einmal ...
(Temps era temps...), opera (llibret de
Maximilian Singer
sobre
Holger Drachmann
, 1897?99, estrenada a Viena 1900)
- Der Traumgorge
, opera (llibret de
Leo Feld
, 1904?06)
- Kleider machen Leute
(L'habit fa al monjo), opera (llibret de
Leo Feld
, sobre
Gottfried Keller
) (tres versions, 1908-1909/1910/1922)
- Eine florentinische Tragodie
(Una tragedia florentina), opera en un acte op. 16 (llibret d'
Oscar Wilde
/
Max Meyerfeld
, 1915/16)
- Der Zwerg
(El nan), opera en un acte op. 17 (llibret de
Georg C. Klaren
sobre drama d'Oscar Wilde, 1919?21, estrenada a
Colonia
el 1922)
- Der Kreidekreis
, opera en tres actes op. 21 (llibret del compositor sobre
Klabund
, 1930?32, estrenada a Zuric el 1933)
- Der Konig Kandaules
, (El rei Kandaules) opera en tres actes op. 22 (llibret del compositor sobre text d'
Andre Gide
en la traduccio alemanya de
Franz Blei
, 1935/36, orquestracio conclosa per Antony Beaumont 1992?96)
- Altres obres per a l'escena
- Ein Lichtstrahl
, Mimodrama per a piano (text d'
Oskar Geller
, 1901, rev. 1902)
- Ein Tanzpoem
. Un Poema Dansat en un acte per a orquestra (
Hugo von Hofmannsthal
(1901?04, versio definitiva del ballet
Der Triumph der Zeit
(1901))
- Musica incidental
per a
Cymbeline
, de
Shakespeare
, per a tenor, recitador i orquestra (1913?15)
- Obres corals
- Fruhlingsbegrabnis
(
Paul Heyse
) per a soprano, bariton, cor i orquestra (1896/97, rev. c. 1903)
- Salm 83 per a solistes, cor i orquestra (1900)
- Salm 23 per a cor i orquestra op. 14 (1910, estrena, Viena 1910)
- Salm 13 per a cor i orquestra op. 24 (1935)
- Veu(s) i orquestra
- Maiblumen bluhten uberall
(
Richard Dehmel
) per a soprano i sextet de corda (c. 1902/03)
- Sechs Gesange
sobre poemes de
Maurice Maeterlinck
op. 13 (1913, orquestrat 1913/21))
- Symphonische Gesange
per a bariton o contralt i orquestra op. 20. (texts d'
Afrika singt. Eine Auslese neuer afro-amerikanischer Lyrik
, 1929)
- Lyrische Symphonie
, op. 18 per a soprano, bariton i orquestra (sobre poemes de
Rabindranath Tagore
) (1922/23)
- Cancons per a veu i piano
- Walzer-Gesange nach toskanischen Liedern von
Ferdinand Gregorovius
op. 6 (1898)
- Irmelin Rose und andere Gesange
op. 7 (1898/99)
- Turmwachterlied und andere Gesange
op. 8 (1898/99)
- Ehetanzlied und andere Gesange
op. 10 (1899?1901)
- Sechs Gesange nach Gedichten von
Maurice Maeterlinck
op. 13 (1913)
- Sechs Lieder op. 22 (1934; estrens, Praga in 1934)
- Zwolf Lieder op. 27 (1937)
- Tres Cancons (
Irma Stein-Firner
) (1939)
- Musica de cambra
- Trio per a clarinet, violoncel i piano en re menor, Op. 3 (1896)
- Quartet de corda No. 1 op. 4 (1896)
- Quartet de corda No. 2 op. 15 (1913?15, estrena, Viena 1918)
- Quartet de corda No. 3 op. 19 (1924)
- Dos moviments per a quintet de corda (1927)
- Quartet de corda No. 4 (Suite) op. 25 (1936)
- Quartet (Dos fragments) per a clarinet, violi, viola i violoncel (1938/39)
- Humoreske
(Rondo), per a quintet de vent (1939)
- Piano
- Albumblatt
(
Erinnerung aus Wien
) (1895)
- Fantasien uber Gedichte von
Richard Dehmel
op. 9 (1898)
- Menuett
(de
Das glaserne Herz
) (1901)
Bibliografia
[
modifica
]
- Antony Beaumont:
Zemlinsky.
Faber and Faber, London 2000,
ISBN 0-571-16983-X
(angles)
- Alexander Zemlinsky:
Briefwechsel mit Arnold Schonberg, Anton Webern, Alban Berg und Franz Schreker
, hrsg. von Horst Weber (= Briefwechsel der Wiener Schule, Bd. 1). Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1995,
ISBN 3-534-12508-8
Aquest volum inclou cartes de Schonberg i Zemlinsky sobre el seu treball en
Die Seejungfrau
i
Pelleas and Melisande
.
(alemany)
- Alex Ross:
The rest is noise
Seix Barral, 2009,
Enllacos externs
[
modifica
]