Ales Bialiatski

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaAles Bialiatski

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (be) Аляксандр В?ктарав?ч Бяляцк? Modifica el valor a Wikidata
25 setembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Viartsilia (Russia) Modifica el valor a Wikidata
Conseiller municipal de Minsk (fr) Tradueix
1991 ? 1996 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Faculty of Philology, Gomel State University (en) Tradueix - belarus , rus (–1984)
Institute of Literature of the National Academy of Sciences of Belarus (en) Tradueix (–1989) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Ciencia de la literatura , critica literaria , historia de la literatura i proteccio dels drets humans Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio escriptor , dissident , pres politic , professor , historiador de la literatura , especialista en literatura , critic literari , activista pels drets humans , estudios de la literatura Modifica el valor a Wikidata
Ocupador centre de drets humans Viasna
Maksim Bahdanovi? Literary Museum, Minsk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Talaka
Tuteyshyya (en) Tradueix
Belarusian Popular Front (en) Tradueix
Martyrology of Belarus (en) Tradueix
PEN Centre Belarus
Consell de Coordinacio
Unio d'escriptors belarrussos
belarusian catholic community (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Familia
Conjuge Natalia Pinchuk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
14 juliol 2021 pena de preso
4 agost 2011-21 juny 2014 pena de preso Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm10703870 TMDB.org: 2985457 Modifica el valor a Wikidata

Ales Viktorovitx Bialiatski (en belarus : Алесь В?ктарав?ч Бяляцк? ) ( Viartsilia , RSSA de Carelia , URSS , 25 de setembre de 1962 ) es un activista politic belarus , antic presoner de consciencia conegut pel seu treball amb el Centre de Drets Humans "Viasna". El 2020 va guanyar el Right Livelihood Award , ampliament conegut com el "Premi Nobel alternatiu". El 2022, Bialiatski va rebre el Premi Nobel de la Pau 2022 juntament amb les organitzacions Memorial i Center for Civil Liberties. [1] [2]

Des del 14 de juliol de 2021 estava empresonat per presumpta evasio fiscal. Els defensors dels drets humans consideren que els carrecs tenen motivacio politica i reconeixen Bialiatski com a pres de consciencia. El marc del 2023 fou condemnat a 10 anys de preso en una condemna basada en acusacions falses de contraban. [3]

Biografia [ modifica ]

Bialiatski va neixer a Viartsilia, a l'actual Carelia , Russia, de pares belarussos. [4] El seu pare Viktar Bialiatski es originari del districte de Raha?o?, la seva mare Nina prove del districte de Naro?lia. El 1965 la familia va tornar a Belarus per establir-se a Svietlahorsk, regio de Homiel .

Bialiatski es un estudios de la literatura belarussa, [4] es va graduar a la Universitat Estatal de Homiel el 1984 amb una llicenciatura en filologia russa i belarussa. Durant els seus dies d'estudiant, va coneixer diverses persones que esdevindrien autors famosos, com Anatol Sys, Eduard Akulin, Siarzhuk Sys i Anatol Kazlou. Quan es va graduar,va treballar com a professor al districte de Lie??ycy, regio de Homiel.

El 1985-1986, va servir a l'exercit com a conductor de vehicles blindats en una bateria d'artilleria antitanc prop de Iekaterinburg (aleshores, Sverdlovsk), Russia. [5]

Activisme [ modifica ]

A principis de la decada de 1980, Bialiatski es va involucrar en diverses iniciatives a favor de la democracia, inclos un grup anomenat Partit Clandesti Belarus "Independencia" amb l'objectiu d'afavorir la sortida de Belarus de la Unio Sovietica i la formacio d'un pais sobira i democratic. El grup va publicar el mitja il·legal "Burachok" i va coorganitzar les primeres protestes antisovietiques, sobretot les manifestacions de Dziady el 1987 i el 1988, una protesta contra la construccio de la central hidroelectrica de Daugavpils, una manifestacio de protesta per la demolicio del patrimoni arquitectonic de la Ciutat Alta a Minsk , i una cerimonia commemorativa a Kurapaty el 1988. El desembre de 1987 Bialiatski va formar part del comite organitzador de la 1a Assemblea de Comunitats Belarusses.

El 1989, Bialiatski va rebre un doctorat de l' Academia de Ciencies de Belarus . Durant els seus estudis de doctorat, Bialiatski va ajudar a fundar l'Associacio de Joves Escriptors Tutejshyja, i va ser president del grup des de 1986 fins a 1989, cosa que va generar que fos assetjat per l'administracio de l'academia. El 1988 Bialiatski va coorganitzar el Martirologi de Belarus. Tambe va ser un dels membres fundadors del Front Popular Belarus i de la Comunitat Catolica de Belarus.

El 1989, Bialiatski va treballar com a investigador junior al Museu d'Historia de la literatura belarussa. Mes tard el mateix any, va ser elegit director del Museu Literari Maksim Bahdanovich. Bialiatski va abandonar el museu l'agost de 1998, despres d'organitzar diverses exposicions clau, incloses dues a Minsk, una al districte de Maladzie?na i una a Yaroslavl , Russia.

Durant la direccio de Bialiatski, el museu va acollir nombrosos actes publics sobre temes politics, culturals i religiosos. El 1990, l'edifici del museu al centre de Minsk va acollir la redaccio de "Svaboda", un dels primers diaris prodemocratics de Belarus. Bialiatski va proporcionar l'adreca legal a desenes d'ONG, incloent el Centre de Drets Humans "Viasna" i el Centre "Supolnasts". Va convidar diversos autors joves, com Palina Kachatkova, Eduard Akulin, Siarhei Vitushka i Ales Astrautsou, a treballar al museu.

Bialiatski va ser membre del Consell de Diputats de l'Ajuntament de Minsk entre 1991 i 1996. El 20 d'agost de 1991, l'endema de l'intent de cop d'estat de Moscou, ell, juntament amb 29 membres mes del consell, va fer una crida oberta al poble de Minsk "perque fos fidel a les autoritats legalment elegides i cerques tots els mitjans constitucionals per tal de posar fi a les activitats del Comite Estatal d'Emergencies”. El 5 de setembre de 1991, despres que l'Ajuntament de Minsk aproves l'us de simbols nacionals, Bialiatski va portar una bandera blanc-vermell-blanca a la cambra del Consell.

Bialiatski va ser secretari del Front Popular Belarus (1996-1999) i vicepresident del BPF (1999-2001). [4]

Bialiatski va fundar el Centre de Drets Humans "Viasna" l'any 1996. L'organitzacio amb seu a Minsk que llavors es deia "Viasna-96", es va transformar en una ONG nacional el juny de 1999. El 28 d'octubre de 2003 el Tribunal Suprem de Belarus va cancel·lar el registre estatal del Centre de Drets Humans "Viasna" pel seu paper en l'observacio de les eleccions presidencials de 2001 . Des de llavors, la principal organitzacio de drets humans de Belarus ha treballat sense estar registrada. [6]

Bialiatski va ser president del Grup de Treball de l'Assemblea de les ONG Democratiques (2000-2004). El 2007-2016, va ser vicepresident de la Federacio Internacional dels Drets Humans (FIDH). [7]

Bialiatski es membre de la Unio d'Escriptors Belarussos (des de 1995) i del PEN-Centre belarus (des de 2009). [4]

Durant les protestes belarusses del 2020, Bialiatski va esdevenir membre del Consell de Coordinacio de Sviatlana Tsikhanouskaia . [8]

Condemna del 2011 [ modifica ]

El 4 d'agost de 2011, Ales Bialiatski va ser detingut acusat d' evasio fiscal ("ocultacio de beneficis a una escala especialment gran", article 243, part 2 del Codi Penal de la Republica de Belarus). [9] L'acusacio va ser possible gracies als registres financers publicats pels fiscals de Lituania i Polonia . [10]

El 24 d'octubre de 2011, Bialiatski va ser condemnat a preso i decomis de bens. Bialiatski es va declarar no culpable, dient que els diners s'havien rebut als seus comptes bancaris per cobrir les activitats de drets humans de Viasna. [11]

El 21 de juny de 2014 va ser alliberat. [12]

Activistes de drets humans belarussos, aixi com els liders de la Unio Europea , els governs de la UE i els Estats Units van denunciar que Bialiatski era un pres politic, i van qualificar la seva sentencia de motivacio politica. Van instar les autoritats belarusses a alliberar l'activista dels drets humans. El 15 de setembre de 2011, una resolucio especial del Parlament Europeu va demanar l'alliberament immediat de Bialiatski. [13] L'alliberament de l'activista tambe va ser sol·licitat pel president del PE Jerzy Buzek , [14] l'Alta Representant de la UE per a Afers Exteriors i Politica de Seguretat Catherine Ashton , el president de l'OSCE Eamon Gilmore [15] i el relator especial de l'ONU sobre la situacio dels drets humans a Belarus Miklos Haraszti. [16]

Detencio del 2021 [ modifica ]

El 14 de juliol de 2021, la policia belarussa va escorcollar les cases dels empleats de Viasna a tot el pais i va assaltar l'oficina central. Bialiatski i els seus col·legues Vladimir Stephanovich i Vladimir Labkovich van ser arrestats. [17] [18] El 6 d'octubre de 2021, Bialiatski va ser acusat d'evasio fiscal amb una pena maxima de 7 anys de preso. [19] A l'1 de gener de 2022, encara estava a la preso. [20] El marc del 2023 fou condemnat a 10 anys de preso en una condemna basada en acusacions falses de contraban. [3]

Vida privada [ modifica ]

Ales Bialiatski esta casat amb Natallia Pinchuk. Es van coneixer l'any 1982 quan Ales era estudiant de la Universitat Estatal Francishak Skaryna Homiel i la Nataliia va estudiar a l'escola pedagogica de Lojeu. La parella es va casar el 1987. Ales Bialiatski te un fill anomenat Adam.

Durant els seus anys universitaris, Bialiatski va tocar el baix en una banda anomenada Baski . Ha afirmat que les seves dues grans aficions ara son la caca de bolets i la plantacio de flors. Generalment parla l'idioma belarus.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ The Nobel Peace Prize 2022 ≫ (en angles america). NobelPrize.org . [Consulta: 7 octubre 2022].
  2. ↑ ≪ Nobel Peace Prize to activists from Belarus, Russia, Ukraine ≫ (en angles). Onmanorama , 07-10-2022. [Consulta: 7 octubre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 ≪ El regim bielorus condemna el Premi Nobel de la Pau Ales Bialiatski a deu anys de preso ≫. [Consulta: 3 marc 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 [A. Tamkovich (2014) Contemporary History in Faces. р.165-173. ББК 84 УДК 823 Т 65]
  5. ↑ ≪ Nobel Peace Prize: Who is Ales Bialiatski? ≫. BBC News , 07-10-2022. [Consulta: 7 octubre 2022].
  6. ↑ [About Viasna]
  7. ↑ [Ales Bialiatski reelected FIDH Vice-President]
  8. ↑ ≪ Члены Координационного Совета ≫. Arxivat de l' original el 20 agost 2020. [Consulta: 19 agost 2020].
  9. ↑ [] Ales Bialiatski: Two years since politically motivated verdict]
  10. ↑ [The Norwegian Helsinki Committee demands the immediate release of Ales Bialiatski]
  11. ↑ [Results of monitoring of trial of Ales Bialiatski]
  12. ↑ ≪ Belarus: Human Rights Defender Freed ≫ (en angles). HRW, 23-06-2014. Arxivat de l' original el 8 gener 2022. [Consulta: 8 gener 2022].
  13. ↑ [European Parliament resolution on Belarus: the arrest of human rights defender Ales Bialatski]
  14. ↑ [EP President urges to release Byalyatski and other political prisoners]
  15. ↑ [Bialiatski should be set free, says OSCE Chairperson]
  16. ↑ [UN expert urges authorities to release Ales Bialiatski]
  17. ↑ Perunovskaya, A. . ≪ 100 дней ареста. О чем пишет Алесь Беляцкий из тюрьмы? ≫ (en rus). Deutsche Welle, 22-10-2021. [Consulta: 8 gener 2022].
  18. ↑ ≪ Belarus: arbitrarily detained for over a month, Viasna's members must be released ≫ (en angles). FIDH, 20-08-2021. Arxivat de l' original el 8 gener 2022. [Consulta: 8 gener 2022].
  19. ↑ Kruope, A. . ≪ Belarus Authorities 'Purge' Human Rights Defenders ≫ (en angles). HRW, 07-10-2021. Arxivat de l' original el 7 abril 2022. [Consulta: 8 gener 2022].
  20. ↑ Arinushkina, A. . ≪ Почти 1000 человек в Беларуси признаны политзаключенными ≫ (en rus). Deutsche Welle, 01-01-2022. Arxivat de l' original el 7 octubre 2022. [Consulta: 8 gener 2022].
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ales_Bialiatski&oldid=33100010 ≫