Aleksandr Afanassiev
(rus: Александр Афанасьев) (
Bogutxar
,
11 de juliol
de
1826
(Julia)
-
Moscou
,
23 de setembre
de
1871
(Julia)
), nom complet amb
patronimic
,
Aleksandr Nikolaievitx Afanassiev
,
rus
:
Александр Николаевич Афанасьев
, fou un eslavista
rus
que va publicar mes de 600
contes
i histories del
folklore rus
- una de les col·leccions d'histories folkloriques mes grans del mon.
[1]
La primera edicio de la seva col·leccio va ser publicada en vuit fascicles, des del 1855-1867, el que li va valer la reputacio de ser la contrapart russa dels
germans Grimm
.
[2]
Context historic
[
modifica
]
Afanassiev hague de realitzar un dur treball de recopilacio, ja que els contes
eslaus
, igual que els celtes irlandesos, no es van deixar per escrit, ates que eren exclusivament de tradicio oral, un fet agreujat per les reformes del tsar
Pere I el Gran
, que va deixar de banda la Russia tradicional ortodoxa-eslava per introduir en les fredes estepes el codi de vida europeu. Els
boiars
van ser substituits pels ducs i marquesos. El llenguatge rus es va veure reduit a les classes mitjana-baixa de la societat russa, i la noblesa passa a parlar en frances.
Fou educat a
Voronej
i va cursar estudis de
dret
a la
Universitat de Moscou
, on va descobrir als escriptors
Konstantin Kavelin
i
Timofei Granovski
. El seu primer treball va ser el de professor d'historia antiga, pero va ser acomiadat per una falsa acusacio de
Serguei Uvarov
, un altre escriptor de l'epoca.
Va ser llavors quan va dedicar la seva vida al
periodisme
, i va escriure articles sobre els principals escriptors russos del segle passat, amb alguns noms tan celebres com
Nikolai Novikov
,
Denis Fonvizin
i
Antiokh Kantemir
.
Va ser el
1850
quan Afanassiev es va dedicar enterament a la seva passio de
folklorista
de l'anomenada
Vella Russia
. Va recorrer provincies senceres i va obtenir relats d'arreu de
Moscovia
. Els seus primers articles van causar gran impressio a l'escola mitologica russa d'aquella epoca.
Les seves principals fonts van ser els contes de la
Societat Geografica de Russia
i algunes contribucions de
Vladimir Dal
.
Afanassiev va morir pobre i oblidat a
Russia
. Les seves obres no van ser publicades alla a causa de la seva amistat amb el socialista
Herzen
. Obligat fins i tot a vendre la seva biblioteca personal per poder subsistir, va morir de
tuberculosi
, a l'edat de 45 anys
L'obra d'Afanassiev consta d'un total de 680 contes tradicionals russos recollits en vuit volums que va realitzar de
1855
a
1863
, alguns tan coneguts com
Basilisa la Bella
,
La llegenda de Maria Morevna
o
El soldat i la mort
.
Els seus principals articles periodistics mitologics van ser "Els bruixots i les bruixes", "Exorcisme eslau" (Sortilegi eslau) i "Llegendes paganes sobre l'Illa
Buian
".
Va realitzar importants estudis com a historiador i investigador literari com el
Domovoi
(1850),
Concepcions poetiques dels eslaus sobre la naturalesa
, el seu treball fonamental en 3 volums que va realitzar de
1865
a
1869
, i
Historia dels cosacs
(
1871
)
Afanassiev edita un recull de la seva col·leccio per a nens que comprenen un conjunt de contes d'animals, de magia i humoristics, sota el titol
Llegendes religioses populars russes
que va ser prohibit a causa de la dura censura a l'
Imperi Rus
(l'Esglesia pensava que la col·leccio era blasfema); i
Contes russos prohibits
, una varietat de contes no imprimibles que van haver de ser publicada a Suissa de forma anonima.
[3]
El seu argument obsce i anticlerical feien impensable la seva publicacio en la Russia Imperial.
[4]
Va ser membre de la Societat Geografica de Russia des del
1852
. Aquesta organitzacio va ser la impulsora de la publicacio dels seus volums de contes.
Abans de les obres d'Afanassiev en la
decada del 1850
, nomes s'havien fet uns pocs intents mai s'havia fet per registrar o estudiar les creences populars pagesivoles de Russia. Tot i que l'
eslau eclesiastic
havia existit en forma escrita des del segle
x
, va ser utilitzat gairebe de manera exclusivam per l'esglesia i nomes per a obres escrites parroquials. No va ser fins als segles
xviii
i
xix
que es va desenvolupar un cos considerable de literatura secular en la llengua vernacla de Russia. Per tant, les col·leccions d'Afanassiev van suposar una molt valuosa contribucio a la difusio i legitimacio de la cultura russa i les creences populars. La influencia d'aquests contes populars es pot veure en les obres de molts escriptors i compositors, en especial
Nikolai Rimski-Korsakov
(
Sadko
,
La donzella de neu
) i
Igor Stravinski
(
L'ocell de foc
,
Petruixka
, i
Histoire du Soldat
).
[5]
- ↑
Riordan, James. “Russian Fairy Tales and Their Collectors.” A Companion to the Fairy Tale. Ed. Hilda Ellis Davidson and Anna Chaudhri. Cambridge: D.S. Brewer, 2003. Pag 221.
- ↑
Gruel-Apert, Lise. Introduction to
Russian Popular Tales by Afanasyev
amb la traduccio de 324 rondalles folkloriques (
Les Contes Populaires Russes d'Afanassiev
, Paris, Imago 2010, 2014
)
- ↑
Zipes, Jack.
Afanasyev, Aleksander.
"The Oxford Companion to Fairy Tales." Oxford: Oxford University Press, 2000.
- ↑
Haney, Jack V. :Mr Afanasiev's Naughty Little Secrets: Russian Secret Tales." Revista de la SEEFA, Vol. III, Num. 2, tardor 1998. 21 d'abril del 2007
[1]
Arxivat
2008-06-15 a
Wayback Machine
.
- ↑
Riordan, James. “Russian Fairy Tales and Their Collectors.” A Companion to the Fairy Tale. Ed. Hilda Ellis Davidson i Anna Chaudhri. Cambridge: D.S. Brewer, 2003. Pag. 219.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]