De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Alejandro Agustin Lanusse Gelly
(
28 d'agost
de
1918
-
26 d'agost
de
1996
) va ser un militar argenti que va ocupar
de facto
la Presidencia de l'
Argentina
entre el
22 de marc
de
1971
i el
25 de maig
de
1973
durant la dictadura autodenominada
Revolucio Argentina
.
Durant la seva breu gestio, es reobriren els comites dels partits politics (tancats per
Juan Carlos Ongania
) i es va desenvolupar el
Proces de Reorganitzacio Nacional
que postulava a Manrique com a candidat continuista. Lanusse abandona el poder convocant eleccions lliures, eleccions que no es realitzaven des de feia vint anys. Pero tambe cal considerar que es varen realitzar sota un regim electoral creat per la
dictadura
; el resultat fou la candidatura d'
Hector Jose Campora
.
[1]
Acabada la seva gestio passa al retir i a l'anonimat, pero no per molt de temps, ja que va tenir una destacable actuacio, questionant i criticant els procediments i les violacions als
drets humans
durant la dictadura instal·lada el
1976
. Va ser un dels pocs militars que oferi el seu testimoni durant el judici a les juntes, despres de la tornada de la
democracia
el
1985
.
Va escriure tres llibres autobiografics:
El meu testimoni
,
Protagonista
i
Confessions d'un general
. En aquestes publicacions deixa testimonis de la seva vida privada i politica, memories escrites veritablement per ell mateix.
Quan se li preguntava sobre quina posicio tenia del seu govern, ell responia que era de centreesquerra, i que estava orgullos d'"haver presidit un govern que va tenir el proposit de tornar-li al poble, sense discriminacions ni proscripcions, el seu dret a triar".
[2]
Alejandro Agustin Lanusse va morir a
Buenos Aires
el 26 d'agost de 1996 quan faltaven dos dies per a complir els 78 anys.
Enllacos externs
[
modifica
]
