Alcide De Gasperi
(
Pieve Tesino
,
3 d'abril
de
1881
-
Borgo Valsugana
,
19 d'agost
de
1954
) fou un
politic
italia, que ocupa la
Presidencia interina de la Republica
i el carrec de
primer ministre d'Italia
en huit governs de coalicio diferents, entre el 1945 i el 1953.
[1]
Es considerant un dels ≪pares d'
Europa
≫ de forma conjunta amb
Konrad Adenauer
,
Robert Schuman
i
Jean Monnet
. Fundador del partit de la
Democracia Cristiana
, fou un catolic devot: ha estat proclamat
servent de Deu
per l'
Esglesia catolica
i te el proces de
beatificacio
en curs.
[2]
Va neixer el
3 d'abril
de
1881
a la ciutat de Pieve Tesino, poblacio situada aleshores a l'
Imperi Austrohongares
pero que avui en dia forma part de la
provincia de Trento
. S'inicia en la vida politica de la seva regio i en la d'
Austria
durant els seus anys universitaris, que passa a
Viena
, on estudia
filosofia
i
literatura
per esdevenir posteriorment
periodista
.
[3]
[4]
Va morir el
19 d'agost
de
1954
a la ciutat de Borgo Valsugana (Trento).
[5]
Vida politica
[
modifica
]
Comenca la seva carrera politica com a
diputat
en el parlament austriac l'any
1911
en representacio de la petita comunitat italiana en el si d'un gran imperi multinacional. Aquesta experiencia li aporta una visio mes global de la vida politica, enriquint-lo amb una cultura mes amplia i mes diversa, que li va servir per a fonamentar el seu ideal europeista.
[4]
En esclatar la
Primera Guerra Mundial
fou nomenat responsable del Comite dels Refugiats. En el desenvolupament del seu carrec ajuda a milers d'exiliats de
Trento
, detinguts pel govern austriac per raons militars, a emigrar cap a l'interior del pais. Despres de l'annexio de Trento a
Italia
, al final de la guerra, participa, al costat del sacerdot
Luigi Sturzo
,
Alberto Marvelli
i diversos laics i politics, en la creacio del
Partit Popular Italia
(PPI),
[6]
i que posteriorment fou anomenat Democracia Cristiana. L'any
1921
fou elegit diputat per Trento, i presidi el grup parlamentari del PPI al Parlament. Fins a l'arribada de
Benito Mussolini
al poder l'any
1922
, ocupa un paper important en la vida politica italiana.
En la seva qualitat d'opositor es acusat d'activitats
antifeixistes
, per la qual cosa es detingut i condemnat a quatre anys de preso.
[6]
A pesar del seu alliberament, queda sota vigilancia fins a la caiguda de Mussolini, ocupant un lloc d'auxiliar a la Biblioteca del
Vatica
.
[7]
Al final de la
Segona Guerra Mundial
De Gasperi es converti en lider incontestable de la
Democracia Cristiana
. Entre
1945
i
1953
dirigi vuit governs successius com a primer ministre, compaginant aquest carrec amb el de Ministre d'Afers exteriors. L'any
1946
quan Italia esdeve una
republica
tambe es nomenat
president interi del pais
, carrec que mante durant divuit dies fins que es nomenat
Enrico De Nicola
.
[8]
La tomba de De Gasperi a la
Basilica de San Lorenzo fuori le Mura
(Roma)
Durant l'exercici del seu carrec aconsegueix l'adhesio d'Italia a l'
OTAN
i la integracio en la
Comunitat Europea del Carbo i l'Acer
(CECA), i dona suport activament al projecte de la fallida
Comunitat Europea de Defensa
(CED).
[6]
Juntament amb
Robert Schuman
i
Konrad Adenauer
realitza grans esforcos en les primeres etapes de la construccio d'
Europa
. Entre exits i fracassos, neix entre ells una unio, una solidaritat i una estima profundes. Alcide De Gasperi consagrara els ultims anys de la seva carrera a l'edificacio de la construccio europea.
[9]
[10]
Dimitit pel seu propi partit l'any
1953
, poc abans de la seva mort, es converteix en el primer
president
de l'Assemblea parlamentaria de la
CECA
. L'any
1952
havia estat guardonat amb el
Premi Internacional Carlemany
, concedit per la ciutat d'
Aquisgra
, en reconeixement dels seus esforcos en la unitat d'Europa.
[11]
| ≪
|
Constituir aquesta solidaritat de la rao i del sentiment, de la fraternitat i de la justicia, i insuflar a la unitat europea l'esperit heroic de la llibertat i del sacrifici que han estat sempre el de la decisio en els grans moments de la historia.
|
≫
|
Proces de beatificacio
[
modifica
]
Poc despres de la seva mort comencaren les tasques del proces de beatificacio, promogudes per l'arxidiocesi de Trento. La fase diocesana s'inicia el
1993
i fou proclamat servent de Deu.
[2]
En la cultura popular
[
modifica
]
- La figura de De Gasperi (interpretat per Luigi Vannucchi) es la protagonista de la pel·licula neorealista dirigida per
Roberto Rossellini
Anno uno
(1974), en la qual es fa una reconstruccio del periode historic en que es van desenvolupar les operacions del
Comite d'Alliberament Nacional
a Roma.
[12]
- A la pel·licula
Il delitto Matteotti
(1973), de
Florestano Vancini
, es interpretat per Ezio Marano.
[13]
- Tambe es protagonista de la ficcio
De Gasperi, l'uomo della speranza
(2005), rodada per la directora
Liliana Cavani
i emesa en dues parts a
Rai 1
.
[14]
- A la pel·licula
Il divo
(2008), de
Paolo Sorrentino
, es destaca diverses vegades durant la narracio la importancia de De Gasperi per a
Giulio Andreotti
.
[15]
- ↑
≪
Alcide De Gasperi (Italian statesman)
≫ (en angles).
Encyclopædia Britannica
, 2003.
- ↑
2,0
2,1
≪
Alcide de Gasperi forse santo, inizia la causa di beatificazione
≫ (en italia).
La Repubblica
, 04-06-1993. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑
≪
Alcide De Gasperi. Democracy beyond Borders
≫ (European Union History Series). European Parliament, 2018. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑
4,0
4,1
≪
De Gasperi al bivio tra Vienna e Roma
≫ (en italia).
Corriere della Sera
, 01-09-2014. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑
Maurizi
, Pietrino. ≪
Servo di Dio Alcide De Gasperi
≫ (en italia). Santi e Beati. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑
6,0
6,1
6,2
≪Alcide De Gasperi: an inspired mediator for democracy and freedom in Europe≫. A:
The European Union explained:The founding fathers of the EU
(
PDF
) (en angles). Luxemburg:
Comissio Europea
, 2013.
DOI
10.2775/98747
.
- ↑
Pirro
, Deirdre. ≪
In the beginning was De Gasperi
≫ (en angles). The Florentine, 04-10-2007. Arxivat de l'
original
el 2023-04-10. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑
Fanello Marcucci
, Gabriella.
Il primo governo De Gasperi (dicembre 1945-giugno 1946) : sei mesi decisivi per la democrazia in Italia
. Soveria Mannelli: Rubbettino, 2004.
ISBN 88-498-0970-0
.
- ↑
≪
Comprendre la UE a traves dels pares fundadors
≫. Universitat Abat Oliba CEU, 30-10-2019. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑
Gonzalo Castellanos
, Ana. ≪
Tres amigos que unieron Europa
≫ (en castella). Aceprensa, 26-11-2008. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑
Helg
, Georg. ≪
The Aachen International Charlemagne Prize and me
≫ (en angles). My House of European History, 22-03-2017. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑
Anno uno
a
Internet Movie Database
(angles)
- ↑
Il delitto Matteotti
a
Internet Movie Database
(angles)
- ↑
De Gasperi, l'uomo della speranza
a
Internet Movie Database
(angles)
- ↑
Il divo
a
Internet Movie Database
(angles)
Enllacos externs
[
modifica
]