De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Al·legoria de la justicia en una obra de
Lucas Cranach
L'
al·legoria
es un
recurs literari
consistent en una
metafora
continuada. En un text, se substitueix un referent pel seu equivalent metaforic i tots els termes lligats al referent tenen una metafora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de lectura.
El mot prove de dos termes en llengua grega classica: ?λλ? + ?γορε?ω, literalment 'un altre' + 'parlar', es a dir, parlar d'alguna altra cosa, llegir entre linies, sobreentendre una cosa que no es explicita en un context determinat.
[1]
Tambe es diu al·legoria a un recurs molt relacionat, en el qual en comptes d'un referent s'usa un concepte abstracte com a
simbol
. L'
edat mitjana
era molt procliu a usar al·legories en les seves obres literaries, sobretot en textos religiosos. L'exemple maxim de novel·la al·legorica es
La Divina Comedia
del
Dant
.
En aquest sentit, es parla de lectura al·legorica, afirmant d'un text que te una significacio oculta mes enlla de la literal o de la simple
connotacio
. Els estudiosos, aixi, troben 4 nivells de lectura en la
Biblia
: literal, tipologic, moral i anagogic, i aquests darrers trets son al·legorics.
En l'art plastic, poden apareixer al·legories quan unes figures corporals suplanten idees, com per exemple una dea que fa de
primavera
, recurs molt usat en el
barroc
.
- ↑
Lewis
, C. S.. ≪2. Allegory≫. A:
The Allegory of Love
. Oxford University Press, 1936.
ISBN 0192812203
.
Viccionari
