Aiguafort de
Goya
, ≪
Eso es peor
≫, 1812-1815
L'
aiguafort
(del
llati
,
aqua forte
, aigua forta) es una modalitat de
gravat
al buit en que la tinta es diposita a les parts gravades o buidades. La
matriu
es de metall i actua com una
calcografia
, es treballa de manera indirecta per l'accio corrosiva d'un
acid nitric
rebaixat amb aigua sobre una planxa metal·lica de
coure
,
acer
o
zinc
.
[1]
La tecnica, inspirada pes Arabs es va desenvolupar a l'inici del segle
xvi
a Florencia i es va difondre rapidament a Franca i Alemanya.
Aiguafort
de
Francisco de Goya
,
El somni de la rao produeix monstres
, 1797
L'aiguafort es realitza prenent com a base una planxa o lamina d'aliatge metal·lica, habitualment de
ferro
i
zinc
. Aquesta es recobreix d'una fina capa de
vernis
protector, o de
cera
resistent als acids. El gravador dibuixa amb un
buri
de punta conica molt afuada en aquesta capa de vernis, arribant just fins al coure sense penetrar-hi. Posteriorment se submergeix la lamina amb el seu vernis en una solucio d'
aigua
i
acid nitric
. Aquesta
solucio
es la que li dona el nom a la tecnica. Aquesta solucio
corroeix
el coure a les zones en que aquest no esta protegit pel vernis, i deixa uns solcs. El temps d'immersio de la lamina en l'acid determina la profunditat de la linia en el gravat, atorgant-li a mes gran temps major valor.
Es retira el vernis, i la planxa ja esta preparada per al proces d'estampacio. S'impregna la superficie amb una
tinta
espessa que penetra en els solcs i es retira el sobrant. Es posa sobre la planxa un
paper
especial, humit per fer-lo una mica esponjos, i sobre ell, una mantellina de llana, i es passa per una premsa formada per una platina de metall i dos corrons. El paper penetra en els solcs i s'impregna de la tinta, obtenint una imatge simetrica a la que es troba a la matriu.
Un dels avantatges d'aquesta tecnica sobre altres es que es poden corregir els errors, o fer-se retocs. El mes important es no ratllar el coure amb l'estilet. Si es vol esborrar una linia o dibuix n'hi ha prou amb passar per sobre un pinzell amb vernis, i un cop s'ha assecat, es torna a dibuixar. Una altra questio es la profunditat dels solcs, que es pot fer mes o menys depenent de la concentracio i del temps d'exposicio de la planxa a la solucio corrosiva.
Alguns dels aiguaforts coneguts son
Los desastres de la guerra
, de
Goya
, que els va fer servir per fer de
cronista
de la
Guerra del Frances
. Aquests gravats van ser publicats el
1863
, trenta-cinc anys despres de la mort de l'autor. Un altre artista que es dedica exclusivament al gravat fou
Piranesi
. En el seu taller treballaven molts artistes que preparaven les planxes i elaboraven les parts mes mecaniques, com ara les zones enfosquides.
Rembrandt
tambe te diverses obres en aiguafort, aixi com
Van Dyck
o
Guido Reni
. A Catalunya destaquen les obres de
Maria Fortuny
,
Alexandre de Riquer
i
Xavier Nogues
.
-
Piranesi
, Preso XI, aiguafort, segle XVIII
-
Rembrandt
, Les tres creus, aiguafort i punta seca, 38.7 x 45 cm, 1661.