Ahmad Xah Qajar
??? ??? ?????
(persa)
(
21 de gener
de
1898
-
Neuilly-sur-Seine
,
21 de febrer
de
1930
) fou el sete i darrer xa de la
dinastia qajar
de
Persia
(1909-1925). Fou proclamat xa el
16 de juliol
de
1909
en ser deposat el seu pare
Muhammad Ali Shah
oposat a la constitucio i refugiat a l'ambaixada russa. El nou xa nomes tenia 12 anys quan fou proclamat i
Ali Reza Khan Qadjar
Adud al-Mulk, cap (
ilkhani
) de la tribu qadjar, fou nomenat regent. El govern va ser confiat per un directori d'ancians al popular noble Mostawfi al-mamalek i el democrata Hakim al-Mulk va ser nomenat el seu lloctinent.
Un dels primers depurats fou el capita rus Smirnov que Muhammad Ali Shah havia nomenat com a mestre de rus dels seus fills, i que els constitucionalistes sospitaven que era un agent rus. Russia es va oposar a la seva expulsio. Els constitucionalistes es van mostrar ferms i fou expulsat i l'educacio del nou xa va quedar en mans de mestres favorables a la constitucio.
El regent va morir el
22 de setembre
de
1910
i el va substituir
Abu l-Kasim Nasir al-Mulk
(Abu l-Qasem Naser al-Molk) educat a
Anglaterra
.
El xa va quedar lliure d'influencies externes pero va estar sotmes a la influencia de parents sovint oposats a la constitucio, entre els quals el seu avi matern, Kamran Mirza, molt reaccionari. Quan va arribar a la majoria el xa es va mostrar timid, indecis, aficionat als plaers, trampos, avar i incontrolable. Fou coronat el
21 de juliol
de
1914
i la seva popularitat va declinar rapidament. Les seves interferencies politiques, les practiques corruptes, l'especulacio i l'avaricia aviat van esdevenir coses publiques. Els seus primera anys van coincidir amb la
I Guerra Mundial
. El novembre de
1915
sota consell dels alemanys, un gran nombre de diputats del
Majlis
(Parlament) van abandonar
Teheran
i es van establir primer a
Qom
i despres a
Kirmanshah
on van fundar un govern nacionalista alternatiu. Ahmad Shah els volia donar suport pero els britanics i els russos ho van impedir.
Al final de la guerra va donar suport al
Tractat Anglopersa de 1919
que convertia
Persia
en un virtual protectorat britanic i el xa rebia un important subsidi si mantenia com a primer ministre al pro britanic Wotuq al-Dawla.
Franca
i
Estats Units
s'hi van oposar. Quan poc despres va visitar Franca va tenir una rebuda molt freda i va agafar consciencia de la situacio. En anar a
Anglaterra
va evitar sancionar el tractat en el seu discurs, i va circular el rumor de que llavors els britanics van decidir donar llum verda a la deposicio de la dinastia, cosa que els documents han demostrat que no era certa. El
1921
el conveni anglopersa fou derogat a causa del fet que el Parlament no el volia ratificar, requisit imprescindible per la seva validesa.
Els britanics tenien forces militars a Persia: els
South Persia Rifles
a
Khuzestan
i
Fars
, els
Duntersforce
(despres
North Persia Force
o
Norperforce
) al territori marcat per
Qasr-e Shirin
-
Kirmanshah
-
Hamadan
-
Qazwin
, i contingents a
Mashad
. El
18 de maig
de
1920
els sovietics van desembarcar a
Anzali
(despres Bandar Pahlavi del
1925
al
1979
) i van ocupar la provincia de
Gilan
anunciant que s'hi quedarien fins a la retirada britanica. La Societat de Nacions no hi va poder fer res.
El
tractat Persosovietic
de
1921
establia la retirada de les forces britaniques i sovietiques de Persia i fixava la data de la returada russa l'
1 d'abril
del 1921 (els britanics ja havien decidit tambe que es retiraven). El govern persa esperava de fet que els bolxevics avancarien cap a
Teheran
(o ho farien els comunistes de Gilan) i el xa nomes pensava en com salvar la seva fortuna personal. Va demanar als britanic permis per marxar a Europa que no li fou concedit. Llavors sobtadament la brigada de cosacs perses dirigida pel general
Reza Khan
, va sortir de Qazwin i va ocupar Teheran (
21 de febrer
de
1921
). El primer ministre Fath Allah Akbar es va refugiar a l'ambaixada britanica i el xa va nomenar al periodista filobritanic Sayyed
Zia al-Din Tabatabai
com a primer ministre, pero el poder real era ja Reza Khan que fou nomenat comandant en cap de les forces armades amb titol de
Sardar-e Sepah
, i poc despres, a mes a mes, ministre de guerra (va substituir al coronel Masud Khan Kayhan, lloctinent de Tabatabai) el que li donava tot el poder.
El govern sovietic va tractar d'arribar a un acord amb Reza Khan i va acordar retirar el seu suport als rebels comunistes de Gilan dirigits per Mirza Ku?ik Khan; aixi Reza no va tardar a envair la provincia i derrotar els comunistes que havien proclamat la republica sovietica. Tambe altres rebels foren derrotats en altres llocs.
El
28 d'octubre
de
1923
Reza Khan va obligar a Ahmad Shah a nomenar-lo primer ministre i a canvi li oferia deixar-lo marxar a Europa. El xa va decidir anar a Franca pero mentre va treballar amb el seu aliat l'emir de
Khorramshar
, Kazal, que va dirigir una rebel·lio armada. Finalment Reza Khan va acompanyar a Ahmad Shah fins a la frontera (el xa temia una emboscada pel cami destinada a matar-lo) i el
5 de novembre
de
1923
va sortir del pais al que ja no havia de retornar.
Es va establir a Franca i a Persia es va comencar la propaganda per l'abolicio de la monarquia i la proclamacio de la republica a l'estil de la veina Turquia. El
13 de marc
de
1924
el Majlis va posar a l'orde del dia la questio de la proclamacio de la republica, just deu dies despres que la gran assemblea turca havia abolit el califat i altres punts que limitaven la religio i els ulemes iranians van temer que la republica suposes una perdua dels seus privilegis i drets i van iniciar una campanya contra la republica. Es van produir manifestacions contra la republica a la placa de Baharistan, on el Majlis estava a punt de debatre la questio. El Majlis va acabar la sessio sense arribar a un acord. Reza Khan va anar a Qom on va conferenciar amb els caps religiosos i al seu retorn a Teheran l'
1 d'abril
de
1924
va ordenar aturar el debat sobre la republica.
L'abril el xa, des del seu virtual exili pero com a cap d'estat, va expressar la seva desconfianca en Reza Khan pero despres va aprovar la seva confirmacio com a primer ministre mentre seguia encoratjant la rebel·lio de Kazal. El novembre de
1924
Reza Khan va anar al Khuzestan i va posar fi a la revolta de Kazal. A partir d'aquest moment Reza Khan es va proposar com a cap d'una nova monarquia. Quan el moviment es va fer mes important, el setembre de
1925
Ahmad Shah va enviar un telegrama anunciant el seu retorn a Persia, sortint de
Marsella
el
2 d'octubre
, pero no ho va arribar a fer. El
31 d'octubre
de
1925
el Majlis va votar la deposicio de la dinastia qadjar i nomenava a Reza Khan com a cap d'un govern provisional. La votacio va tenir 80 vots a favor, 5 en contra i 20 abstencions
El
12 de desembre
de
1925
l'assemblea constituent especial modificava algun articles de la constitucio i per 257 vots contra 3 concedia la corona a Reza Shah i als seus hereus mascles. Cap membre de la dinastia qadjar podria tornar a accedir al tron.
Ahmad Shah va agafar residencia permanent a Franca on va morir quatre anys despres amb nomes 32 anys. Va deixar una gran fortuna. El seu germa Muhammad Hasan Mirza el va succeir en els drets al tron.
Bibliografia
[
modifica
]
- Ittihadiyya, Mansura; Negahban, Farzin. "A?mad Sh?h Q?j?r."
Encyclopaedia Islamica
. Editors en cap: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary. Brill Online, 2016. Referencia. 26 de maig de 2016 <
http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-islamica/ahmad-shah-qajar-COM_0224
>
- M. J. Sheikh-ol-Islami, “Ahmad Shah Qajar,”
Encyclopædia Iranica
, I/6, pp. 657-660; una versio actualitzada es troba disponible en linia a
http://www.iranicaonline.org/articles/ahmad-shah-qajar-1909-1925-the-seventh-and-last-ruler-of-the-qajar-dynasty
- H. Arfa,
Under Five Shahs
, Londres, 1964
- J. M. Balfour,
Recent Happenings in Persia
, Londres, 1922
- G. Lenczowski,
Russia and the West in Iran, 1918-1948
, Ithaca, 1949.