Agusti Maria Bassols i Pares

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Agusti Bassols )
Infotaula de personaHonorable Senyor
Agusti Maria Bassols i Pares
Biografia
Naixement 17 juny 1924 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 25 abril 2018 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Conseller de Justicia
4 juliol 1988 ? 22 desembre 1992
←  Joaquim Xicoy i Bassegoda ? Antoni Isac i Aguilar  →
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 ? 2 novembre 1988  ( renuncia ) ? Jaume Jane i Bel  →

Circumscripcio electoral: Barcelona

3r Secretari del Govern de Catalunya
22 maig 1986 ? 22 desembre 1992
←  Macia Alavedra i Moner
Conseller de Governacio
9 maig 1986 ? 4 juliol 1988
←  Macia Alavedra i Moner ? Josep Gomis i Marti  →
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 ? 4 abril 1988  ( dissolucio parlamentaria )

Circumscripcio electoral: Barcelona

Conseller de Justicia
24 agost 1982 ? 9 maig 1986
←  Ignasi de Gispert i Jorda ? Joaquim Xicoy i Bassegoda  →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Universitat de Barcelona - llicenciatura en Dret (–1961) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio politic , advocat Modifica el valor a Wikidata
Partit Democrates de Catalunya (2017–2018)
Unio Democratica de Catalunya (1942–2017) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Agusti Maria Bassols i Pares ( Barcelona , 17 de juny de 1924 - 25 d'abril de 2018 [1] ) fou un advocat i politic catala . Va formar part de diversos governs de Jordi Pujol , dels quals va ser conseller de Justicia en dues ocasions (entre els anys 1982 i 1986, i entre el 1988 i el 1992), i de Governacio entre els anys 1986 i 1988. Com a militant historic d' Unio Democratica es va desmarcar de Josep Antoni Duran i Lleida i va recolzar sempre el sector sobiranista del partit. [2]

Es llicencia en dret per la Universitat de Barcelona , el 1961 fou soci fundador d' Omnium Cultural i membre de la junta directiva de 1967 a 1977, i tambe vicepresident del comite executiu del Congres de Cultura Catalana (1975-1977). Forma part de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona del 1978 al 1982, on fou cofundador i president de la seccio de dret linguistic i president de la Comissio de Defensa de la Cultura Catalana .

Militant d' UDC , a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou elegit diputat de CiU per la provincia de Barcelona , i ocupa el carrec de conseller de Justicia de la Generalitat de Catalunya de 1982 a 1986 i de 1988 a 1992, i conseller de Governacio de la Generalitat de Catalunya de 1986 a 1988. Impulsa la modernitzacio del dret civil catala , especialment el Codi de Successions de 1991.

Fou membre de l' Academia de Jurisprudencia i Legislacio de Catalunya i del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya , del qual el 2000 fou nomenat president. Ha estat president de la comissio executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat . El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Ramon de Penyafort i ha col·laborat a Revista Juridica de Catalunya

El 2009 va encapcalar la nova associacio independentista Sobirania i Justicia , en defensa de la independencia de Catalunya. [3] Tambe presideix la comissio avaluadora de la Consulta sobre la independencia de Catalunya a Arenys de Munt , l'equivalent de la junta electoral que s'habilita als comicis oficials. [4]

L'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya . [5]

Obra [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]