Per a altres significats, vegeu ≪ Agra (desambiguacio) ≫.

Agra

???? (hi)
Localitzacio
27° 11′ N, 78° 01′ E  /  27.18°N , 78.02°E  / 27.18; 78.02
Pais	India
Estat federat	Uttar Pradesh
Divisio	divisio d'Agra
Districte	districte d'Agra
Capital de	districte d'Agra divisio d'Agra Imperi Mogol (1526?1540)
Poblacio humana
Poblacio	1.585.705 (2011) (8.416,69 hab./km² )
Geografia
Part de	Yamuna-Ganga Doab (en)
Superficie	188,4 km²
Altitud	171 m
Organitzacio politica
Forma de govern	corporacio municipal
Identificador descriptiu
Codi postal	282001
Fus horari	UTC+05:30
Prefix telefonic	562
Lloc web	agra.nic.in

Agra (en hindi : ????, en urdu : ????) es una ciutat situada a les ribes del riu Yamuna , a l'estat d' Uttar Pradesh , a l' India . Fou la capital de l' imperi mogol entre 1556 i 1658 . ^[1]

Agra es troba a quasi 200 km al sud de Delhi . Te bones connexions amb la capital per tren , avio i carretera. L'any 2005, la poblacio era d'1.430.055 habitants.

Historia [ modifica ]

La ciutat va ser fundada entre 1501 i 1504 per Sikandar Lodi , solda de Delhi , que la va convertir en la seva capital. Baber va prendre la ciutat despres de vencer Ibrahim Lodi a la batalla de Panipat i es proclama solda en lloc seu, fet que va ser el comencament de la dinastia mogol de l'India. ^[2] Akbar la va convertir en la capital oficial de l'imperi el 1556 . ^[3]

Entre mitjan segle  xvi i mitjan segle  xvii , durant els regnats d'Akbar, Jahangir i Xa Jahan , la ciutat va tenir el seu maxim apogeu i esplendor. Xa Jahan va ordenar construir-hi el Taj Mahal el 1631 . Mes endavant la capital de l'imperi es va traslladar a Delhi . ^[4]

Despres de la caiguda de l'imperi mogol, els jats el 1761 , els rajputs de Gwalior el 1764 , els sindhia el 1784 i els britanics el 1803 van residir a la ciutat. Durant la revolta dels sipais el 1857 va haver-hi diverses batalles al fort d'Agra. ^[5]

Actualment la ciutat rep milions de visitants cada any per veure el mausoleu del Taj Mahal. La ciutat sofreix, pero, d'una intensa contaminacio atmosferica que esta posant en serios perill la conservacio del seu patrimoni.

Agra apareix esmentada sota els reis Lodi de Delhi, que residien a Agra. Ibrahim II Lodi fou derrotat el 1526 per Baber que va ocupar el territori. El 1527 Baber va derrotar els rajputs prop de la futura Fatehpur Sikri (la nova capital erigida pel seu net Akbar pero que es va haver d'abandonar uns anys mes tard). Va residir a Agra on va morir el 1530 (despres fou traslladat a Kabul ). El seu fill Humayun tambe va residir alli fins a la seva expulsio el 1540 per Sher Shah . ^[6]

Mes tard Akbar va viure a la ciutat bona part del seu regnat i va fundar la moderna ciutat d'Agra a la riba occidental del Yamuna i el famos Fort d'Agra ( 1566 ), i va ser coneguda com a Akbarabad; tambe va fundar Fatehpur Sikri vers 1570 que va pensar a fer capital. El 1601 , despres de les seves campanyes va retornar a Agra on va morir el 1605 . Esta enterrat al mausoleu de Sikandra a uns 8 km d'Agra, construit pel seu fill Jahangir que tambe va construir una tomba pel seu sogre Itimad al-Dawla i un palau al fort conegut com a Jahangir Mahal . Aquest va abandonar Agra el 1618 cap al final del seu regne i va viure al Panjab i a Kabul .

El seu fill Xa Jahan fou proclamat emperador a Agra el 1628 i hi va residir del 1632 al 1637 , pero va traslladar la capital a Delhi; no obstant aixo, a Agra, hi va construir el Taj Mahal i altres monuments com la mesquita de la Perla , la Gran Mesquita i el Khas Mahal .

La revolta ( 1658 ) d' Aurangzeb contra el seu pare Xa Jahan va acabar amb la deposicio d'aquest que fou confinat a Agra durant set anys fins a la seva mort ( 1666 ). Des del 1666 fou seu d'un subadar (governador provincial) de l'imperi i va patir despres atacs dels jats; finalment els jats de Bharatpur dirigits Suraj Mall i Walter Reinhardt, conegut com a Samruper, van ocupar Agra el 1764 .

El 1770 fou atacada pels marathes pero en foren expulsats pel general Najaf Khan el 1773 i els jats van tenir el control de la ciutat uns mesos mes, fins que el 1774 el general imperial Najaf Khan la va ocupar. Najaf hi va governar uns quants anys quasi com un sobira fins que va morir el 1779 ; la ciutat va passar llavors al persa Muhammad Beg Khan de Hamadan, nomenat governador per l'emperador. ^[7]

El 1784 Muhammad Beg es va revoltar i fou assetjat pels imperials de Shah Alam i pels marathes de Mahadji Sindhia, que finalment la va ocupar i conservar fins a 1787 , quan fou atacat pels generals imperials Ghulam Kadir i Ismail Beg, que poc despres foren derrotats pel general De Boigne, al servei dels marathes, prop de Fatehpur Sikri, el juny de 1788 , i la van recuperar, conservant-la fins que finalment l'octubre de 1803 el britanic Lord Lake va entrar a la ciutat.

Agra va esdevenir una fortalesa fronterera. El 1835 fou declarada seu del govern de la presidencia d'Agra (Provincies del Nord-oest) pero la fiscalitat i la justicia van romandre a Allahabad fins al 1843 , quan van passar tambe a Agra.

La rebel·lio dels sipais va esclatar a Meerut el maig de 1857 i les noticies van arribar a Agra l' 11 de maig . El 30 de maig es van revoltar dues companyies de soldats nadius que el 31 de maig van tornar a obeir les ordres. El 15 de juny es van revoltar els soldats a Gwalior i la revolta es va estendre a Agra. El 2 de juliol els rebels van arribar a Fatehpur Sikri i el 3 de juliol els oficials es van retirar a l'interior de la ciutat i dos dies despres els rebels van comencar a avancar, i van expulsar els britanics de la posicio exterior de Sucheta; les masses de la poblacio van sortir al carrer saquejant la ciutat i matant els europeus i tambe nadius; els rebels pero van marxar finalment cap a Delhi sense entrar a Agra on l'ordre fou restaurat el 8 de juliol ; els oficials i la guarnicio van quedar tancats de fet al fort. El lloctinent governador de les Provincies del Nord-oest John Colvin va morir en els incidents.

Reconquerida Delhi pels britanics ( setembre ) els rebels fugitius d'alli i altres de l'India central es van unir i van avancar cap a Agra el 6 d'octubre ocupant Fatehpur Sikri. El 10 d'octubre el coronel Greathed, que venia de Delhi amb una columna, va entrar a la ciutat d'Agra sense que els rebels coneguessin la noticia, aportant reforcos, i quan es va produir l'atac a Agra fou rebutjat i els rebels es van desbandar. El govern britanic es va establir a Agra fins al febrer de 1858 quan es va traslladar a Allahabad que tenia una posicio estrategica millor. Llavors Agra va restar com a capital de la divisio d'Agra i el districte d'Agra, pero ho va deixar de ser de la provincia.

Monuments [ modifica ]

• El Taj Mahal , el mausoleu mes famos del mon.
• El Fort d'Agra , construit per Akbar com a palau i convertit en recinte militar pel seu fill.
• El Mausoleu d'Itimad-Ud-Daulah , construit entre 1622 i 1628 .
• La tomba de Chini Ka Rauza , primer ministre de Xa Jahan.
• Els jardins Ram Bagh , primers jardins mogols.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Agra

Viccionari