Agnes d'Aquitania
(
Poitiers
, vers 1025 -
Roma
,
14 de desembre
de
1077
), tambe coneguda com a
Agnes de Poitiers
o
Emperadriu Agnes
, va ser emperadriu consort del
Sacre Imperi Romanogermanic
del seu casament amb
Enric III
el
1043
fins a enviudar el
1056
, i governa com a regent pel seu fill
Enric IV
des del
1056
fins al
1062
.
[1]
[2]
Fou una regent exitosa i poderosa, que com la seva sogra, Gisela, rebia elogis per la seva capacitat d'administrar el regne. L'autor anonim de
The Life of the Emperor Henry IV
explica que Agnes complia els rols de govern tan masculins com femenins, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia i el regne.
[3]
Nasque vers l'any 1025, filla del duc d'Aquitania i comte de Poitiers
Guillem V
i de la seva tercera esposa Agnes de Borgonya. Era la germana petita dels futurs ducs d'Aquitania
Guillem VI
,
Odo
,
Guillem VII
, i
Guillem VIII
.
El
21 de novembre
de
1043
es van celebrar les noces reials a
Ingelheim
amb l'emperador
Enric III
. Era la seva segona esposa despres de
Gunilda de Dinamarca
, que havia mort el
1038
de
malaria
.
[4]
Al ser la seva nuvia, va ser coronada reina de
Maguncia
el mateix any 1043. Tenint en compte l'any de dol per la mort de l'emperadriu Gisela, que va morir el febrer de 1043, la parella va decidir no fer una celebracio alegre. Tres anys mes tard, fou coronada emperadriu del Sacre Imperi Romanogermanic a Roma, com Enric III.
[5]
En els seus rols politics, va pretendre seguir l'exemple de l'
Emperadriu Adelaida d'Italia
.
[6]
Despres de la mort del seu marit, va governar l'imperi com a regent durant la minoria d'edat seu fill
Enric IV
, que nomes tenia sis anys quan puja al tron, i es va convertir en la seva tutora. El seu principal conseller va ser el bisbe d'
Augsburg
Enric, que va ser acusat pels seus enemics de mantenir una relacio amb l'emperadriu.
La
Pasqua
de
1062
, un grup de nobles descontents amb el seu govern i ansiosos d'incrementar el seu poder van segrestar el jove Enric. Entre els conspiradors hi havia el bisbe de
Colonia
i el
duc de Baviera
.
[1]
Sense el seu fill, Agnes no va poder aturar els aixecaments, va perdre tot el seu poder politic i va veure's obligada a retirar-se a un monestir.
[6]
Per tal d'assegurar el suport a la pau imperial, va infeudar els ducs amb les terres ancestrals dels reis salians. Aixo va suposar una greu perdua de poder per al seu fill, que finalment va provocar la decadencia dels reis salians.
[5]
El
1065
va desplacar-se a
Roma
, on es converti en seguidora del teoleg
Pere Damia
i on va prendre la seva decisio mes transcendental. El 1057 va morir el papa
Victor II
, l'ultim papa nomenat per l'emperador. El seu successor, el
papa Nicolau II
, va posar les eleccions papals en mans dels cardenals per decret, acabant aixi amb la influencia dels governants seculars en les eleccions. Els cardenals van elegir
Alexandre II
, pero Agnes va presentar un candidat contrari.
[5]
Durant aquesta polemica d'investidura, dos papes van presidir l'esglesia per primera vegada. Pero el papa Alexandre II, elegit pels cardenals, va poder imposar-se. Agnes va contraure consequencies de la seva derrota politica i del cisma no desitjat a l'esglesia. Es va exiliar a Roma, on tambe va morir el
14 de desembre
de
1077
. Hi fou enterrada a la
Basilica de Sant Pere
. Agnes va ser, sense voler, probablement l'emperadriu mes important de l'edat mitjana europea.
[5]
Avantpassats
[
modifica
]
Nupcies i descendents
[
modifica
]
Agnes es casa amb
Enric III
(1017-1056) el
21 de novembre
de
1043
. Els fills de la parella foren:
- Adelaida (1045-1096), futura abadessa de Gandersheim i de Quedlinburg.
- Gisela (1047-1053)
- Matilda (1048-1060), casada el 1059 amb el duc de Suabia Rodolf de Rheinfelden
- Enric
(1050-1106), futur rei i emperador com a Enric IV.
- Conrad
(1052-1055), futur duc de Baviera com a Conrad II.
- Judit (1054-1092 o 1096), casada el 1063 amb
Solomo d'Hongria
i el 1089, en segones nupcies, amb el duc
Ladislau I de Polonia
.
- ↑
1,0
1,1
Jackson-Laufer
, Guida Myrl.
Women rulers throughout the ages: an illustrated guide
.
ABC-CLIO
, 18 de desembre de 2011, p. 12?13.
ISBN 978-1-57607-091-8
.
- ↑
Gierszewska-Noszczy?ska
, Matylda. ≪
Agnes von Poitou
≫ (en alemany). Ingelheim am Rheim. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑
Tanner
, Heather J.
Medieval Elite Women and the Exercise of Power, 1100?1400: Moving beyond the Exceptionalist Debate
(en angles). Springer, 9 de gener de 2019, p. 181.
ISBN 978-3-030-01346-2
[Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑
Fuhrmann
, H.
Germany in the high middle ages c.1050?1200
. Traduccio: T. Reuter. Cambridge University Press, 1995, p. 40.
- ↑
5,0
5,1
5,2
5,3
≪
Agnes
≫ (en alemany). [Consulta: 8 agost 2022].
- ↑
6,0
6,1
Royal and Elite Households in Medieval and Early Modern Europe: More than Just a Castle
(en angles). BRILL, 24 de juliol de 2022, p. 54.
ISBN 978-90-04-36076-1
.