Agence France-Presse

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióAgence France-Presse
Dades
Nom curt AFP Modifica el valor a Wikidata
Tipus agencia de noticies Modifica el valor a Wikidata
Industria premsa , industria mediatica , mitja de comunicacio de massa i activites des agences de presse (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Forma juridica autre personne de droit prive inscrite au registre du commerce et des societes (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1835,  Paris Modifica el valor a Wikidata
Fundador Charles-Louis Havas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeix agencia de noticies Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu
Presidencia Fabrice Fries (cap valor?) Modifica el valor a Wikidata
Gerent/director Fabrice Fries Modifica el valor a Wikidata
Filial
Sport-Informations-Dienst (en) Tradueix
Agence France Presse (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc web afp.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AFPfra Twitter (X): AFP Instagram: afpphoto LinkedIn: afp Youtube: UCckz6n8QccTd6K_xdwKqa0A Pinterest: afpphoto Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Map

L' Agence France-Presse ( AFP ) es una agencia de noticies internacional francesa amb seu a Paris , Franca. Fundada el 1835 com a Havas, es l'agencia de noticies mes antiga del mon i una de les mes grans i prestigioses, juntament amb Reuters i Associated Press .

AFP te seus regionals a Nicosia , Montevideo , Hong Kong i Washington, DC , i oficines a 151 paisos en 201 ubicacions. L'AFP fa noticies, videos, fotos i grafics en frances , angles , arab , portugues , espanyol i alemany .

Historia [ modifica ]

Edifici al 62, rue de Richelieu de Paris, construit per la Societe generale des Annonces i utilitzat per Havas des de 1921 com a seu central de les seves operacions publicitaries, que encara es coneix com Havas. [1]

L'Agence France-Presse te els seus origens a l'Agence Havas, fundada el 1835 a Paris per Charles-Louis Havas , convertint-se en el servei de noticies mes antic del mon. [2] [3] L'agencia va ser pionera en la recollida i difusio de noticies amb una perspectiva comercial [2] i s'havia consolidat com una empresa global a finals del segle  xix . [4] Dos empleats d'Havas, Paul Julius Reuter i Bernhard Wolff , van fer les seves propies agencies de noticies a Londres i Berlin respectivament. [2]

En 1940, quan les forces alemanyes van ocupar Franca durant la Segona Guerra Mundial , l'agencia de noticies va ser assaltada per les autoritats i rebatejada com a "Office francais d'information" (Oficina francesa d'informacio); nomes l'empresa de publicitat va conservar el nom Havas. [5] El 20 d'agost de 1944, quan les forces aliades es traslladaven a Paris , un grup de periodistes de la Resistencia francesa es va apoderar de les oficines de la FIO i va emetre el primer missatge de noticies des de la ciutat alliberada sota el nom d'Agence France-Presse.

Establerta com a empresa estatal, AFP va desenvolupar durant la postguerra una xarxa de corresponsals internacionals. Un d'ells va ser el primer periodista occidental que va informar de la mort del lider sovietic Joseph Stalin el 6 de marc de 1953. [6] L'AFP volia deixar de tenir un estatus semioficial, i el 10 de gener de 1957, el Parlament frances va aprovar una llei que n'establia la independencia. Des d'aquesta data, la proporcio dels ingressos de l'agencia generada per les subscripcions dels departaments governamentals ha disminuit progressivament. Aquestes subscripcions van representar 115 milions d'euros el 2011. [7]

L'any 1982, l'agencia va comencar a descentralitzar la presa de decisions editorials instal·lant el primer dels seus cinc centres regionals autonoms a Hong Kong, que en aquell moment era territori dependent britanic , establint a cada regio te el seu propi pressupost, director administratiu i redactor en cap . El setembre de 2007, es va posar en marxa la Fundacio AFP per promoure estandards mes elevats de periodisme a tot el mon.

L'Arxiu Mitrokhin va identificar sis agents i dos contactes confidencials del KGB dins de l'Agence France-Presse que van ser utilitzats en operacions sovietiques a Franca. [8]

El 1991, AFP va crear una empresa conjunta amb Extel per crear un servei de noticies financeres, AFX News. [9] Aquesta empresa la va adqurir Thomson Financial el 2006. [10]

L'octubre de 2008, el govern de Franca va anunciar mesures per canviar l'estatus de l'AFP, incloent-hi la participacio d'inversors externs. El 27 de novembre d'aquell any, els principals sindicats representats al comite d'empresa, que eren CGT , Force Ouvriere , Syndicat national des journalistes, [11] Union syndicale des journalistes CFDT [12] i SUD, es van oposar al que consideraven un intent de privatitzacio de l'agencia.

El 10 de desembre de 2009, el ministre de Cultura frances, Frederic Mitterrand , va anunciar que estava creant un Comite d'Experts dirigit per l'antic conseller delegat de l'AFP Henri Pigeat per estudiar els plans de futur de l'agencia. [13] El 24 de febrer de 2010, Pierre Louette va anunciar inesperadament la seva intencio de dimitir com a conseller delegat a finals de marc i passar a treballar a France Telecom .

El novembre de 2013, AFP i Getty Images van haver de pagar una compensacio d'1,2 milions de dolars al fotoperiodista autonom Daniel Morel per utilitzar les seves imatges publicades a Twitter relacionades amb el terratremol d'Haiti del 2010 sense el seu permis, en violacio dels drets d'autor i les condicions del servei de Twitter. [14] [15]

L'estatut de l'AFP es va modificar l'any 2015 per adaptar-lo a la legislacio europea mitjancant la Llei num. 2015-433, de 17 d'abril de 2015. [16] D'aquesta manera el financament estatal de l'AFP va passar a estructurar-se en dos components:</br>

  • Compensacio economica per a les missions d'interes general de l'Agencia
  • Subscripcions comercials de l'Estat

El 2023 conseller delegat i president es Fabrice Fries i el director de noticies globals es Phil Chetwynd. [17]

Premis i guardons [ modifica ]

El 1983, es va atorgar el premi Albert Londres a Patrick Meney, [18] que va escriure diversos articles sobre 600 francesos detinguts per forca al Gulag despres de la Segona Guerra Mundial. El 1984 es va publicar el seu llibre Les Mains coupees de la Taiga .

El 1988, Sammy Ketz va rebre el seguent premi Albert Londres. [18] Juntament amb el seu col·lega Serge Chalandon, va cobrir els esdeveniments de la Guerra Civil Libia durant 6 anys.

El 17 d'octubre de 2014, la directora internacional de l'AFP, Michele Leridon, va rebre el Premi d'Investigacio i Reportatge al Congres Internacional de Periodisme i Informacio.

El desembre de 2014, Bulent Kilic va ser nomenat Fotoperiodista de l'any de la revista Time per les seves cobertures a l'Orient Mitja i Europa. [19] El fotograf va rebre el mateix reconeixement del diari The Guardian . [20]

Projectes AFP [ modifica ]

Departament d'infografia

L'any 1988, l'agencia crea AFP Graphics, el seu propi departament d' infografia , que a principis de la decada del 2020 crea uns 70 grafics per dia. Segons la informacio facilitada pel web de l'agencia, tematicament les infografies tenen la seguent distribucio: 31% - politica , 27% - economia , 18% - esports , 12% - societat , 10% - noticies generals , 2% - cultura i mitjans de comunicacio . Les infografies estan disponibles en 6 idiomes: frances, angles, arab, portugues, espanyol i alemany.

Plataforma de continguts

L'any 2014, l'AFP llanca AFP Forum una plataforma de continguts disponible en tots els mitjans electronics: ordinadors, tauletes i telefons mobils. El Forum de l'AFP es divideix en diverses seccions, com ara pagina d'inici, materials de text, fotos, videos i grafics. Les noticies es poden filtrar per titols, etiquetes i per regions geografiques. Tota la informacio esta disponible en 6 idiomes: frances, angles, arab, portugues, espanyol, alemany, xines tradicional i simplificat. En total, hi ha uns 1250 materials il·lustrats al dia, disponibles en diversos formats.

Serveis de video

El juliol de 2001, l'agencia va anunciar el llancament dels serveis de video, AFP Video services. Ja el 2007, l'agencia havia impulsat AFPTV, un projecte per fer en video HD totes les noticies del 2011. A partir del 2015, fan 200 videos en 7 idiomes diferents cada dia.

Serveis mobils

El 2008 van crear AFP Mobile services , una plataforma digital separada per a telefons mobils. Esta disponible en 6 idiomes (frances, angles, arab, portugues, espanyol, alemany) i es divideix en 22 blocs tematics. A mes de l'apartat per titols, les noticies es divideixen en 100 categories, 43 paisos, 70 ciutats i 100 hashtags.

Estatuts [ modifica ]

AFP opera sota una llei de 1957 com a negoci comercial independent del govern frances. L'AFP esta administrada per un conseller delegat i una junta formada per 15 membres:

  • Vuit representants de la premsa francesa ;
  • Dos representants dels treballadors de l'AFP;
  • Dos representants de Serveis Publics de radio i televisio;
  • Tres representants del govern. Un es nomenat pel primer ministre , un altre pel ministre de Finances i un tercer pel ministre d'Afers Exteriors.

La missio de l'AFP esta definida en els seus estatuts: [21]

  • L'Agence France-Presse no pot tenir en cap cas influencies o consideracions susceptibles de comprometre l'exactitud o l'objectivitat de la informacio que facilita; en cap cas pot caure sota el control, ni de fet ni de dret, de cap agrupacio ideologica, politica o economica;
  • En la mesura que els seus recursos ho permetin, l'Agence France-Presse ha de desenvolupar i millorar la seva organitzacio per oferir als usuaris francesos i estrangers informacio exacta, imparcial i fiable de manera regular i ininterrompuda;
  • L'Agence France-Presse ha de garantir, en la mesura que els seus recursos ho permetin, l'existencia d'una xarxa d'equipaments que li donen la condicio de servei d'informacio mundial.

El consell elegeix el conseller delegat per un mandat renovable de tres anys. L'AFP tambe te un consell encarregat de vetllar perque l'agencia funcioni d'acord amb els seus estatuts, que exigeixen independencia i neutralitat. Editorialment, l'AFP la fan una xarxa de periodistes seniors.

El client principal d'AFP es el govern frances, que compra subscripcions per als seus diferents serveis. A la practica, aquestes subscripcions son una subvencio indirecta a l'AFP. Els estatuts de l'agencia prohibeixen les subvencions publiques directes.

Nombre d'empleats [ modifica ]

Amb seu a Paris, AFP cobreix 151 paisos, amb 201 oficines, 50 corresponsals locals i cinc centres regionals: Washington (America del Nord) Hong Kong (Asia-Pacific) Montevideo (America Llatina) Nicosia (Orient Mitja) Paris (Europa i Africa).

Amb dades del 2020, l'AFP assegura donar feina a 2.400 persones de 100 nacionalitats diferents, inclosos 1.700 periodistes. Ofereix informacio en sis idiomes (frances, angles, espanyol, alemany, portugues i arab). [22]

Inversions [ modifica ]

Les inversions destacades inclouen:

  • thAFP GmbH es la filial d'AFP a Alemanya , que produeix serveis en alemany per a la premsa local, Internet i clients corporatius.
  • Sport-Informations-Dienst (SID) produeix informacio esportiva en alemany.
  • Ciutizenside . El 2007, l'AFP va comprar una participacio del 34% a Scooplive, una agencia de noticies ciutadanes de fotos i videos en linia. Establert a Franca el 2006, Scooplive va passar a anomenar-se Citizenside despres d'aquesta inversio, pero AFP aviat va vendre les seves accions a l'agregador de noticies Newzulu . [23]

Presidents [ modifica ]

  • 1944 ? 1945 : Martial Bourgeon
  • 1945: Francois Crucy
  • 1945 ? 1947 : Maurice Negre
  • 1947 ? 1950 : Paul Louis Bret
  • 1950 ? 1954 : Maurice Negre
  • 1954 ? 1975 : Jean Marin
  • 1975 ? 1978 : Claude Roussel
  • 1978 ? 1979 : Roger Bouzinac
  • 1979 ? 1986 : Henri Pigeat
  • 1987 ? 1990 : Jean Louis Guillaud
  • 1990 ? 1993 : Claude Moisy
  • 1993 ? 1996 : Lionel Fleury
  • 1996 ? 1999 : Jean Miot
  • 1999 ? 2000 : Eric Giuly
  • 2000 ? 2005 : Bertrand Eveno
  • 2005 ? present: Pierre Louette

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ La Gazette des Archives . DOI : 10.3406/gazar.1967.1946 .
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Toal , Gerard. Thrift. Globalization in Practice . Oxford: Oxford University Press, 2014, p. 199. ISBN 978-0199212620 .  
  3. ↑ James F. Broderick . Consider the Source: A Critical Guide to 100 Prominent News and Information Sites on the Web . Information Today, Inc., 2007, p.  1 . ISBN 978-0-910965-77-4 .  
  4. ↑ Kuhn , Raymond. The Media In Contemporary France . Nova York: McGraw-Hill Education, 2011-03-01, p. 3. ISBN 978-0335236220 .  
  5. ↑ Palmer , M. B. Revue d'Histoire de la Deuxieme Guerre Mondiale , 26, 101, 1976, pag. 19?40. JSTOR : 25728734 .
  6. ↑ ≪ 'Stalin is dead': the story behind the scoop ≫. AFP Correspondent , 03-03-2023.
  7. ↑ ≪ N° 3806 tome VII ? Avis de M. Michel Francaix sur le projet de loi de finances pour 2012 (n°3775) ≫. [Consulta: 19 gener 2016].
  8. ↑ Andrew, Christopher, Vasili Mitrokhin (2000). The Sword and the Shield: The Mitrokhin Archive and the Secret History of the KGB. Basic Books. ISBN 0-465-00312-5 . p. 169-171
  9. ↑ AFP and Financial Wires Encroach on Original Market : Reuters News: Clients Defect. By Erik Ipsen, Published: February 13, 1992 , 13-02-1992.
  10. ↑ Thomson Financial acquires AFX. Publication: Information World Review Publish date: July 10, 2006, ≪ highbeam.com ≫. Arxivat de l' original el 5 novembre 2012.
  11. ↑ ≪ Bienvenue sur le site du SNJ ≫. [Consulta: 19 gener 2016].
  12. ↑ ≪ Actualites ≫. [Consulta: 19 gener 2016].
  13. ↑ ≪ December 2009: Government Sets up Committee to Study Agency's Future ≫. Arxivat de l' original el 16 gener 2011. [Consulta: 19 gener 2016].
  14. ↑ , 22-11-2013 [Consulta: 25 novembre 2013].
  15. ↑ Laurent , Olivier. ≪ Getty Images disappointed at $1.2m Morel verdict ≫. British Journal of Photography . Incisive Media, 24-11-2013. Arxivat de l' original el 26 novembre 2013. [Consulta: 25 novembre 2013].
  16. ↑ Legifrance . ≪ Loi n° 2015-433 du 17 avril 2015 portant diverses dispositions tendant a la modernisation du secteur de la presse ≫, 18-04-2015. [Consulta: 16 marc 2017].
  17. ↑ Agence France-Presse . ≪ AFP management ≫, 17-01-2012.
  18. ↑ 18,0 18,1 ≪ Les laureats ≫. www.scam.fr . Arxivat de l' original el 2021-10-21. [Consulta: 29 abril 2023].
  19. ↑ ≪ Photos: TIME Picks Bulent Killic as the Best Wire Photographer of 2014 | Time ≫.
  20. ↑ ≪ Photographer of the year 2014: Bulent Kilic ? in pictures | Art and design | The Guardian ≫. The Guardian , 29-12-2014.
  21. ↑ ≪ Full Text of AFP's Statutes in English ≫, 12-06-2017. [Consulta: 22 octubre 2018].
  22. ↑ Agence France-Presse . ≪ L'AFP en chiffres ≫, 2020. Arxivat de l' original el 1 gener 2020.
  23. ↑ Aubert , Aurelie. Allan. Photojournalism and Citizen Journalism: Co-operation, Collaboration and Connectivity . New York, NY: Taylor & Francis, 2017, p. 238. ISBN 978-1351813457 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Agence France-Presse
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agence_France-Presse&oldid=33099741 ≫