Bandera de Cuajinicuilapa, poble negre en l'Estat de Guerrero.
Els
afromexicans
son els mexicans que tenen ancestres africans. Formen part de la diaspora africana. Tambe es pot dir que son els
afroamericans
de
Mexic
. Avui en dia, els afromexicans estan assimilats, en gran manera, amb la poblacio general, pero historicament, s'han localitzat en certes comunitats, a Mexic. Sobretot es troben a les zones costaneres dels estats de
Guerrero
,
Oaxaca
,
Michoacan
,
Veracruz
,
Campeche
,
Quintana Roo
i
Yucatan
.
Quan els
espanyols
van arribar per primera vegada a
Mesoamerica
ja van portar amb ells persones de l'
Africa
. Els
esclaus
van contribuir a la conquesta de
Nova Espanya
, pero no van gaudir de la victoria a causa del seu estatus.
[1]
La presencia d'africans en el
Nou Mon
fou estrictament per fer feina. El declivi de la poblacio
amerindia
i la dificultat de convertir els nadius americans en esclaus, aixi com la posterior prohibicio de la seva esclavitud per part del
Papa de Roma
, va fer que els espanyols importessin un gran nombre de persones de zones corresponents als actuals estats de
Ghana
,
Costa d'Ivori
,
Senegal
,
Gambia
, la
Republica Democratica del Congo
i
Angola
.
Durant el periode colonial, a
Veracruz
, els espanyols van restringir el contacte entre els africans i els nadius americans per desencoratjar la formacio d'aliances.
[1]
El matrimoni entre aquests dos grups, els descendents dels quals eren anomenats
lobos
en el sistema de
castes
de
Nova Espanya
i
zambos
a altres parts d'
Iberoamerica
, fou durament desencoratjat pel clergat
catolic
. Els europeus van implementar diverses tactiques per tal d'assegurar-se continuar sent el grup dominant a Mesoamerica, per damunt dels amerindis i dels d'ascendencia africana.
En els primers anys del periode colonial, l'esclavatge era molt violent i hi havia moltes rebel·lions. El
1609
, hi va haver una revolta negra a
Veracruz
, encapcalada per
Gaspar Yanga
i
Francisco de la Matosa
. Despres de dures batalles, Yanga va negociar la pau amb el virrei
Luis de Velasco
. Es va fundar una comunitat negra anomenada San Lorenzo (que mes tard fou rebatejada com a Yanga) que encara existeix; seria la primera de moltes mes. Pero aixo no va parar les hostilitats. Les autoritats espanyoles sospitaven d'una nova revolta, el
1612
, amb el resultat de 33 esclaus empresonats, torturats i executats (29 homes i 4 dones). Se'ls van tallar els caps, que es van penjar a la placa major de ciutat de Mexic durant un llarg temps com a exemple.
Uns colons del Territori Indi d'
Oklahoma
van constituir un poblat afroamerica a
Nacimiento
,
Coahuila
, i tambe es van fer poblats a la frontera mexicotexana. Alguns dels indigenoafricans del
Yucatan
van viatjar a
Belize
, alguns per a buscar les seves arrels. Als ultims anys han immigrat a Mexic negres del Carib i d'Africa per a treballar-hi. Molts afromexicants tambe han anat a buscar millor fortuna, sobretot als
Estats Units
, on ells i les seves families son anomenats hispanoamericans o mexicoamericans d'ascendencia africana.
Vicente Guerrero
[
modifica
]
La historia dels ultims cinc-cents anys involucra la saga dels afromexicans de les petites localitats on diverses generacions han continuat mantenint la tradicio sociocultural africana. I la historia tambe mostra els esforcos d'un gran grup d'afromexicans que han viscut a les regions que n'han tingut poblats, pero que tambe reconeixen que la vasta nacio mexicana tambe te arrels indigenes, i que la unitat entre els indigenes i els negres fou necessaria per a la lluita contra l'opressio dels descendents dels europeus, i les elits eurocentriques. Des del sector dels afromexicans han sorgit molts dels liders mes coneguts de la politica progressista de la nacio.
Vicente Guerrero exemplifica aquesta tradicio progressista i com s'ha passat entre generacions.
El portador de mules Vicente Guerrero va pujar d'estatus social fins a esdevenir Comandant en cap de l'exercit mexica durant els ultims anys de la guerra d'independencia de Mexic. Vuit anys despres de la independencia, fou nomenat president i va fer el decret d'abolicio de l'esclavatge a Mexic. Guerrero era un descendent d'esclaus africans que van ser portats al Mexic colonial. Tambe tenia arrels indigenes i espanyoles, i la seva experiencia multicultural fou enriquida amb el contacte amb molts descendents asiatics que tambe eren esclaus que van ser portats de Manila a Acapulco. Els asiatics eren etiquetats com a "africans" pels espanyols perque aquest volien mes esclaus i, segons la llei, nomes els africans podien ser esclaus. La majoria d'asiatics eren de pell fosca, ja que venien de Malaisia o les Filipines.
La familia indigenoafricana al museu
[
modifica
]
Guerrero fou homenatjat amb el nom d'un estat de Mexic i es un dels quatre herois de la nacio que han estat honorats d'aquesta manera. A la paret del Museu Nacional d'Historia de
Mexic D.F.
hi ha una il·lustracio de l'arbre de familia del president Guerrero. Ell i la seva dona, Guadalupe Hernandez de Guerrero, van tenir una filla que els va sobreviure, Dolores. Aquesta es va casar amb Mariano Riva Palacio, que fou el cap del consell de la capital durant la presidencia de Guerrero. Mariano fou posteriorment governador de l'estat i un promotor preeminent de l'educacio publica i un general de l'exercit durant la guerra de la Reforma de mitjans del segle
xix
. El
1831
, Vicente Guerrero fou assassinat, i els anys posteriors Mariano i Dolores van convertir la seva casa en un lloc de reunio per als seguidors del lider caigut. En aquest entorn foren polititzats els fills de Mariano i Dolores. Els seus fills Vicente i Carlos van esdevenir governadors estatals i generals de l'exercit. Vicente es mes conegut pels seus escrits, ja que va esdevenir l'historiador de Mexic mes llegit. Va dirigir la publicacio de
Mexico a traves de los siglos
, que encara es reimprimeix en l'actualitat. Tambe va escriure sobre la revolta de l'esclau afroamerica Gaspar Yaga, del 1570.
Altres generacions Guerrero Riva van produir mes governadors estatals, incloent-hi un segon Carlos Riva Palacio. Durant els ultims episodis de la revolucio social de
1910
, aquest Carlos va donar suport al president Calles enfront dels intents d'intervencio des dels Estats Units el 1927. El 1934, Carlos fou el primer president del Partido Revolucionario Institucional. A les darreries dels anys 80 del segle
xx
, Raymundo Riva Palacio va lluitar contra la corrupcio del PRI. Com a periodista, va escriure en dos diaris de Mexic D.F.,
El Financiero
i
La Reforma
, dos populars diaris antiestablishment. L'aparenca fisica de Raymundo no suggereix que sigui descendent del primer president negre de Mexic, pero es de la seva familia.
Per tal d'escapar de l'opressio de l'esclavitud, alguns afromexicans van escapar a les muntanyes i van formar els seus propis assentaments. Aquesta assentaments, anomenats
palenques
eren compostos, en la seva majoria, per homes d'origen africa. Els homes, en aquests assentaments, van fer raids periodics a poblacions nadiues o a plantacions per a buscar dones per emportar-se-les als seus poblats (Carrol, 2001). Un d'aquests palenques es
Cuajinicuilapa
, a l'estat de
Guerrero
, llar d'un petit enclavament d'afromexicans els avantpassats dels quals eren esclaus que van escapar de les plantacions de sucre i cafe de la costa i van anar a la regio muntanyosa de Guerrero (Hamilton, 2002). Actualment, els residents afromexicans d'aquesta ciutat tenen un museu que ensenya la historia i cultura dels seus avantpassats. A mes a mes, tambe honoren la seva herencia africana amb musiques i danses tradicionals.
La fi de l'esclavitud
[
modifica
]
El
1810
, a la declaracio d'
independencia de Mexic
tambe es va criticar l'
esclavatge
i el sistema de
castes
, tot i que no es va prohibir fins al final de la guerra de la independencia, el 1821. Tot i la prohibicio de l'esclavitud, van romandre "formes d'esclavatge" com la
tienda de raya
(treballadors amb deute perpetu) fins als inicis del
segle
xx
, pero aquestes formes de treball esclau eren mes general entre la poblacio indigena.
Poblacio mixta
[
modifica
]
La majoria de la poblacio mexicana es mixta.
[2]
Hi ha molta poblacio que te avantpassats africans, aixi com molta gent de poblacions com Costa Chica que encara demostren visualment que provenen d'africans.
Hi ha molts estudis que han estudiat els nivells de mixtura dels mexicans i que han demostrat una forta presencia de genetica amerindia i europea, i tambe una contribucio significativa africana, tambe.
[3]
Situacio actual
[
modifica
]
Molts afromexicans viuen a la
Costa Chica
, una regio de la costa d'uns 300 km situada al sud-est d'
Acapulco
, Guerrero i fins a
Huatulco
,
Oaxaca
(Vaughn, 2004). La majoria dels ocupants de la Costa Chica basen la seva economia en l'agricultura i la pesca. La Costa Chica tambe es ocupada per molts grups indigenes i Bobby Vaughn, creador del lloc web
Black Mexico
, descriu les relacions entre els afromestissos i els indigenes com a tensa.
[4]
Als ultims anys, han aparegut mes discursos sobre la poblacio de la diaspora africana a Mexic. Des del moviment nacionalista dels anys 40 del segle
xx
, el govern Mexica no han fet distincio entre blancs, mestissos, mulats, negres o amerindis: ha classificat la poblacio sota la seva base cultural mes que segons la raca. Aixi, la majoria e la poblacio es classificada com mestissa, que classifica a tot aquell que no pertany a un grup indigena. Aquest criteri porta com a consequencia que apareix un nombre molt baix de poblacio negra i amerindia. Charles Henry Rowell, l'editor de la revista
the Callaloo Journal
, creu que la majoria dels descendents dels esclaus negres han desaparegut per l'assimilacio i la barreja (2004). Als ulls de la poblacio mexicana, nomes la gent amb la pell molt fosca son anomenats actualment
negros
, per tant, la poblacio negra no es percebuda a Mexic com una comunitat.
La carencia de reconeixement, algunes vegades dificulta que els afromexicans reivindiquin la seva herencia africana. Molts han triat ser assimilats completament a la societat mexicana. Un recent estudi, del 2005, ha trobat que la majoria de la gent que te avantpassats negres prefereixen ser considerats mestissos. A mes a mes, hi ha pressions per part de la poblacio mexicana que fa que s'assimilin. A causa que la seva presencia no es molt coneguda a Mexic i a la resta del mon, sovint s'assumeix que son immigrants il·legals de
Belize
o d'altres parts d'Iberoamerica (Sailer, 2002). Moltes vegades, persones afromexicanes son forcades a cantar l'himne nacional mexica per part de la policia per a provar que son mexicans (Graves, 2004). Aquesta discriminacio fa que molts mexicans amaguin el seu llinatge africa.
[5]
Tot i ser objectiu de discriminacio i pobresa, hi ha afromexicans que mostren obertament la seva herencia africana i que volen ser reconeguts. A
Coyolillo
,
Veracruz
, celebren un
carnaval
que te unes arrels clarament africanes. A El Ciruelo hi ha un petit grup d'afromexicans que s'han organitzat com els
Mexico Negro
i que han lluitat perque la consideracio racial sigui afegida al cens abans del 2010 (Graves, 2004), pero l'Institut Nacional d'Estadistica i Geografia no indexa la gent per la seva raca.
[6]
Segons Sailer (2002), hi va haver uns 200.000 africans portats a Mexic durant l'
imperi Espanyol
i els seus descendents encara viuen avui en dia a Mexic. Segons l'antropoleg Gonzalo Aguirre Beltran son la "tercera arrel" de Mexic.
Llegat a la cultura mexicana
[
modifica
]
Les prohibicions dels espanyols de les practiques culturals africanes, indigenes o asiatiques van forcar a una barreja cultural que a vegades dissimulaven els seus origens, com les danses
Jarabe tapatio
que ballaven dones vestides amb robes indigenes i que tenien ritmes africans.
Una recerca recent ha estudiat la barreja creativa i ha trobat impremtes africanes a la cultura mexicana de moltes zones:
- Musica: el musicoleg Rolando Perez Fernandez, en el seu estudi
La Musica Afromestiza de Mexico
diu que gairebe tota la musica tradicional mexicana te influencies africanes.
- Escultura: L'us molt extens de les mascares a les danses i als cultes espirituals te una forta influencia africana, segons l'antropoleg Sagrario Cruz Carretero (i altres).
- Cuina:L'antropologa Dora Carreaga Gutierrez, en el seu llibre de cuina
Afro-Mexican
diu que la gastronomia i les begudes de la costa atlantica mexicana te un gust
afrocaribeny
.
- Magia i medicina: L'antropoleg Gonzalo Aguirre Belgran, argumenta que les practiques magiques i de la medicina tradicional tambe te moltes influencies africanes.
- Llengua:Hi ha lexic en el dialecte mexica que prove de llengues africanes. Per exemple el verb "chingar", que ve d'Angola.
La Costa Chica es una de les dues regions de Mexic que tenen una poblacio significativa negra avui en dia; l'altre es a l'estat de
Veracruz
, a la costa del Golf. La Costa Chica es una porcio de costa d'uns 320 kilometres entre Acapulco, a Guerrero i Huatulco, a Oaxaca.
El seu clima es molt calid durant la majoria de l'any i les pluges de l'estiu dificulten les comunicacions. Hi ha molt poques atraccions turistiques principals als llocs de la Costa Chica que habiten la majoria dels afromexicans, tot i que hi ha algunes platges locals interessants: Playa Ventura i Punta Maldonado a Guerrero i la platja de Corralero a Oaxaca. Tambe cal mencionar la reserva de la natura salvatge de Chacahua, a Oaxaca.
A mes de molts afromexicans, a la Costa Chica tambe hi viuen molts indigenes. Els dos grups etnics mes importants de la regio son els Amuzgos i els Mixteques. Tot i aixo, hi ha poca interaccio social entre els indigenes i els afromexicans. En part a causa de la barrera idiomatica, pero tambe per altres factors, com que hi ha hagut una historia d'hostilitats entre els dos grups, que ha fet que s'hagin creat estereotipus negatius entre ambdos grups.
La base economica de la Costa Chica es agricola-ramadera i tambe la pesca. Es cultiva blat de moro, cocos, mango, sesam i sindries.
Comunitats de la Costa Chica
[
modifica
]
No tota la gent d'aquestes comunitats es consideren a ells mateixos com negres (o morenos) i el govern mexica no els censa com a tals. Els noms que es presenten a aqui inclouen tots els residents de 37 poblacions de la Costa Chica que es podrien considerar significativament i historicament afromexicanes, aixi com la majoria de la poblacio de les quals s'autoidentifica com afromexicans. A mes a mes, hi ha altres comunitats afromexicanes que no s'inclouen en aquesta llista, aixi doncs, la llista de ciutats que es presenten no es definitiva. Aixi doncs, les dades que es donen son aproximades.
Les poblacions preferentment afromexicanes de la Costa Chica son:
- Estat de Guerrero: Cerro del Indio, Cuajinicuilapa, Maldonado, Montecillos, El Pitahayo, Punta Maldonado, San Nicolas, El Cacalote, Cerro de las Tablas, Copala, Azoyu, Banco de oro, Barra de Tecoanapa, huehuetan i Juchitan.
- Estat d'Oaxaca: El Ciruelo, Colantes, Santa Maria Chicometepec, Corralero, Cerro de la Esperanza, Lagunillas, El Azufre, Chacahua, Charco Redondo, El Lagartero, Llano Grande, Zapotalito, Morelos, Lagunillas, Santo Domingo Armenta, Lagunillas, Callejon de Romulo, Santiago Tapextla, Llano Grande, Martires de Tacubaya, San Jose Estancia Grande i Santa Maria Cortijo.
Afromexicans notables
[
modifica
]
Figures historiques
[
modifica
]
- Gaspar Yanga
: Fundador de la primera comunitat d'africans lliures a les Ameriques el
1609
.
[7]
- L'actor Zamorita.
- Cantants:
- Herois de la Guerra de la Independencia:
- Governadors d'estats:
- Altres politics afromexicans:
- Luis Malanco.
- Mario Marcel Salas.
- Historiadors:
Figures de ficcio
[
modifica
]
- Memin Pinguin
: personatge d'un comic, que ha arribat a tota llatinoamerica, Filipines i els Estats Units. El govern mexica va fer-li honor amb una col·leccio de segells el 2005.
- ↑
1,0
1,1
Carroll,
Los negros en Veracruz colonial
, Pulse Austin, University of Texas, 2001
- ↑
≪
Race Now: #3: Where Did Mexico's Blacks Go? by Steve Sailer for UPI; Vicente Guerrero, Emiliano Zapata, Ted Vincent, Mark. D. Shriver, Ricardo Cerda-Flores, genetic, mestizo, mulatto, zambo, African, La Bamba
≫. [Consulta: 19 juliol 2012].
- ↑
Bonilla et al, Admixture analysis of a rural population of the state of Guerrero, Mexico, Am J Phys Anthropol, 2005
- ↑
≪
The Black Mexico Homepage | Afro-Mexicans of the Costa Chica by Bobby Vaughn
≫. [Consulta: 19 juliol 2012].
, 2004
- ↑
≪
Los invisibles, la comunidad de afromexicanos - El Universal - Los Estados
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-02-10. [Consulta: 19 juliol 2012].
- ↑
≪
Instituto Nacional de Estadistica y Geografia (INEGI)
≫. [Consulta: 19 juliol 2012].
- ↑
The African Presence in Mexico
exhibit at The Mexican Fine Arts Center Museum (MFACM)
|
|---|
| Per geografia
| |
|---|
| Temes de la diaspora africana
| |
|---|
|