Advocat
(
Anglaterra
,
segle
xx
)
Un
advocat
o
lletrat
es aquella persona graduada o llicenciada en
dret
que, despres de superar un master de formacio especialitzada, ha superat amb exit l'examen d'acces a l'advocacia del Ministeri de Justicia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en materia legal aixi com a la direccio i
defensa
de les parts en
judici
en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions publiques i els jutjats i tribunals de justicia.
[1]
Els advocats son els principals cooperadors o agents que intervenen en l'administracio de
justicia
.
L'advocat, en ser un professional especificament preparat i especialitzat en questions juridiques, es l'unica persona que pot oferir un enfocament adequat del problema que te el ciutada o 'justiciable'. Cal destacar que a mes de la seva intervencio en
judici
, una funcio basica i principal de l'advocat es la preventiva.
Amb assessorament, una correcta redaccio dels contractes i documents, etc., s'eviten conflictes, de forma que l'advocat, mes que per als plets o judicis, serveix per a no arribar a ells.
D'altres col·lectius professionals presten serveis propers als dels advocats, i es tracta de professionals altament qualificats, pero especialitzats en l'assessorament o la gestio de questions o en materies molt concretes. L'unic professional habilitat per al tramit complet d'una questio judicial es l'advocat.
A traves dels Col·legis d'Advocats o dels organismes pertinents (segons els paisos) existeixen serveis d'assistencia juridica gratuita per als ciutadans que no disposen de mitjans economics.
L'actuacio professional de l'advocat es fonamenta en els principis de llibertat i independencia. El principi de bona fe presideix les relacions entre el client i l'advocat, que esta subjecte al
secret professional
.
A Catalunya la complexitat dels corpus juridics afavori que les institucions publiques es dotessin dels primers serveis juridics ja en plena
edat mitjana
: la ciutat de
Barcelona
, per exemple, tenia ja dos
advocats de la ciutat
el
1350
, i el
1413
la
Diputacio del General de Catalunya
es dotava del seu primer
advocat del general
. Fins i tot es te constancia dels primers advocats d'ofici a Barcelona: l'
advocat dels pobres
defensava aquelles persones que no podien costejar-se'n un.
[2]
Durant la
baixa edat mitjana
els advocats de l'ambit
catalano-aragones
formaven part del mateix grup social urba que els
artistes
, i no fou fins al segle
xv
que foren considerats
ciutadans honrats
. Les primeres entitats corporatives de l'ofici foren els gremis de jurisperits, que es codificaren el
1328
.
[2]
El segle
xviii
es modernitzaren en consonancia amb els
temps il·lustrats
fent que el
1762
a Valencia aparegues el primer
Col·legi d'Advocats de Valencia
; o a Barcelona la primera
Academia de Jurisprudencia
el
1777
. El
1832
va neixer el
Col·legi d'Advocats de Barcelona
, que encara avui associa tots els
llicenciats en dret
que treballen a la ciutat i els seus voltants. El
1895
va comencar a publicar la
Revista Juridica de Cataluna
, i des del
1983
publica tambe
El mon juridic
.
[2]
- ↑
Si la persona s'hi inscriu com a
no exercent
, simplement sera jurista, assessor/a i col·legiat/da no exercent, es a dir,
la consideracio d'advocat/essa nomes la tenen les persones col·legiades com a exercents
.
- ↑
2,0
2,1
2,2
Diccionari d'Historia de Catalunya
; ed. 62; Barcelona; 1998;
ISBN 84-297-3521-6
; p. 10
Enllacos externs
[
modifica
]