Adria Gual i Queralt
(
Barcelona
,
8 de desembre
de
1872
-
21 de desembre
de
1943
)
[1]
fou un
dramaturg
,
escenograf
i empresari
teatral
catala, impulsor i director de l'
Escola Catalana d'Art Dramatic
(ECAD),
pintor
i pioner del
cinema
. Funda el
Teatre Intim
. Va ser un artista polifacetic que, a banda de cultivar la
dramaturgia
, va escriure
poesia
i es va dedicar a la plastica. Va treballar en la
litografia
, el
cartellisme
i el
grafisme
. Com a plastic, se centra en un estil modernista tipicament simbolista. Gual tambe va ser un cineasta pioner que va treballar amb
Espectacles i Audicions Graner
(1904) i va dirigir la productora
Barcinografo
(1914).
[2]
Document important foren les seves memories, editades postumament:
Mitja vida de teatre
(
1960
). Fou un dels mes destacats artistes grafics del
Modernisme
, destacant especialment els seus cartells. Finalment dedica el seu esforc a l'escenografia teatral. Es ben representat a la
Biblioteca de Catalunya
, on fins i tot es conserven els dotze plafons a l'oli que va pintar per a l'
Associacio Wagneriana
, cap al 1902.
[3]
Adria Gual vist per
Ramon Casas
(
MNAC
).
Descendent d'una familia menestral del
Camp de Tarragona
, el seu pare Josep Gual i Savall litograf natural de Reus i la seva mare Agustina Queralt i Valls natural de Barcelona,
[4]
des de molt jove treballa al taller de
litografia
del seu pare, fet que el fa interessar-se per les arts plastiques.
Estudia dibuix i pintura a l'academia de
Pere Borrell del Caso
, mestre pintor seguidor de l'esperit dels
natzarens
. La seva formacio plastica sera de gran rellevancia en el futur, en el moment de dissenyar les escenografies o esbossar el vestuari dels personatges dels seus muntatges teatrals.
Durant els seus estudis a l'academia de Pere Borrell, Gual entra en contacte amb altres joves artistes amb els quals protagonitzara l'anomenada "revolta modernista", entre els quals hi havia
Josep Maria Sert
(membre fundador del
Teatre Intim
); amb
Isidre Nonell
,
Joaquim Mir
,
Ricard Canals
,
Juli Vallmitjana
i
Ramon Pichot
funda l'anomenada
Colla del Safra
o
Colla de Sant Marti
.
Coneixedor de les propostes
simbolistes
que arriben de
Paris
i de l'estetica wagneriana que proposa la suma de totes les arts, Gual es decanta pel teatre pero mai no va deixar de banda la pintura.
El 1898 funda el
Teatre Intim
amb la intencio de crear un Teatre d'Art, un teatre de gran categoria, un teatre que proporcioni un gaudi estetic no entes principalment com un teatre d'entreteniment. En aquest sentit es veu influenciat per
Edward Gordon Craig
; el teatre ha de configurar un espectacle total, el mes important es el valor estetic, l'argument ja no es l'element central. Posteriorment, entre 1908 i 1910, dirigeix La
Nova Empresa del Teatre Catala
.
L'any 1913 la
Mancomunitat de Catalunya
inaugura l'
Escola Catalana d'Art Dramatic
, actual
Institut del Teatre
; Adria Gual es membre fundador, alhora que director i professor.
El 13 de setembre de 1923 tindra lloc el cop d'estat del
Miguel Primo de Rivera
i Gual ha d'escollir entre tancar l'escola o impartir la docencia en castella. Finalment es decidi per a aquesta ultima per tal d'assegurar la continuitat de l'escola i aquesta passa a anomenar-se "Escuela Catalana de Arte Dramatico". El 1931 es declara la Republica i Gual sera apartat de les seves tasques a l'escola per motius politics.
El 21 de desembre de 1943 mori a
Barcelona
.
El millor retrat de la seva personalitat resta en les paraules de
Maurici Serrahima
, al proleg de les memories:
| ≪
|
(...) Tan afectuos i falaguer com era, no s'obria gaire amb mi, i potser era perque no ho feia amb ningu - o almenys amb ningu de fora de casa - quan es tractava d'allo que per ell era el veritable fons de la propia intimitat.
|
≫
|
| ? Maurici Serrahima
[5]
|
Enric Ciurans el recorda a les pagines del seu llibre
Adria Gual
de la seguent manera:
| ≪
|
(...) S'ofereix al lector com un enamorat del teatre i, per sobre de tot, com un professional estricte i meticulos ple d'intuicions meravelloses que, en ocasions, va veure acomplertes damunt l'escenari.
|
≫
|
| ? Enric Ciurans
[6]
|
Durant un temps la seva figura ha estat oblidada, pero el seu llegat i la seva tasca visionaria es present al teatre catala; des de la creacio del que es avui l'
Institut del Teatre
i la projeccio de la
Ciutat del Teatre
fins a la projeccio del
Teatre Nacional de Catalunya
.
La seva figura, sepultada temporalment, ha estat recuperada recentment amb motiu del centenari de l'
Institut del Teatre
. Entre els diferents actes es troben "Les Jornades Adria Gual" i l'exposicio "Adria Gual. El perfum d'una epoca".
[7]
Dins d'aquest context de recuperacio de la seva figura cal destacar l'exposicio "Richard Wagner i Adria Gual. Els plafons perduts de l'Associacio Wagneriana" que te lloc al Museu d'Historia de la Catalunya
[8]
Donzell Qui Cerca Muller
, follia amorosa en un preludi i tres actes d'Adria Gual. Obra de teatre ambientada a la Catalunya del segle XVII. Publicat a Barcelona l'any 1910 amb il·lustracions interiors del mateix Adria Gual.
Adria Gual va ser un home de teatre complet, ja que va desenvolupar els oficis d'
escenograf
, director d'escena,
pedagog
, teoric i autor dramatic.
La fundacio de la
companyia del
Teatre Intim
(
1898
-
1927
) i, posteriorment, de la
Nova Empresa de Teatre Catala
(
1908
), va representar l'actualitzacio i la dignificacio del
teatre catala
. Des d'aquestes dues empreses, Gual va actualitzar el teatre catala incorporant la figura del director escenic i innovant amb noves tecniques, una escenografia i una posada en escena d'allo mes sofisticades.
[2]
Tambe va dignificar la dramaturgia catalana, que va situar al mateix nivell que en altres nacions modernes. Amb aquest objectiu va construir un repertori catala farcit d'autors classics, coetanis i autoctons de la talla d'
Esquil
,
Moliere
,
Shakespeare
,
Goethe
,
Perez Galdos
,
Maragall
,
Guimera
o
Rusinol
. Analogament, la creacio de l'
Escola Catalana d'Art Dramatic
(1913-1934), llavor de l'actual
Institut del Teatre
, va contribuir a institucionalitzar el teatre catala. Va ser el primer organisme consagrat a la didactica de les arts esceniques.
[2]
Amb la voluntat de renovar de cap a peus la dramaturgia catalana de signe vuitcentista, va alternar referents eclectics, des d'
Henrik Ibsen
i
Maurice Maeterlinck
fins a
Richard Wagner
, passant per
Gabriele d'Annunzio
i
Gerhart Hauptmann
, i estetiques heterogenies.
[2]
Gual va creixer com a dramaturg en plena efervescencia
modernista
i la poetica simbolista va amarar la seva obra primerenca. Les seves primeres obres les podem situar en un context de descomposicio del
Romanticisme
i les aspiracions de crear una cultura propia, tipic de l'esperit de la
Renaixenca
. La seva primera obra es titula
Oh, Estrella!
, la va seguir
Els excentrics Tik-Tok
, totes dues escrites amb forma de monoleg, i una comedia en un acte,
La mosca vironera
. El
1893
escriu
Enganyosa!
,
La visita
i
L'ultim hivern
amb les quals comenca a esbossar les formes simbolistes. En aquest moment ja l'interessa
Maurice Maeterlinck
i la idea d'
Art Total
de
Richard Wagner
; escriu les peces
La mar brama
,
Morts en vida
,
Blanc i negre. Primer assaig de color escenic
i
Lluna de neu
. La renovacio vindra amb
Nocturn. Andante. Morat
(
1896
), per la qual crea una escenografia de caracter
gotic
i
prerafaelita
. El
1898
escriu
Silenci
la qual s'estrena el mateix any en la primera sessio del
Teatre Intim
, per la
qual va fer un cartell essencialment tipografic en que tan sols utilitza la imatge
per a decorar la caplletra (el cartell es troba actualment en el fons MAE (Centre de Documentacio i Museu de les arts esceniques).
[9]
Aquestes dues peces destaquen per les seves atmosferes decadentistes molt suggestives i una correspondencia entre la musica, els colors i les paraules.
[2]
Tambe de l'any 1898 data el muntatge d'≪Ifigenia auf Tauride≫ de
Johann Wolfgang von Goethe
amb traduccio de
Joan Maragall
als jardins del Laberint del Marques d'Alfarras, l'actual
Laberint d'Horta
. Es tracta d'una posada en escena
au plein air
, la primera d'aquestes caracteristiques a Catalunya i segurament a la Peninsula; es una mostra de l'anomenat
Teatre de la Naturalesa
[10]
El reeixit
Misteri de dolor
(
1904
) inaugura una nova etapa. D'una banda, Gual aposta per un estil dramatic de formulacio mes realista, melodramatica i social, que es forca visible a
Els pobres menestrals
(
1908
). De l'altra, amb
Blancaflor
(
1899
) es decanta per la combinacio del mite i la canco. Tambe va fer una incursio a la comedia amb
Les alegres comediantes
(
1905
). I, encara, va endinsar-se en el teatre poetic, caracteritzat pel vers, la meravella escenica i l'ambientacio llegendaria amb
Donzell qui cerca muller
(
1910
).
[2]
En sintesi, Adria Gual va contribuir a regenerar, europeitzar i ennoblir les arts esceniques del segle
xx
.
[2]
A mes fou creador de l'Escola Catalana d'Art Dramatic (ECAD), (
1913
). La seva idea fou articular una plataforma que inclogues la formacio, la recerca, la creacio i la divulgacio, de manera que constituis un potent instrument per a la modernitzacio de l'escena catalana. El 1915 s'atomitza l'ECAD amb un Patronat propi creat per la Diputacio. El
1917
l'
Ajuntament de Barcelona
s'incorpora al Patronat, al costat de la Diputacio. El
1920
es crea la
Mancomunitat de Catalunya
, ocupant el lloc de la Diputacio en el Patronat. El
1923
s'incorpora a l'ECAD el Museu del Teatre de l'
Ajuntament de Barcelona
(creat per Marc?Jesus Bertran). Amb la dictadura de
Primo de Rivera
comencen les dificultats i la castellanitzacio. El
1926
es dissol la Mancomunitat i la Diputacio en solitari assumeix l'ECAD. El
1927
canvia de nom pel d'
Institut del Teatre
. El
1931
la Generalitat se'n fa carrec en exclusiva. El
1934
finalment, Adria Gual es rellevat per
Joan Alavedra
.
Una trentena d'anys despres, i enmig la dictadura de
Francisco Franco
, el
1960
Ricard Salvat
es decidi de fomentar una escola de teatre, que fou anomenada
Escola d'Art Dramatic Adria Gual
(EADAG) per tal de commemorar el gran dramaturg.
L'any
1904
Adria Gual s'encarrega de l'aspecte artistic dels “Espectacles Graner”, impulsats per
Lluis Graner
. Aquests Espectacles es realitzaren a principis del segle
xx
a la
Sala Merce
de
Barcelona
i constaren de diverses projeccions acompanyades de musica i dialegs en directe. El responsable tecnic de les projeccions cinematografiques realitzades a l'acte era
Segundo de Chomon
. Es probable que la tasca de Gual en aquests Espectacles de la
Sala Merce
estigues relacionada amb valorar els films per si eren o no aptes per esser projectats, a mes d'aportar idees per als arguments. La relacio professional entre Gual i Graner es trenca a les acaballes de
1905
. El contacte amb Chomon i els films projectats als Espectacles propiciaren en Gual una bona concepcio del dispositiu cinematografic, contraria a la visio de l'epoca.
[11]
L'any
1913
Gual realitza un viatge que el duria primer a
Paris
i, mes tard, a
Londres
. D'aquest trajecte s'explica que Gual manteningue contactes amb personalitats vinculades amb la produccio cinematografica.
[11]
En tornar del seu periple Gual junt amb els seus socis
Ramon
i
Lluis Duran i Ventosa
,
Rafael Folch i Capdevila
,
Pius Cabanes i Font
,
Llorenc Mata
i
Evaristo
i
Laureano Larramendi i Esclus
crea la productora
Barcinografo
. El naixement de la societat s'anuncia publicament el juny de l'any
1914
. Mata i Gual es feren carrec de les tasques de la societat i els altres socis van limitar-se a l'aportacio de capital. Mata s'encarrega de temes relacionats amb la produccio i distribucio del producte i Gual desenvolupa guions i dirigi l'equip de treball. Gual va crear un cos d'actors oficial de la casa que fou format per
Enric Gimenez
,
Emilia Baro
,
Carles Capdevila
,
Lluis Munt
,
J. Munt
i, mes tard,
Joaquim Carrasco
.
[11]
La comercialitzacio dels films de Gual no fou bona per a la Junta. Per aixo, l'any
1915
hi hague tensions entre els administradors i el director creatiu catala. La situacio se soluciona amb la sortida d'Adria Gual de
Barcinografo
.
[11]
Tasca teorica - pedagogica
[
modifica
]
Adria Gual va desenvolupar durant tota la seva vida una tasca teorica i pedagogica important al voltant del mon teatral. Va introduir una moderna concepcio de la posada en escena i va fundar una escola teatral que va contribuir a posar les bases per a la creacio d'una industria cultural a casa nostra.
El
1896
publica
Teoria escenica
on recull les seves investigacions. Parteix de la concepcio wagneriana, la integracio de la musica i la pintura dins l'espectacle com a elements fonamentals. La idea basica que defensa en aquesta obra fou la integracio de les arts dins l'espectacle en igualtat de condicions, mitjancant la identificacio del color amb un concepte espiritual seguint la formula
pel-tema-a-l'esperit-pel-color-als-ulls-i-a-l'esperit-per-la-musica-a-l'orella-i-a-l'esperit-encara
[12]
A banda de fundar l'
Escola Catalana d'Art Dramatic
(
1913
), Gual tenia una visio molt pedagogica del teatre, i va fer representacions, per exemple, amb motiu d'unes colonies escolars provinents de
Madrid
a l'Escola del Mar (
Barcelona
) i s'hi van representar
''Nausica''
de
Joan Maragall
(traduida al castella per
Joaquin Montaner
i
L'avi
, d'
Apel·les Mestres
).
Aquestes representacions es frequentaren en l'entorn de Gual i es sustenten per tres pilars de la seva pedagogia de l'art dramatic: El
Teatre de la Naturalesa
, la voluntat de posar en practica als alumnes de l'
Escola Catalana d'Art Dramatic
, i l'esperit pedagogic de Gual.
D'una banda, en un costum modernista encetat pel
Teatre de la Naturalesa
a
La Garriga
, cercava espais que tot aprofitant el seu entorn natural encaixessin en l'obra i permetessin crear una escenografia del tot naturalista, sortint aixi de la caixa teatral. Gual pretenia tambe apropar els estudiants d'art dramatic a l'escenari per tal d'acostumar?los a escena i ajudar?los aixi a desenvolupar?se davant dels espectadors. I sobretot, hi havia una vessant mes social que contribuia a apropar el teatre a sectors que molt probablement no hi tenien gaire acces, com es el cas d'infants de barris com la
Barceloneta
.
En relacio a l'entorn ell l'anomena Teatre de la Naturalesa i un dels exemples es dona el
1898
juntament amb la col·laboracio de
Miquel Utrillo
, quan Adria Gual munta
Ifigenia a Tauride
als jardins del
Laberint del Marques d'Alfarras
. Ho fa en una representacio a l'aire lliure en la qual Gual recrea com el mateix
Goethe
, autor de l'obra, feu als jardins de la cort de
Weimar
.
Despres de representar
El sorrut benefactor
de
Carlo Goldoni
a
Montjuic
, i
Filoctetes
i
l'Avi
a
la Barceloneta
, Gual comencara a criticar el Teatre de la Naturalesa que en un principi l'havia encisat, ja que es converti en quelcom massa artificios pel seu gust, com demostra una declaracio del mateix Gual:
| ≪
|
Teatres de Natura…, Teatres de Natura…! Mes aviat teatres a la fresca i aixi diriem les coses pel seu nom.
|
≫
|
Adria Gual va assentar les bases per a la creacio d'una industria cultural, creant l'
Escola d'Art Dramatic
i posant les bases de la
Ciutat del Teatre
, concepte que ell va idear com a
Teatre de la Ciutat
, el primer intent per fer un teatre nacional, projecte que finalment va ser descartat l'any
1925
. Malgrat tot, finalment la seva tasca visionaria ha donat fruit pel que fa a la creacio del
Teatre Nacional de Catalunya
, que va ser inaugurat l'any
1996
.
Cal destacar les seves aportacions al terreny de l'escenografia. Isidre Bravo analitza cinc aspectes rellevants de les escenografies de Gual en l'obra conjunta "Adria Gual. Mitja vida de Modernisme". Aquest aspectes son l'estilitzacio, l'us de cortinatges, les estructures corpories, la utilitzacio dels elements minims (capacitat de sintesi) i el recurs a referents pictorics.
[13]
El
1960
apareix l'
Escola d'Art Dramatic Adria Gual
, entitat que pretenia crear unes bases solides per al futur del teatre catala. L'escola fou dirigida per
Ricard Salvat i Ferre
i
Maria Aurelia Capmany
i va donar a coneixer personatges tan fonamentals com
Joan Brossa
,
Manuel de Pedrolo
o
Salvador Espriu
.
Pel que fa als membres de la seva familia cal destacar el seu net
Adria Gual i Dalmau
, el qual fou alumne i impulsor de l'EADAG. D'altra banda,
Joan Maria Gual i Dalmau
, germa de l'anterior, es director escenic i ha gestionat alguns teatres com ara el
Teatre Regina
, i
Roger Gual
, besnet d'Adria Gual, el qual va guanyar el
premi Goya
al millor director novell l'any
2003
amb la pel·licula
Smooking Room
.
Actualment a
Barcelona
s'hi troba una avinguda que rep el seu nom.
[14]
El 2013 es produi una exposicio itinerant comissariada per Anna Solanilla que dona a coneixer la figura d'Adria Gual i que es pogue veure a diverses biblioteques publiques d'arreu de Catalunya, gracies a la col·laboracio entre l'Institut del Teatre i el Servei de Biblioteques.
[15]
Cartell d'estrena (pintat pel mateix Adria Gual) de
La Culpable
al Teatre Intim l'any 1899
Obra teatral
[
modifica
]
- Oh, Estrella!
(
1891
)
- La mosca vironera
(
1891
)
- La visita
(
1893
)
- L'ultim hivern
(
1893
)
- La mar brama
(
1894
)
- Morts en vida
(
1894
)
- El perill
(
1895
)
- Nocturn (Audante Morat)
(
1895
)
- Blancaflor
(
1897
)
- Silenci (Drama de mon)
(
1898
)
- L'emigrant
(
1900
)
- Cami d'Orient
(
1901
)
- Misteri de dolor
(
1901
)
- Les alegres comediantes
(
1902
)
- La fi de Tomas Reynald
(
1904
)
- Els pobres menestrals
(
1906
)
- Marcolf
(
1907
)
- La pobra Berta
(
1907
)
- Donzell qui cerca muller
(
1910
)
- En Jordi Flama
(
1911
)
- L'Arlequi vividor
(
1912
)
- La comedia extraordinaria de l'home que va perdre el temps
(
1913
)
- La gran familia
(
1915
)
- Els avars
(
1916
)
- Shumann al vell casal
(
1916
)
- Els pastors en revolta
(
1916
)
- Les filoses
(
1916
)
- La serenata
(
1916
)
- Joan Ezequiel
(
1916
)
- Hores d'amor i de tristesa
(
1916
)
- Figaro o la dama que s'avorria
(
1917
)
- La mentidera
(
1927
)
- Foc a muntanya
(
1934
)
- El cami
(
1939
)
Obra poetica
[
modifica
]
Poemes presentats als
Jocs Florals de Barcelona
[16]
Obra cinematografica
[
modifica
]
- El Alcalde de Zalamea (
1914
)
- Misteri de dolor (
1914
)
- Fridolin (
1914
)
- La gitanilla (
1914
)
- Los cabellos blancos (
1914
)
- Linito por el toreo (
1914
)
- El calvario de un heroe (
1914
)
- Un drama de amor (
1914
)
El seu fons es conserva al
Centre de Documentacio i Museu de les Arts Esceniques
i consta de mes de 1000 documents referents a la seva produccio escenografica, mig miler de documents entre programes de ma, notes i apunts personals, retalls de premsa, impresos, cartells, esborranys i manuscrits o mecanoscrits d'articles i conferencies, quaderns de documentacio escenografica, invitacions i documentacio administrativa del
Teatre Intim
. Tambe es conserva el seu epistolari, reunit en dotze volums, accessible a traves del Cataleg Sedo.
[17]
[18]
La
Filmoteca de Catalunya
conserva un altre fons seu, format per la documentacio que va donar a la Filmoteca Llorenc Mata i Julia, gran amic i soci d'Adria Gual quan es va fundar la
Barcinografo
, i per la documentacio cinematografica de l'arxiu personal d'Adria Gual, que els fills van cedir a l'
Institut del Teatre
(concretament a la Seccio cinematografica Fructuos Gelabert) i aquest va cedir a la Filmoteca.
[19]
- ↑
≪
esquela de Don Adrian Gual QUeralt
≫.
La Vanguardia
, 21-12-1943, pag. 13.
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
2,4
2,5
2,6
≪
Adria Gual
≫.
Culturcat
. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 14 octubre 2012].
- ↑
Informacio a la web de Memoria Digital de Catalunya
- ↑
≪
esquela de Agustina Queralt y Valls
≫.
La Publicidad : eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias: (10 Noviembre 1909), Edicion Manana
, 10-11-1909, pag. 1.
- ↑
Gual
, Adria.
Mitja vida de Teatre. Memories
. Barcelona: Aedos, 1960, p. 15.
ISBN DP B num 11653-1960. Numero de Registre 622. - 1957
[Consulta: 7 juny 2013].
- ↑
Ciurans
, Enric.
Adria Gual (Col·leccio Gent Nostra)
. Barcelona: Josep M. Infiesta Editor, 2001, p. 9.
ISBN 84-931820-1-X
[Consulta: 9 juny 2013].
- ↑
≪
Institut del Teatre. Centenari. Les Jornades Adria Gual reuneixen a especialistes de diferents disciplines al voltant de la figura del fundador de l'Institut del Teatre
≫. [Consulta: 7 juny 2013].
- ↑
≪
Museu d'Historia de Catalunya. Richard Wagner i Adria Gual. Els plafons perduts de l'Associacio Wagneriana
≫. [Consulta: 7 juny 2013].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Error en el
titol
o la
url
.≪≫.
- ↑
Curet
, Francesc.
Historia del Teatre Catala
. Barcelona: Aedos, 1967, p. 360.
ISBN 978-84-7003-099-4
[Consulta: 9 juny 2013].
- ↑
11,0
11,1
11,2
11,3
Miquel.
, Porter i Moix,.
Adria Gual i el cinema primitiu de Catalunya, 1897-1916
. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1985.
ISBN 8475281656
.
- ↑
Ciurans
, Enric.
Adria Gual
. Barcelona: Josep M. Infiesta Editor, 2001, p. 20.
ISBN 84-931820-1-X
[Consulta: 9 juny 2013].
- ↑
Batlle, Carles - Bravo, Isidre - Coca, Jordi
.
Adria Gual. Mitja vida de Modernisme
. Barcelona: Institut d'Edicions de la Diputacio de Barcelona, 1992, p. 142-158.
ISBN 84-7794-209-9
[Consulta: 9 juny 2013].
- ↑
≪
Avinguda Adria Gual, Barcelona
≫. [Consulta: 9 juny 2013].
- ↑
≪
“Adria Gual: l'escenograf de la modernitat"
≫. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'
original
el 22 d’octubre 2013. [Consulta: 21 octubre 2013].
- ↑
Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona
. Fons 6B-Jocs Florals
- ↑
Biblioescenic MAE - Adria Gual
- ↑
Escena digital MAE - Fons Adria Gual
- ↑
≪
NODAC Adria Gual al repositori de la Filmoteca de Catalunya.
≫.
Bibliografia
[
modifica
]
- Artis, Avel·li:
Adria Gual i la seva obra
(Col. Catalonia, Vol.2), Minerva, 1944.
- Batlle i Jorda, Carles:
Mitja vida de modernisme
, Institut del Teatre, 1992.
- Batlle i Jorda, Carles:
El teatre d'Adria Gual: 1891-1902
, Universitat Autonoma de Barcelona, 1998.
- Batlle i Jorda, Carles:
Adria Gual (1891-1902): per un teatre simbolista
, Abadia de Montserrat, 2001.
- Batlle i Jorda, Carles (Ed.):
Adria Gual. Nocturn. Andante Morat
, Institut del Teatre, Diputacio de Barcelona, 2012.
- Bonnin Llinas, Hermann:
Adria Gual i l'Escola Catalana d'Art Dramatic (1913-1923)
, Dalmau, 1974.
- Ciurans, Enric:
Adria Gual
, Infiesta, col·leccio Gent nostra, 2000.
- Gual, Adria:
Mitja vida de teatre: memories d'Adria Gual
, Aedos, 1960.
- Gual, Adria:
Misteri de dolor
, dins
Teatre modernista
, antologia a cura de Xavier Fabregas, Edicions 62 i La Caixa,
MOLC
77.
- Mendoza
, Cristina.
Ramon Casas, Retrats al carbo
. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (cataleg
MNAC
).
ISBN 84-8043-009-5
.
- Porter Moix, Miquel:
Adria Gual i el cinema primitiu catala
, Universitat de Barcelona, 1985.
- Salvat, Ricard:
Adria Gual i la seva epoca
, Edicions 62, 1972.
- Solanilla i Rossello, Anna:
L'escenografia simbolista d'Adria Gual
, Tesi Doctoral (Dir. Ricard Salvat i Ferre), Universitat de Barcelona, Departament d'Historia de l'Art, 2008.
Enllacos externs
[
modifica
]