L' actuacio es l' art dramatic que consisteix en representar un personatge . Generalment es la interpretacio que fa un actor d'un paper en una obra teatral . ^{[1] [2] [3]} En l'actuacio s'empren el moviment , el gest i l' entonacio per tal de fer realitat un personatge de ficcio a l' escenari , a les pel·licules o en la televisio . En general, es considera que actuar es una questio no tant de mimetisme, exhibicionisme o imitacio com de la capacitat de reaccionar a estimuls imaginaris. Els problemes essencials de l'actuacio, els de si l'actor realment "sent" o simplement imita, de si hauria de parlar de manera natural o retorica, i del que realment constitueix ser natural, son tan antics com el teatre mateix. ^{[4] [5]}

Semiotica [ modifica ]

La semiotica de l'actuacio implica un estudi de les formes en que els aspectes duna actuacio arriben a operar per a la seva audiencia com a signes. Aquest proces involucra en gran manera la produccio de significat, per mitja del qual els elements de l'actuacio d'un actor adquireixen significat, tant dins del context mes ampli de l'accio dramatica com en les relacions que cadascu estableix amb el mon real. ^[6]

Tot i aixo, seguint les idees proposades pel teoric surrealista Antonin Artaud , tambe pot ser possible comprendre la comunicacio amb una audiencia que ocorre per sota de la significacio i el significat (que el semiotic Felix Guattari va descriure com un proces que involucra la transmissio de senyals"). ^{[7] [8]} Al seu Le Theatre et son double (1938), ^[9] Artaud va comparar aquesta interaccio amb la manera com un encantador de serps es comunica amb l' ofidi , proces que va identificar com a " mimesi ", ^[10] el mateix terme que Aristotil va utilitzar en el seu Poetica (c. 335 a. C.) per descriure la manera com el drama comunica la seva historia, en virtut de la seva encarnacio per part de l'actor que la representa, a diferencia de la " diegesi ", o la manera com un narrador pot descriure-la. ^[11] Aquestes vibracions que passen de l'actor al public no necessariament es precipiten en elements significatius com a tals (es a dir, significats percebuts conscientment), sino que poden operar per mitja de la circulacio d' afectes. ^[9]

L'enfocament de l'actuacio adoptat per altres professionals del teatre implica diversos graus de preocupacio per la semiotica de l'actuacio. Konstantin Stanislavski , per exemple, aborda les formes en que un actor, basant-se en allo que ell anomena experimentar el paper. ^{[12] [13]} Tambe ha de donar forma i ajustar una actuacio per recolzar el significat general del drama, un proces que ell va batejar perspectiva del rol . ^{[14] [15] [16]} La semiotica d'actuar juga un paper molt mes central al teatre epic de Bertolt Brecht , en el qual l'actor es preocupa per posar clarament de manifest la significacio socio-historica del comportament i l'accio, per mitja d'opcions especifiques d'actuacio ?un proces que ell descriu com l'establiment de l'element "no/pero"? en un " gestus " fisic. ^{[17] [18]} Eugenio Barba soste que els actors no han de preocupar-se pel significat del seu comportament escenic; aquest aspecte es responsabilitat del director, qui teixeix els elements significants de l'actuacio d'un actor al muntatge del director. ^[19]

El semiotic teatral Patrice Pavis , al·ludint al contrast entre el sistema Stanislavski i l'interpret demostratiu de Brecht i, mes enlla d'aixo, a l'assaig fonamental de Denis Diderot sobre l'art d'actuar, Paradoxe sur le Comedien , ^[20] argumenta que:

Els elements d'una semiotica de l'actuacio inclouen els gestos de l'actor, les expressions facials , l' entonacio i altres qualitats vocals, el ritme; ^[22] i les formes en que aquests aspectes d'una actuacio individual es relacionen amb el drama i l' obra teatral (o pel·licula , serie de televisio o radionovel·la , cadascun dels quals involucra diferents sistemes semiotics), considerats en conjunt. Una semiotica de l'actuacio reconeix que totes les formes d'actuacio impliquen convencions i codis per mitja dels quals la conducta d'actuacio adquireix importancia, inclosos aquests enfocaments, com el de Stanislvaski. Tambe el Metode , sistema desenvolupat als Estats Units, s'ofereix com un ≪tipus natural d'actuacio que pot prescindir de convencions i ser rebuts com a evidents i universals≫. ^{[23] [21]} Pavis continua argumentant que:

Les convencions que regeixen l'actuacio en general estan relacionades amb formes estructurades de joc , que requereixen, en cada experiencia, unes "regles del joc". Aquest aspecte va ser explorat per primera vegada per Johan Huizinga ( Homo Ludens , 1938) ^[24] i Roger Caillois ( Les jeux et les hommes , 1958). ^[25] Caillois, per exemple, distingeix quatre aspectes del joc rellevants per a l'actuacio: mimesi (simulacio), agon (conflicte o competencia), alea (atzar) i illinx (vertigen, o "situacions psicologiques vertiginoses" que impliquen la identificacio o catarsi de l'espectador). ^[26] Aquesta connexio amb el joc com a activitat va ser proposada per primera vegada per Aristotil a la seva Poetica, en la qual defineix el desig d' imitar com a part essencial de l'esser huma i el nostre primer mitja d'aprenentatge de nens:

Aquesta connexio amb el joc tambe va donar forma al mot emprat en angles (com en altres idiomes europeus) per a l'obra de teatre: la paraula "play" (derivacio de l'anglosaxona plega ) era el terme estandard utilitzat fins a l'epoca de William Shakespeare per a un entreteniment dramatic. Amb play es costruiren mots compostos com play-maker (" dramaturg ") o play-houses (" teatres "), mentre que l' actor era el player . ^{[28] [29] [30]}

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Adler , Stella. The Art of Acting (en angles). Applause, 2000. ISBN 978-1-55783-373-0 .  
• Aristotil . Poetica . Traduccio: Riu Camps, Xavier. 2a ed.. Barcelona: Alpha, 2018 (Escriptors grecs. Fundacio Bernat Metge). ISBN 978-84-9859-288-7 .   Trobareu mes informacio sobre aquesta obra al seu article de la Viquipedia: Poetica (Aristotil) .
• Boleslavsky , Richard. Acting: The First Six Lessons (en angles). Taylor & Francis, 1933. ISBN 978-0-87830-000-6 .  
• Benedetti , Jean. Stanislavski: His Life and Art. A Biography (en angles). Methuen Drama, 1990. ISBN 978-0-413-52520-8 .  
• Benedetti , Jean. The Art of the Actor: The Essential History of Acting, from Classical Times to the Present Day (en angles). Methuen, 2005. ISBN 978-0-413-77336-4 .  
• Brustein , Robert Sanford. Letters to a Young Actor: A Universal Guide to Performance (en angles). Basic Books, 2005-02. ISBN 978-0-465-00806-3 .  
• Csapo , Eric; Slater , William J. The Context of Ancient Drama (en angles). University of Michigan Press, 1995. ISBN 978-0-472-08275-9 .  
• Elam , Keir. The Semiotics of Theatre and Drama (en angles). Methuen, 1980. ISBN 978-0-416-72060-0 .  
• Hagen , Uta; Frankel , Haskel. Respect for Acting (en angles). Wiley, 1973. ISBN 978-0-02-547390-4 .  
• Hodge , Alison. Twentieth Century Actor Training (en angles). Psychology Press, 2000. ISBN 978-0-415-19452-5 .  
• Magarshack , David. Stanislavsky: A Life (en angles). Faber & Faber, 1986. ISBN 978-0-571-13791-6 .  
• Meisner , Sanford; Longwell , Dennis. Sanford Meisner on Acting (en angles). Knopf Doubleday Publishing Group, 1987. ISBN 978-0-394-75059-0 .  
• Pavis , Patrice. Dictionary of the Theatre: Terms, Concepts, and Analysis (en angles). University of Toronto Press, 1998. ISBN 978-0-8020-8163-6 .  
• Stanislavsky , Konstantin . An Actor's Work: A Student's Diary (en angles). Routledge, 2008-01. ISBN 978-0-415-42223-9 .  
• Stanislavsky , Konstantin. An Actor's Work on a Role (en angles). Routledge, 2010. ISBN 978-0-415-46129-0 .  
• Whyman , Rose. The Stanislavsky System of Acting: Legacy and Influence in Modern Performance (en angles). Cambridge University Press, 2008. ISBN 978-0-521-88696-3 .  
• Wickham , Glynne William Gladstone. Early English Stages, 1300 to 1660 (en angles). Vol. 1. Routledge and Paul, 1959a.  
• Wickham , Glynne William Gladstone. Early English Stages, 1300 to 1660 (en angles). Vol. 2. Routledge and Paul, 1959b.  
• Wickham , Glynne William Gladstone. Early English Stages: 1300 to 1660 (en angles). Vol. 3. Routledge and Paul, 1959c.  
• Wickham , Glynne William Gladstone. Shakespeare's Dramatic Heritage: Collected Studies in Mediaeval, Tudor and Shakespearean Drama (en angles). Routledge & K. Paul, 1969. ISBN 978-0-7100-6069-3 .  
• Willett , John. Brecht on Theatre: The Development of an Aesthetic (en angles). Methuen, 1964. ISBN 978-0-413-30820-7 .  
• Wright , Elizabeth. Postmodern Brecht: A Re-presentation (en angles). Routledge, 1989. ISBN 978-0-415-02330-6 .  
• Zarrilli , Phillip B. Acting (Re)Considered: A Theoretical and Practical Guide (en angles). Routledge, 2005-06-28. ISBN 978-1-134-57543-5 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Actor de veu
• Lee Strasberg
• Teatre fisic

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Actuacio

• History of Acting: Gestural Acting and Realism UMMA