L'
actuacio
es l'
art dramatic
que consisteix en representar un
personatge
. Generalment es la
interpretacio
que fa un
actor
d'un paper en una
obra teatral
.
[1]
[2]
[3]
En l'actuacio s'empren el
moviment
, el
gest
i l'
entonacio
per tal de fer realitat un personatge de
ficcio
a l'
escenari
, a les
pel·licules
o en la
televisio
. En general, es considera que actuar es una questio no tant de mimetisme, exhibicionisme o
imitacio
com de la capacitat de reaccionar a
estimuls
imaginaris. Els problemes essencials de l'actuacio, els de si l'actor realment "sent" o simplement imita, de si hauria de parlar de manera natural o retorica, i del que realment constitueix ser natural, son tan antics com el
teatre
mateix.
[4]
[5]
La
semiotica
de l'actuacio implica un estudi de les formes en que els aspectes duna actuacio arriben a operar per a la seva
audiencia
com a signes. Aquest proces involucra en gran manera la produccio de significat, per mitja del qual els elements de l'actuacio d'un actor adquireixen significat, tant dins del context mes ampli de l'accio dramatica com en les relacions que cadascu estableix amb el mon real.
Tot i aixo, seguint les idees proposades pel teoric
surrealista
Antonin Artaud
, tambe pot ser possible comprendre la comunicacio amb una audiencia que ocorre
per sota
de la significacio i el significat (que el semiotic
Felix Guattari
va descriure com un proces que involucra la transmissio de senyals").
[7]
[8]
Al seu Le
Theatre et son double
(1938),
[9]
Artaud va comparar aquesta interaccio amb la manera com un
encantador de serps
es comunica amb l'
ofidi
, proces que va identificar com a "
mimesi
",
[10]
el mateix terme que Aristotil va utilitzar en el seu Poetica (c. 335 a. C.) per descriure la manera com el drama comunica la seva historia, en virtut de la seva encarnacio per part de l'actor que la representa, a diferencia de la "
diegesi
", o la manera com un narrador pot descriure-la.
Aquestes
vibracions
que passen de l'actor al public no necessariament es precipiten en elements significatius com a tals (es a dir, significats percebuts conscientment), sino que poden operar per mitja de la circulacio d'
afectes.
[9]
L'enfocament de l'actuacio adoptat per altres professionals del teatre implica diversos graus de preocupacio per la semiotica de l'actuacio.
Konstantin Stanislavski
, per exemple, aborda les formes en que un actor, basant-se en allo que ell anomena
experimentar
el paper.
Tambe ha de donar forma i ajustar una actuacio per recolzar el significat general del drama, un proces que ell va batejar
perspectiva del rol
.
La semiotica d'actuar juga un paper molt mes central al
teatre epic
de
Bertolt Brecht
, en el qual l'actor es preocupa per posar clarament de manifest la significacio socio-historica del comportament i l'accio, per mitja d'opcions especifiques d'actuacio ?un proces que ell descriu com l'establiment de l'element "no/pero"? en un "
gestus
" fisic.
Eugenio Barba
soste que els actors no han de preocupar-se pel significat del seu comportament escenic; aquest aspecte es responsabilitat del director, qui teixeix els elements significants de l'actuacio d'un actor al
muntatge
del director.
[19]
El semiotic teatral
Patrice Pavis
, al·ludint al contrast entre el
sistema Stanislavski
i l'interpret demostratiu de Brecht i, mes enlla d'aixo, a l'assaig fonamental de
Denis Diderot
sobre l'art d'actuar,
Paradoxe sur le Comedien
,
[20]
argumenta que:
≪
|
L'actuacio va ser vista durant molt de temps en termes de la sinceritat o hipocresia de l'actor: hauria de creure en allo que esta dient i sentir-se commogut per aixo, o s'hauria de distanciar i transmetre el seu paper de manera indiferent? La resposta varia segons es percebi l'efecte que produira en el public i la funcio social del teatre.
|
≫
|
Els elements d'una semiotica de l'actuacio inclouen els
gestos
de l'actor, les
expressions facials
, l'
entonacio
i altres qualitats vocals, el ritme;
[22]
i les formes en que aquests aspectes d'una actuacio individual es relacionen amb el drama i l'
obra teatral
(o
pel·licula
,
serie de televisio
o
radionovel·la
, cadascun dels quals involucra diferents sistemes semiotics), considerats en conjunt. Una semiotica de l'actuacio reconeix que totes les formes d'actuacio impliquen convencions i codis per mitja dels quals la conducta d'actuacio adquireix importancia, inclosos aquests enfocaments, com el de Stanislvaski. Tambe el
Metode
, sistema desenvolupat als Estats Units, s'ofereix com un ≪tipus natural d'actuacio que pot prescindir de convencions i ser rebuts com a evidents i universals≫.
[23]
Pavis continua argumentant que:
≪
|
Tota actuacio es basa en un sistema codificat (fins i tot si el public no ho veu com a tal) de comportaments i accions que es consideren creibles i realistes, o artificials i teatrals. Advocar per allo natural, allo espontani i allo instintiu es nomes intentar produir efectes naturals, regits per un codi ideologic que marca, en un moment historic particular, i per a una audiencia determinada, allo que es natural i creible, i allo declamatori i teatral.
|
≫
|
Les convencions que regeixen l'actuacio en general estan relacionades amb formes estructurades de
joc
, que requereixen, en cada experiencia, unes "regles del joc". Aquest aspecte va ser explorat per primera vegada per
Johan Huizinga
(
Homo Ludens
, 1938)
[24]
i
Roger Caillois
(
Les jeux et les hommes
, 1958).
[25]
Caillois, per exemple, distingeix quatre aspectes del joc rellevants per a l'actuacio: mimesi (simulacio),
agon
(conflicte o competencia),
alea
(atzar) i
illinx
(vertigen, o "situacions psicologiques vertiginoses" que impliquen la identificacio o
catarsi
de l'espectador).
Aquesta connexio amb el joc com a activitat va ser proposada per primera vegada per Aristotil a la seva Poetica, en la qual defineix el desig d'
imitar
com a part essencial de l'esser huma i el nostre primer mitja d'aprenentatge de nens:
≪
|
Perque es un instint dels essers humans, des de la infancia, dedicar-se a la mimesi (de fet, aixo els distingeix d'altres animals: l'home es el mes mimetic de tots, i es a traves de la mimesi que desenvolupa la seva comprensio mes primerenca); i es natural que tothom gaudeixi dels objectes mimetics.
|
≫
|
Aquesta connexio amb el joc tambe va donar forma al mot emprat en
angles
(com en altres idiomes europeus) per a l'obra de teatre: la paraula "play" (derivacio de l'anglosaxona
plega
) era el terme estandard utilitzat fins a l'epoca de William Shakespeare per a un entreteniment dramatic. Amb
play
es costruiren
mots compostos
com
play-maker
("
dramaturg
") o
play-houses
("
teatres
"), mentre que l'
actor
era el
player
.
- ↑
Vocabulari de les arts esceniques
Arxivat
2024-05-23 a
Wayback Machine
. AVL
- ↑
≪
Definicion de Actuacion
≫ (en espanyol europeu). Arxivat de l'
original
el 2021-04-15. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑
≪
arte in Vocabolario - Treccani
≫ (en italia). Arxivat de l'
original
el 2024-05-23. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑
≪
Acting | theatrical arts
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2021-03-22. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑
≪
Definicion de actuacion ? Definicion.de
≫ (en castella). Arxivat de l'
original
el 2021-08-31. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑
≪Artaud, Antonin≫. A:
Dictionnaire de la Litterature francaise du XXe siecle: Les Dictionnaires d'Universalis
(en frances). Encyclopaedia Universalis, 2015-10-27.
ISBN 978-2-85229-147-8
.
Arxivat
2024-05-23 a
Wayback Machine
.
- ↑
Maina
, Rossi;
Sebastian
, Luis ≪
Transindividuacion y tecno-genesis en las sociedades de control
≫.
La trama de la comunicacion
, 17, 2, 2013-12, pag. 217?236. Arxivat de l'
original
el 2024-02-07.
ISSN
:
1668-5628
[Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑
9,0
9,1
Artaud
, Antonin
.
Le theatre et son double
(en frances), 1938.
Arxivat
2024-02-07 a
Wayback Machine
.
- ↑
Santamaria
, Nuria.
La literatura dramatica
. Editorial UOC, 2009, p. 60.
ISBN 8497880463
.
Arxivat
2024-05-23 a
Wayback Machine
.
- ↑
Turner
, Jane.
Eugenio Barba
(en angles). Psychology Press, 2004.
ISBN 978-0-415-27327-5
.
Arxivat
2024-05-23 a
Wayback Machine
.
- ↑
Diderot
, Denis
.
Paradoxe sur le Comedien
(en frances). Les Editions de Londres, 2017-08-18.
ISBN 978-1-911572-47-3
.
Arxivat
2024-05-23 a
Wayback Machine
.
- ↑
Werner
, Riah ≪
Expression Through Drama: Linking prosody, embodiment and emotional awareness
≫.
Sandanona Conference at SIT Graduate Institute
, 2016. Arxivat de l'
original
el 2024-02-07 [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑
Krasner
, David. ≪
Strasberg, Adler and Meisner: Method Acting
≫. A: Hodge, Alison (ed.).
Actor training
(en angles). 2nd edition. London New York: Routledge, 2010.
ISBN 978-0-415-47167-1
.
Arxivat
2024-05-23 a
Wayback Machine
.
- ↑
Huizinga
, Johan
.
Homo Ludens: A Study of the Play-Element in Culture
(en angles). Beacon Press, 1971-06-01.
ISBN 978-0-8070-4681-4
.
- ↑
Caillois
, Roger.
Les jeux et les hommes: le masque et le vertige
(en frances). Gallimard, 1991.
ISBN 978-2-07-032672-3
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Adler
, Stella.
The Art of Acting
(en angles). Applause, 2000.
ISBN 978-1-55783-373-0
.
- Aristotil
.
Poetica
. Traduccio: Riu Camps, Xavier. 2a ed.. Barcelona: Alpha, 2018 (Escriptors grecs. Fundacio Bernat Metge).
ISBN 978-84-9859-288-7
.
Trobareu mes informacio sobre aquesta obra al seu article de la Viquipedia:
Poetica (Aristotil)
.
- Boleslavsky
, Richard.
Acting: The First Six Lessons
(en angles). Taylor & Francis, 1933.
ISBN 978-0-87830-000-6
.
- Benedetti
, Jean.
Stanislavski: His Life and Art. A Biography
(en angles). Methuen Drama, 1990.
ISBN 978-0-413-52520-8
.
- Benedetti
, Jean.
The Art of the Actor: The Essential History of Acting, from Classical Times to the Present Day
(en angles). Methuen, 2005.
ISBN 978-0-413-77336-4
.
- Brustein
, Robert Sanford.
Letters to a Young Actor: A Universal Guide to Performance
(en angles). Basic Books, 2005-02.
ISBN 978-0-465-00806-3
.
- Csapo
, Eric;
Slater
, William J.
The Context of Ancient Drama
(en angles). University of Michigan Press, 1995.
ISBN 978-0-472-08275-9
.
- Elam
, Keir.
The Semiotics of Theatre and Drama
(en angles). Methuen, 1980.
ISBN 978-0-416-72060-0
.
- Hagen
, Uta;
Frankel
, Haskel.
Respect for Acting
(en angles). Wiley, 1973.
ISBN 978-0-02-547390-4
.
- Hodge
, Alison.
Twentieth Century Actor Training
(en angles). Psychology Press, 2000.
ISBN 978-0-415-19452-5
.
- Magarshack
, David.
Stanislavsky: A Life
(en angles). Faber & Faber, 1986.
ISBN 978-0-571-13791-6
.
- Meisner
, Sanford;
Longwell
, Dennis.
Sanford Meisner on Acting
(en angles). Knopf Doubleday Publishing Group, 1987.
ISBN 978-0-394-75059-0
.
- Pavis
, Patrice.
Dictionary of the Theatre: Terms, Concepts, and Analysis
(en angles). University of Toronto Press, 1998.
ISBN 978-0-8020-8163-6
.
- Stanislavsky
, Konstantin
.
An Actor's Work: A Student's Diary
(en angles). Routledge, 2008-01.
ISBN 978-0-415-42223-9
.
- Stanislavsky
, Konstantin.
An Actor's Work on a Role
(en angles). Routledge, 2010.
ISBN 978-0-415-46129-0
.
- Whyman
, Rose.
The Stanislavsky System of Acting: Legacy and Influence in Modern Performance
(en angles). Cambridge University Press, 2008.
ISBN 978-0-521-88696-3
.
- Wickham
, Glynne William Gladstone.
Early English Stages, 1300 to 1660
(en angles). Vol. 1. Routledge and Paul, 1959a.
- Wickham
, Glynne William Gladstone.
Early English Stages, 1300 to 1660
(en angles). Vol. 2. Routledge and Paul, 1959b.
- Wickham
, Glynne William Gladstone.
Early English Stages: 1300 to 1660
(en angles). Vol. 3. Routledge and Paul, 1959c.
- Wickham
, Glynne William Gladstone.
Shakespeare's Dramatic Heritage: Collected Studies in Mediaeval, Tudor and Shakespearean Drama
(en angles). Routledge & K. Paul, 1969.
ISBN 978-0-7100-6069-3
.
- Willett
, John.
Brecht on Theatre: The Development of an Aesthetic
(en angles). Methuen, 1964.
ISBN 978-0-413-30820-7
.
- Wright
, Elizabeth.
Postmodern Brecht: A Re-presentation
(en angles). Routledge, 1989.
ISBN 978-0-415-02330-6
.
- Zarrilli
, Phillip B.
Acting (Re)Considered: A Theoretical and Practical Guide
(en angles). Routledge, 2005-06-28.
ISBN 978-1-134-57543-5
.
Enllacos externs
[
modifica
]