Un acte administratiu es la declaracio per part de l' administracio publica d'una voluntat potestativa diferent de la voluntat reglamentaria o facultat juridica.

L'activitat de l'Administracio es pot analitzar des d'una perspectiva material, atenent la seva incidencia sobre els drets i interessos dels particulars (activitat de limitacio, prestacional, de foment, etc.), o des d'una perspectiva formal, centrada en el vehicle o el producte final de l'actuacio administrativa. Des d'aquesta perspectiva, l'activitat juridica de l'Administracio es concreta, en alguns casos, en actuacions de caracter bilateral o multilateral (contractes, convenis) i, la majoria de les vegades, en actuacions de caracter unilateral, que tenen per objecte la creacio de normes (reglaments) o l' aplicacio de normes de rang legal o reglamentari que serien els actes administratius .

En una definicio classica, s'enten per acte administratiu tota declaracio de voluntat, de judici, de coneixement o de desig, realitzada per l'Administracio en exercici d'una potestat administrativa diferent de la potestat reglamentaria. D'aquest concepte, cal excloure'n, en consequencia, les activitats que no consisteixin en una declaracio intel·lectual, les actuacions administratives subjectes al dret privat, les declaracions o els actes d'aplicacio que no provinguin de l'Administracio (actes juridics d'altres poders publics o dels ciutadans), els negocis juridics bilaterals (convenis i contractes) i els reglaments.

Aquests darrers, pel seu caracter normatiu, s'incorporen a l'ordenament juridic i son susceptibles de multiples aplicacions, mentre que els actes administratius, desproveits de forca normativa, es limiten a aplicar les normes i s'exhaureixen amb aquesta aplicacio. Els actes administratius (resolucions per les quals es realitza un nomenament, s'atorga una autoritzacio, es concedeix una subvencio, s'acorda una expropiacio, s'imposa una sancio, etc., o declaracions administratives de judici ?informes, dictamens?, de coneixement ?inscripcions registrals, anotacions, certificacions, aixecaments d'actes? o de desig ?peticions d'un organ a un altre) constitueixen el producte juridic mes abundant en el dret administratiu i son una de les figures en que es concreta l'activitat mes caracteristica de les administracions publiques quan exerceixen potestats publiques. ^[1]

La utilitat d'aquesta categoria abstracta i sintetica rau en la possibilitat de bastir un regim juridic comu (principis, elements, requisits, forma de produccio i d'exterioritzacio, regim d'impugnacio) i d'aplicar-lo en bloc a un gran conjunt d'actuacions tipiques de l'Administracio. Aquest regim general es troba establert principalment en la La Llei 30/1992 de 26 de novembre de regim juridic de les administracions publiques i del procediment administratiu comu . ^[2]

Desenvolupament historic del concepte [ modifica ]

L'origen del concepte d'acte administratiu prove del dret processal i esta lligat a l'aparicio de la jurisdiccio contenciosa administrativa . La jurisdiccio contenciosa administrativa va apareixer a Franca com una interpretacio del principi de separacio de poders avui en dia antiquada que considerava que els Tribunals no podien jutjar l'administracio perque si ho feien, els Tribunals administrarien, no respectant la separacio de poders. Els conflictes suscitats per l'activitat administrativa s'encomana a aquesta jurisdiccio especial formada per funcionaris i no de jutges . El concepte d'acte administratiu va servir per a delimitar l'ambit de les competencies de la jurisdiccio contenciosa administrativa.

Posteriorment, la doctrina elabora un concepte mes ample d'acte administratiu que es referia de manera general a l'activitat administrativa: "tota manifestacio de voluntat, desig, coneixement o judici realitzada per l'administracio publica en l'exercici d'una potestat administrativa".

Aquesta definicio implica un concepte processal i un concepte ampli d'acte administratiu. ^[3]

Concepte a Espanya [ modifica ]

A Espanya , es va seguir el concepte processal. La Llei reguladora de la Jursidiccio Contenciosa administrativa de 1956 l'establia aixi en l'article 1.1. ^[3]

L'acte administratiu a Espanya queda entes com un "acte dictat per una administracio publica, subjecte a dret administratiu i que produeix efectes juridics". ^[4]

La Constitucio de 1978 (CE) i la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdiccio Contenciosa administrativa (LJCA) obliga a replantejar-se la utilitat d'aquesta definicio. L'art. 103.1 i 106.1 de la CE sotmeten tota l'activitat administrativa als Tribunals, situant-los dins del dret administratiu. Aixi, el vell concepte processal perd la utilitat i alhora segueix sent utilitzat a les lleis. ^[5]

Classes [ modifica ]

No es possible establir una classificacio exhaustiva, tot i que diferents autors del dret administratiu destaquen les seguents:

• Actes administratius de tramit :No decideixen el fons de la questio ni donen lloc a l'acabament del procediment, sino que es limiten a preparar la decisio final.
• Actes resolutoris o definitius : Decideixen la questio plantejada, i normalment, hi posen fi. Aquest son impugnables, a diferencia dels actes de tramit.
• Actes favorables : Aquells que milloren la situacio juridica de l'interessat
• Actes de gravamen : Els que limiten o restringeixen els drets i els interessos de l'interessat, com ho podrien ser els sancionadors .
• Actes que no exhaureixen via administrativa : Son aquells que no manifesten la voluntat definitiva de l'administracio d'acabar el proces perque encara s'hi pot, i s'ha de fer si es vol arribar al recurs contencios administratiu , recorrer dins la via administrativa.
• Actes que exhaureixen via administrativa : Son aquells que manifesten la voluntat definitiva de l'administracio d'acabar el proces perque ja no es pot, recorrer dins la via administrativa i el seguent pas es un recurs contencios-administratiu o un recurs de reposicio o revisio .

Via administrativa [ modifica ]

• Segons l'article 109 la llei 30/1992, posen fi a la via administrativa:

• • Les resolucions de Recurs d'alcada .
  • Aquelles que especifica l'article 107.2 de la Llei 39/2015
  • Les resolucions d'organs sense un superior jerarquic, excepte quan la llei digui el contrari.
  • La resta de resolucions d'organs administratius, quan una disposicio legal o reglamentaria ho estableixi d'aquesta manera.
  • Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideracio de finalitzadors d'un procediment.

• Segons la LOFAJE, llei 6/1997 de 14 d'abril d'organitzacio i funcionament de l' administracio general de l'estat ^[6]
  • Els actes administratius dels membres i organs de govern de l'estat espanyol.
  • Els que emanin de ministres i secretaris d'estat en exercici de les seves competencies.
  • Els emanats dels organs directius amb nivell de director general o superior, en relacio a les seves competencies.

• Segons la LRBRL, llei 7/1985 de 2 d'abril reguladora de les bases de regim local ^[7]
  • Les del ple, alcaldes o presidents i juntes de govern, a excepcio que una llei sectorial permeti recorrer davant l'administracio general de l'estat o l'autonomica.
  • Les autoritats i organs inferiors, quan resolguin per delegacio de l'alcalde, del president o d'un altre organ.
  • qualsevol autoritat o organ quan aixi ho estableixi una disposicio legal.

• Pel que fa a l'administracio institucional, s'haura d'analitzar la legislacio especifica de cada organisme o entitat, en el cas de l'estat la LOFAJE regula determina que posen fi a la via administrativa els emanants dels maxims organs de direccio unipersonals o col·legiats d'acord amb el que estableixin els seus estatuts.

• A nivell d'administracio de la Generalitat de Catalunya , d'acord amb l'article 85 de la llei 13/1989: ^[8]
  • Les del Govern i les del President de la Generalitat .
  • Les dels Consellers, llevat que una llei especial atorgui recurs de suplica davant qualsevol dels organs a que es refereix en el punt anterior.
  • Les dels Secretaris Generals i Directors Generals en materia de personal.
  • Les de qualsevol altre organ quan aixi ho estableix una disposicio legal o quan l'organ de que es tracti resol recursos d'alcada .

Elements [ modifica ]

Dins els actes administratius hi ha quatre elements:

Element Subjectiu [ modifica ]

L'acte administratiu, en ser dictat per l'administracio publica, suposa que sempre te un titular d'aquest. En aquest aspecte, cal tenir en compte que el funcionari titular que realitza l'acte administratiu, ha d'estar legalment investida i actuar de forma imparcial, abstenint-se tal com preveu l'article 28 de la llei 30/1992 o poden ser recusats com especifica l'article 29 de la mateixa llei.

Els actes administratius han de ser dictats per organs competents amb la facultat de ser-ho i que respectin els principis de:

• jerarquia
• materia
• territori

Element Objectiu [ modifica ]

L'acte administratiu es una declaracio intel·lectual que ha de ser possible , licit i determinat de forma que sigui adient a la seva finalitat. En aquest sentit podriem establir 4 grans tipus d'actes administratius:

• de voluntat
• de desig (per exemple un informe sol·licitat entre organs administratius)
• declaracio de judici (per exemple un informe)
• Coneixement (per exemple un certificat sobre eun titol

Element Finalista [ modifica ]

L'acte administratiu, sempre ha de tendir a buscar l'interes general de la ciutadania. La infraccio donaria lloc a la coneguda com desviacio de poder per part de l' administracio publica .

Element Formal [ modifica ]

L'acte administratiu te una forma de manifestar-se que necessita un pas previ que es el procediment administratiu , d'una forma de declaracio i d'una motivacio. Concretament podem parlar de:

• Actes expressos : De gran importancia en l'administracio, son aquells que consisteixen en una manifestacio de voluntat inequivoca per part de l'administracio, normalment de forma escrita, com per exemple la resolucio expressa d'un procediment administariu.
• Actes Presumptes : Fa referencia a una ficcio juridica , ja que no es dicta cap acte per part de l'administracio sino que es produeix el silenci administratiu .
• Actes Tacits : Manca la manifestacio, judici o desig de l'administracio, pero es presumeix racionalment que hi es.

Presumpcio de validesa [ modifica ]

Els actes administratius gaudeixen de la presumpcio de validesa, el que vol dir que l' ordenament juridic els reconeix com a tal, mentre un jutge o magistrat no digui el contrari. D'aqui es deriven dos principis basics dels actes administratius:

• Executorietat: es el privilegi que tenen els actes administratius per imposar-se per si mateixos i de forma coactiva, quan el destinatari no vol complir-lo. Les formes de fer.ho son:
  • Constrenyiment sobre el patrimoni : la possibilitat d'embargar bens quan la persona no satisfa el deute que li imposa l'acte.
  • Execucio subsidiaria : Quan es l' administracio publica qui executa l'acte a costa de la persona obligada.
  • Multa coercitiva : L'administracio pot anar multant de forma reiterada, perque el particular acabi complint l'acte.
  • Compulsio sobre les persones : Us de la forca fisica quan ho autoritzi la llei .

• Executivitat: fa referencia a la capacitat dels actes administratius de produir efectes juridics. Per aquest motiu els actes administratius han de:
  • Ser notificats i publicats.
  • Tenir la possibilitat de ser suspesos per jutges i tribunals quan aquests dubtin de la seva validesa i com a consequencia d'un recurs.
  • Gaudeixen d' eficacia retroactiva , o sigui que poden produir efectes sobre actes succeits en una data anterior a l'acte, sempre que produeixin beneficis per a l'interessat. L'administracio publica sols pot fer us d'aquesta eficacia quan els pressuposits de fet necessaris ja existien i sempre que no perjudiqui a terceres persones.

Motivacio [ modifica ]

La motivacio d'un acte administratiu consisteix en l'exposicio de motius o raons en que es basa l'administracio publica per a dictar-lo, es a dir, consisteix a exterioritzar les raons que han portat a l'administracio a prendre una decisio i a dictar un acte determinat.

En el dret espanyol, la llei que regula aquesta motivacio torna a ser la 30/1992 que especifica que els actes que s'han de motivar son:

• Els actes que limiten drets subjectius o interessos legitims.
• Els que resolen procediments de revisio d'ofici de disposicions o actes administratius, recursos administratius, reclamacions previes a la via judicial i procediments d'arbitratge.
• Els que se separen del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d'organs consultius.
• Els acords de suspensio d'actes, sigui quin sigui el motiu de la suspensio, aixi com l'adopcio de mesures provisionals previstes en els articles 72 i 136 de la llei 30/1992.
• Els acords per aplicar la tramitacio d'urgencia o de l'ampliacio de terminis.
• Els que es dicten en l'exercici de potestats discrecionals, aixi com els que han de ser-ho en virtut d'una disposicio legal o reglamentaria expressa.

A Catalunya , la llei 13/1989 , permet que el sistema sigui extremadament garantista per a la ciutadania. Concretament l'article 79 de llei catalana especifica que tots aquells actes administratius resolutoris han de ser motivats, pel que al final dins d'ambit d'actuacio territorial de la Generalitat tots aquells actes resolutoris es motiven mentre que els actes de tramit, dels quals no en parla la llei 13/89, resten al que especifica la normativa espanyola i en aquest cas la 30/92, pel qual nomes alguns de tramit han de ser motivats com hem vist anteriorment. Cal tambe remarcar, que l'administracio periferica, aquella que pertany a l'estat tot i estar situada a Catalunya, no es veu sotmesa a la llei 13/89.

Obligacio per a dictar [ modifica ]

L'Administracio esta obligada a dictar resolucio expressa en tots els procediments i a notificar-la sigui quina sigui la seva forma d'iniciacio. En els casos de prescripcio, renuncia del dret, caducitat del procediment o desistiment de la sol·licitud, aixi com de desaparicio sobrevinguda de l'objecte del procediment, la resolucio consisteix en la declaracio de la circumstancia que concorri en cada cas, amb indicacio dels fets produits i les normes aplicables. S'exceptuen de l'obligacio a que es refereix el paragraf primer els suposits de:

• acabament del procediment per pacte o conveni.
• procediments relatius a l'exercici de drets sotmesos unicament al deure de comunicacio previa l'Administracio.

Notificacio [ modifica ]

Els actes administratius s'han de notificar als interessats les resolucions i els actes administratius que afectin els seus drets i interessos, en els termes que preveu la llei 30/1992. Qualsevol notificacio s'ha de tramitar dins del termini de deu dies a partir de la data en que l'acte s'hagi dictat, i ha de contenir:

• el text integre de la resolucio.
• La indicacio de si esgota o no la via administrativa.
• l'expressio dels recursos que siguin procedents, l'organ davant el qual s'han de presentar i el termini per a interposar-los, sens perjudici que els interessats en puguin exercir, si s'escau, qualsevol altre que estimin procedent.

Les notificacions que continguin el text integre de l'acte i ometin algun dels altres requisits que preveu l'apartat anterior tenen efecte a partir de la data en que l'interessat dugui a terme actuacions que impliquin el coneixement del contingut i l'abast de la resolucio o l'acte objecte de la notificacio o resolucio, o interposi qualsevol recurs que sigui procedent. Sens perjudici del que estableix l'apartat anterior, i als unics efectes d'entendre complerta l'obligacio de notificar dins del termini maxim de durada dels procediments, n'hi ha prou amb la notificacio que contingui almenys el text integre de la resolucio, aixi com l'intent de notificacio acreditat degudament. ^[9]

Els actes administratius han de ser objecte de publicacio quan ho estableixin les normes reguladores de cada procediment o quan ho aconsellin raons d'interes public apreciades per l'organ competent.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Rebollo Delgado , Lucrecio; Pais Rodriguez , Ramon. Introduccion al derecho I (Derecho publico) . Madrid: Dykinson, 2004. ISBN 84-9772-331-7 .