Una accio positiva es una mesura concreta, compensatoria, correctiva, dissenyada amb una finalitat especifica, de caracter quantificable i temporal que preten rescabalar un dany historic mitjancant politiques d' integracio social adrecades a persones socialment discriminades .

Aparicio i evolucio de les accions positives [ modifica ]

Les accions positives sorgeixen als anys 80 com a part de les politiques d'igualtat . Son consequencia de les limitacions de l'enfocament d' igualtat de tracte del pensament lliberal classic que apostava per un model restringit d' igualtat d'oportunitats i l'aparicio de politiques publiques de genere en la Unio Europea . ^[1]

La implementacio d'accions positives ha perdurat al llarg del temps i han estat incloses en les diferents formes de politiques d'igualtat que, ara com ara, son enteses de manera diferent amb el gender mainstreaming ^[2] o transversalitat de genere , ^[3] el que implica que s'hagin de fer programes des de totes les arees de les Administracions Publiques .

Inicialment van ser anomenades com " accions de discriminacio positiva ". Avui dia pero, aquesta expressio ha quedat obsoleta i esta en desus per dos motius: El primer es perque les accions de discriminacio positiva actuaven sobre els resultats (per exemple: escollir a la dona en cas d'empat entre una dona i un home en una seleccio de treball); ^[4] el segon es el caracter paradoxal del significat de les paraules que la componen, ja que " Discriminacio " ^[5] fa referencia a tractar de diferent manera a persones per la seva ideologia , genere , etnia , etc., en canvi totes sabem que la paraula " positiva " fa pensar en coses bones.

Bases legals de les accions positives [ modifica ]

Tot seguit es mostra un recorregut per les bases legals que fonamenten i regulen el desenvolupament d'accions positives, comencant per l'ambit local i finalitzant amb l' Assemblea General de les Nacions Unides .

Plans d'igualtat de les Administracions locals [ modifica ]

Segons la Guia para Elaborar Planes Locales de Igualdad ^[6] de la Federacio Espanyola de Municipis i Provincies (FEMP) , un pla d'igualtat d'una Administracio local es una guia que fixa un temps determinat per a desenvolupar politiques locals d'igualtat , dotades dels recursos humans i materials necessaris per a corregir les desigualtats socials que es donen en les dones del municipi. Aquests plans inclouen mesures d'accions positives.

Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes (Catalunya) [ modifica ]

• La llei 17/2015 ^[7] en el Capitol I: Disposicions generals, Article 2: Definicions, Discriminacio directa ; deixa clar el caracter no discriminatori de les accions positives segons el seguent paragraf:

"[...] No son mesures discriminatories per rao de sexe les que, encara que plantegin un tractament diferent per a homes i dones, tenen una justificacio objectiva i raonable, com ara les que es fonamenten en l'accio positiva per a les dones, en la necessitat d'una proteccio especial per motius biologics o en la promocio de la corresponsabilitat de dones i homes en el treball domestic o en el de cura de persones."

• En el Capitol II: Competencies i organitzacio administrativa , Article 5: Competencies de l'Administracio de la Generalitat , punt c; ens diu que en politiques d'igualtat de genere correspon a la Generalitat :

  "Crear i adequar programes per a integrar la transversalitat de la perspectiva de genere en totes les politiques i actuacions publiques i en l'elaboracio dels pressupostos, i tambe en la diagnosi, el disseny i l'execucio d'accions positives que s'hagin d'aplicar amb caracter general a tot el territori."

• En el mateix capitol de la llei, l'Article 20: Participacio social de les dones , punt 1; deixa clar que els poders publics tenen l'obligacio d'adoptar accions positives que siguin proporcionades amb cada objectiu per al que es treballi, que permetin la correccio de situacions de la desigualtat social i que contribueixin a fer efectiu el dret a la participacio social de les dones .

Llei organica 3/2007, de 22 de marc, per a la igualtat efectiva de dones (Espanya) [ modifica ]

• Dins la Llei organica 3/2007 , ^[8] en el Titol I: El principi d'igualtat i la tutela contra la discriminacio , Article 11: Accions positives, punt 1; es redacta que per a fer efectiu el dret constitucional de la igualtat, els poders publics deuen desenvolupar mides especifiques que han de ser aplicades a favor de les dones mentre es continuin donant situacions de desigualtat respecte als homes.

• En el Titol II: Politiques publiques per a la igualtat, Capitol I. Principis generals, Article 14: Criteris generals d'actuacio dels poders publics , punt 6; recull com a criteris generals:

  "La consideracio de les singulars dificultats en que es troben les dones de col·lectius d'especial vulnerabilitat, com son les que pertanyen a minories, les dones migrants, les nenes, les dones amb discapacitat, les dones grans, les dones viudes i les dones victimes de violencia de genere, per a les quals els poders publics poden adoptar, igualment, mesures d'accio positiva."

• Tambe dins del Titol II, pero en el Capitol II: Accio administrativa per a la igualtat, Article 26: La igualtat en l'ambit de la creacio i produccio artistica i intel·lectual; punt 2 (apartats e, f): parla de com els organismes i/o estructures de les Administracions Publiques han d'adoptar quantes accions positives siguin necessaries per a poder corregir situacions de desigualtat en la produccio i creacio intel·lectual artistica i cultural, i afavorir, tant a nivell nacional com internacional, l'intercanvi cultural, intel·lectual i artistic.

• El mateix Titol II, Capitol II, Article 32: Politica espanyola de cooperacio per al desenvolupament, punt 3; copsa com l' Administracio espanyola ha de:

  "[...] plantejar un proces progressiu, a mitja termini, d'integracio efectiva del principi d'igualtat i l'enfocament de genere en desenvolupament (GED), en tots els nivells de la seva gestio, [...] i la promocio de mesures d'accio positiva que afavoreixin canvis significatius en la implantacio del principi d'igualtat, tant dins de l'Administracio com en el mandat de desenvolupament de la mateixa cooperacio espanyola."

• Per acabar, en el Titol IV: El dret al treball en igualtat d'oportunitats , Capitol I: Igualtat de tracte i d'oportunitats en l'ambit laboral, Article 43: Promocio de la igualtat en la negociacio col·lectiva; es pot veure com tambe en aquest ambit es poden establir mesures d'accio positiva que beneficiin a les dones que vulguin incorporar-se al mercat laboral i que dins d'aquest es faci efectiu el principi d'igualtat i no discriminacio respecte als homes.

Consell de Municipis i Regions d'Europa [ modifica ]

Els components del Consell de Municipis i Regions d'Europa , ^[9] del que la Federacio Espanyola de Municipis i Provincies (FEMP) ^[10] en forma part com a socia i representant dels governs locals i regionals espanyols, van redactar i signar la Carta Europea per a la igualtat de dones i homes en la vida local ^[11] amb el compromis d'aplicar en els seus territoris els acords definits en ella.

Aixi, veiem com en la Tercera Part: Responsabilitat democratica - El paper politic, Article 7: Bona administracio i consulta, punt 3; queda especificat com les entitats signants es comprometen a reconeixer just poder assegurar-se que en les consultes i durant el proces que aquestes comportin, es tinguin en consideracio les opinions que no gaudeixin de gaires oportunitats de ser escoltades i que se'ls garanteixin la participacio mitjancant accions positives legals.

Tanmateix, en la Tercera part: El rol d'ocupador, Article 11, punt 3; les entitats signants es comprometen a:

"[...] prendre totes les mesures oportunes, incloses accions positives en el limit dels seus poders legals, per concretar els drets enunciats mes amunt. Les mesures esmentades en el punt 3 comprenen el que segueix: (a) La revisio de politiques i procediments relatius a l'ocupacio [...]. (b) La prohibicio de l'assetjament sexual a la feina [...]. (c) La recerca d'una composicio personal, a tots els nivells, conforme amb la diversitat social, economica i cultural de la poblacio local. (d) L'ajuda per a la conciliacio de la vida professional, social i privada [...]."

Consell d'Europa [ modifica ]

El Consell d'Europa ^[12] es una organitzacio internacional amb seu a Estrasburg establerta el 5 de maig de 1949 pel Tractat de Londres i del que des del 2007 en formen part 47 estats, entre ells Espanya. Al Consell d'Europa es poden adherir tots aquells estats europeus que assegurin garantir els drets humans fonamentals a les seves poblacions i acceptin els principis de la llei.

El comite d'igualtat del Consell d'Europa defineix les accions positives com:

“estrategies destinades a establir la igualtat d'oportunitats per mitja de mesures que permetin contrastar o corregir aquelles discriminacions que son el resultat de practiques o sistemes socials”. ^[4]

Comite per a l'eliminacio de la discriminacio contra la dona, CEDAW (Nacions Unides) [ modifica ]

El Comite per a l'eliminacio de la discriminacio contra la dona, CEDAW ^[13] es un organ d'experts que estudia i supervisa l'aplicacio de la Convencio sobre l'eliminacio de totes les formes de discriminacio contra la dona . ^[14] Aquesta convencio es un tractat internacional de l'Assemblea General de les Nacions Unides que va entrar en vigor l'any 1981. Va ser adoptat com a declaracio dels drets internacionals per a les dones i ratificat per 188 estats, entre ells l'estat espanyol. Els estats membres, als que la CEDAW ^[13] anomena Estats Parts , es van comprometre a aplicar els principis recollits en la Convencio ^[14] i a adoptar quantes mesures fossin necessaries per a eliminar la discriminacio contra les dones , independentment de la forma en la que es manifesti.

Referint-se a les accions positives pel seu caracter correctiu i temporal, en la Part I, Article 4, punt 1: Medidas especiales temporales ; diu que els Estats Parts han d'adoptar mesures temporals adrecades a accelerar l'assoliment de la igualtat d'oportunitats de les dones respecte als homes, mesures que seran sospeses una vegada s'aconsegueixin els objectius pel que estan destinades.

La CEDAW ^[13] revisa i examina les dades i els informes que li fan arribar els Estats Parts i fa Recomanacions ^[15] de caracter general quan valora que s'ha de dedicar mes atencio a aquelles questions que afecten a les dones.

Entre les Recomanacions ^[15] i veient la necessitat d'aplicar plenament el que fa referencia a la Part I, Article 4, punt 1: Medidas especiales temporales ; esta la recomanacio numero 5; ^[16] on s'especifica:

"[...] que los Estados Partes hagan mayor uso de medidas especiales de caracter temporal como la accion positiva, el trato preferencial o los sistemas de cupos para que la mujer se integre en la educacion, la economia, la politica y el empleo."

Tambe la recomanacio numero 25 ^[17] es refereix a la Part I, Article 4, punt 1: Medidas especiales temporales ; la CEDAW ^[13] recorda que els Estats Parts son responsables de la creacio de normes i del disseny de politiques publiques per a garantir la igualtat de les dones incloent un marc juridic que permeti l'aplicacio de mides especials temporals per aconseguir la igualtat substantiva o de facto . Tambe han de facilitar al Comite ^[13] informacio fonamentada i especifica al respecte.

Critiques i objeccions a les accions positives [ modifica ]

Hi ha multitud de critiques i objeccions respecte del desplegament de les accions positives tot i estar regulades legalment i quedant excloses de qualsevol sospita de caracter discriminatori, tal com diu la llei 17/2015 [7] en el Capitol I: Disposicions generals, Article 2: Definicions, Discriminacio directa .

Hi ha critiques sociologiques que asseguren que les accions positives poden tenir efectes no desitjats i provocar el ressentiment de les persones ni incloses en elles.

Es pero el feminisme liberal el gran detractor constant. Compara la discriminacio que les dones pateixen pel fet de ser-ho, amb qualsevol altre tipus de discriminacio sense tenir en compte el sotmetiment historic de les dones al patriarcat , al masclisme ni a l' androcentrisme que fa moure el mon. No accepta la discriminacio contra les dones per raons col·lectives o socials i fa una relacio directa de la situacio de les dones amb la dels homes que crea una "injusta" equitat entre generes . ^[1] Tampoc reconeix l'origen intergrupal de la discriminacio i es refereix al fet que "tots els homes son iguals", tot i que per "tots" no es pot entendre la totalitat del genere huma, sino als qui pertanyen a un determinat grup social privilegiat. ^[18]

Referencies [ modifica ]