De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
L'
accent agut
(´) es un
signe diacritic
consistent en una breu linia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una
lletra
, normalment una
vocal
. Pot tenir diverses funcions (en algunes llengues se'n combinen diverses):
- Grau d'obertura: l'accent marca que la vocal es pronuncia d'una manera tancada, en oposicio a un altre
fonema
que s'escriu amb la mateixa lletra, com per exemple
compose
en
frances
, on la darrera "e" no sona com la "e" oberta de
siege
. Per aquest motiu l'accent agut en alguns llibres de text catalans a vegades tambe s'anomena
accent tancat
.
- Tonicitat: l'accent pot recaure en la
sil·laba
tonica per marcar que s'ha de pronunciar aquella sequencia amb mes forca. Es l'us del
catala
en paraules com
valdre
, per contra a
valdre
, per exemple.
- Desambiguacio lexica: es posa un accent encara que les normes de l'
ortografia
no ho requereixin, a fi de diferenciar dues paraules. Es l'accent diacritic, com el
catala
be
, que significa "correcte" i es distingeix de
be
, "xai".
- Emfasi: es pot marcar una paraula com a mes rellevant dins la frase amb l'accent, tal com permet el
neerlandes
.
- Duracio: s'utilitza l'accent per diferenciar vocals llargues i breus (la vocal accentuada es mes llarga) en llengues com el
txec
o en les transcripcions medievals del
llati
(que no tenia accents quan era parlat a l'
Imperi Roma
).
- To: en un fenomen similar a l'anterior, l'accent agut pot marcar un
to
mes alt en idiomes tonals com la varietat normativa del
xines
.
- Palatalitzacio
: en
polones
, un accent sobre una consonant marca que el so s'ha de pronunciar palatalitzat.
- Desambiguacio prosodica: un accent pot diferenciar un fonema d'un altre (les pronunciacions difereixen mes que no pas sols el grau d'obertura), com en l'
islandes
.
- Manlleus: un prestec d'una altra llengua pot conservar l'
accent
encara que no s'adequi als usos d'aquest signe en l'idioma d'acollida, i fins i tot encara que aquest no tingui accents, com passa en l'
angles
, que mante l'accent en els
gal·licismes
(manlleus del frances).
- Metafonia
: tambe en polones l'accent agut sobre la o ?unica vocal que pot dur accent? indica que s'ha de pronunciar com a /u/.