한국   대만   중국   일본 
Accent agut - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Accent agut

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Signes diacritics

accent

accent agut ( ´ )
accent agut doble ( ˝ )
accent greu ( ? )

breu ( ˘ )
circumflex ( ? )
anticircumflex / "hatxek" ( ˇ )
trenc ( ¸ )
dieresi o trema ( ¨ )
punt volat ( · )

anunaasika / punt superior ( ˙ )
anusvaara / punt inferior (  ? )

croc / d?u h?i (  ? )
macron ( ? )
ogonek / "Croc polones" ( ˛ )
anell / krou?ek ( ˚ )
dasia ( ? )
psili (  ? )
dieresi ( ¨ )

Signes de puntuacio i tipografics emprats com a diacritics:

apostrof ( )
barra ( | )
dos punts ( : )
coma ( , )
guionet ( ? )
titlla ( ? )
titlo (  ? )

L' accent agut (´) es un signe diacritic consistent en una breu linia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra , normalment una vocal . Pot tenir diverses funcions (en algunes llengues se'n combinen diverses):

  • Grau d'obertura: l'accent marca que la vocal es pronuncia d'una manera tancada, en oposicio a un altre fonema que s'escriu amb la mateixa lletra, com per exemple compose en frances , on la darrera "e" no sona com la "e" oberta de siege . Per aquest motiu l'accent agut en alguns llibres de text catalans a vegades tambe s'anomena accent tancat .
  • Tonicitat: l'accent pot recaure en la sil·laba tonica per marcar que s'ha de pronunciar aquella sequencia amb mes forca. Es l'us del catala en paraules com valdre , per contra a valdre , per exemple.
  • Desambiguacio lexica: es posa un accent encara que les normes de l' ortografia no ho requereixin, a fi de diferenciar dues paraules. Es l'accent diacritic, com el catala be , que significa "correcte" i es distingeix de be , "xai".
  • Emfasi: es pot marcar una paraula com a mes rellevant dins la frase amb l'accent, tal com permet el neerlandes .
  • Duracio: s'utilitza l'accent per diferenciar vocals llargues i breus (la vocal accentuada es mes llarga) en llengues com el txec o en les transcripcions medievals del llati (que no tenia accents quan era parlat a l' Imperi Roma ).
  • To: en un fenomen similar a l'anterior, l'accent agut pot marcar un to mes alt en idiomes tonals com la varietat normativa del xines .
  • Palatalitzacio : en polones , un accent sobre una consonant marca que el so s'ha de pronunciar palatalitzat.
  • Desambiguacio prosodica: un accent pot diferenciar un fonema d'un altre (les pronunciacions difereixen mes que no pas sols el grau d'obertura), com en l' islandes .
  • Manlleus: un prestec d'una altra llengua pot conservar l' accent encara que no s'adequi als usos d'aquest signe en l'idioma d'acollida, i fins i tot encara que aquest no tingui accents, com passa en l' angles , que mante l'accent en els gal·licismes (manlleus del frances).
  • Metafonia : tambe en polones l'accent agut sobre la o ?unica vocal que pot dur accent? indica que s'ha de pronunciar com a /u/.

Vegeu tambe [ modifica ]