L' abstraccio (del llati abstrahere , separar) es, en filosofia , una operacio mental destinada a aillar conceptualment una caracteristica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements. ^[1]

La primera teoria sobre l'abstraccio es deu a Aristotil , que va introduir el terme aphairesis que es va traduir al llati com abstractio . En contra del seu mestre Plato , que creia en una intuicio directa de les essencies o idees , Aristotil considerava que tota idea universal es fonamenta en dades empiriques. Aixi, per exemple, la idea (o concepte ) de "taula", procediria del proces de comparacio entre diverses classes d'objectes mobles que comparteixen entre si diverses caracteristiques semblants que podem abstreure i quedar-nos finalment amb allo que comparteixen en comu. Allo que fa, doncs, que es pugui dir que tant una taula rodona, quadrada, de fusta, de ferro, amb tres o quatre potes, son totes elles "taules": ja que no es ni la seva forma, ni el seu color, ni el seu material el que les defineixen. Comparant-les entre si, es pot fer abstraccio tant del color, com del nombre de potes, com del material amb que estan fetes i, finalment, i obtenir el concepte o idea de taula. Aquest concepte seria, doncs, fruit del proces d'abstraccio.

Si a partir de la reflexio o la comparacio de multiples objectes, la propietat, aillada es considera comu a aquests objectes, l'objecte de l'abstraccio es un universal .

La questio de si els universals existeixen o no, de si hi ha relacio o no entre objecte i subjecte , i quina es la seva naturalesa en la seva relacio amb els individus , es un dels temes a bastament discutits en metafisica . Es un dels criteris fonamentals que separen empiristes i realistes , ja que mentre aquests ultims sostenen que els universals son realitats independents de les coses, els empiristes creuen que solament son entitats mentals fruit dels proces d'abstraccio. Quan, a mes, es pensa que l'unica existencia dels universals es el fet que son solament noms, es a dir, quan es pensa que l'unica realitat que te el concepte "taula" es ser el nom d'entitats mentals abstretes, llavors es parla de nominalisme .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Abstraccio

Viccionari