Exemple de text
llati
amb
abreviacions
Una
abreviacio
o
abreujament
es l'escurcament d'una
paraula
o expressio. Les abreviacions i escurcaments estan presents des dels
manuscrits
classics fins al
llenguatge SMS
d'
Internet
i son la base de la
taquigrafia
. Hi ha diversos tipus d'abreviacions: les abreviatures, les sigles, els acronims i els escurcaments.
Les abreviatures es poden obtenir mitjancant diversos procediments, pero tots coincideixen a marcar d'alguna manera les expressions abreviades, habitualment amb punt abreviatiu o, de vegades, una
barra
:
etc.
per
etcetera
,
c.
o
c/
per
carrer
... S'han de llegir desenvolupant els elements com si no estiguessin abreviats. Cal fer un us moderat de les abreviatures i evitar-ne la utilitzacio superflua i innecessaria; nomes s'han d'emprar en casos concrets que siguin habituals o tradicionals, o quan ja se sap majoritariament el significat complet de l'expressio abreujada.
La majoria de
sigles
es formen amb la inicial del mot o mots que formen l'expressio (com
EUA
per
Estats Units d'America
,
CD
per
compact disc
) o les seves primeres lletres, cas en que s'anomenen preferentment
acronims
.
Els escurcaments son supressions de fragments de mots per agilitzar i escurcar el missatge:
tele
per
televisio
. Pel seu caracter irregular, normalment aquest proces es considera vulgar o col·loquial.
Segons el procediment, en resulten: abreviatures (abreviacio per contraccio, abreviacio per suspensio),
sintagmes abreujats
(per contraccio, per suspensio),
mots escurcats
(truncament per
aferesi
i/o
sincope
),
acronims
(acronimia),
mots creuats
(per
apocope
del primer element i aferesi del segon; o per apocope de tots els elements),
sigles
(siglacio),
suspensio per reticencia
(reticencia),
llenguatge SMS
,
simbols
,
abreviacio per procediments irregulars
(abreviacio irregular).
Es pot distingir entre les abreviatures personals i les convencionals. Les primeres s'usen per raons d'economia de temps, per exemple per prendre apunts o enviar missatges de
mobil
(es basen en les normes usuals i, per tant, poden ser compreses per l'interlocutor amb ajuda del context). Moltes d'aquestes acabaran essent convencionals, es a dir, d'us general i fixat, com les usades en el llenguatge administratiu (
c/
en comptes de
carrer
, per exemple).
Si l'abreviacio fusiona diverses paraules agafant-ne nomes les inicials, es parla de sigles i s'escriuen en majuscula, com es el cas de moltes entitats i organitzacions (
ONU
,
PSC
…) Aquestes sigles poden esdevenir paraules comunes, especialment en el cas dels
acronims
:
laser
,
ovni
…
Els simbols no son formes abreviatives, sino elements cientificotecnics que substitueixen magnituds i mesures en formules i altres contextos especialitzats.
Enllacos externs
[
modifica
]