AbiWord
es un programa
processador de textos
de
programari lliure
,
multiplataforma
amb llicencia
GPL
.
[1]
Anteriorment era un producte comercial de l'empresa
SourceGear
, alliberat el codi despres a un equip de desenvolupadors voluntaris. AbiWord disposa de filtres d'importacio i exportacio de documents d'altres
formats
, inclou caracteristiques
XML
,
RTF
,
HTML
,
OpenOffice
,
Microsoft Word
,
LaTeX
i
PalmDOC
. Abiword es caracteritza per la senzillesa de la seua interficie i els baixos requisits tecnics que permeten usar-lo en equips considerats ja obsolets. AbiWord te filtres d'importacio/exportacio de documents des del seu
format nadiu
a
XML
, a
RTF
,
HTML
,
Microsoft Word
,
LaTeX
i
OpenDocument
.
Com la major part dels projectes de
codi obert
, Abiword comenca com una
catedral
, pero s'ha anat convertint en un
basar
. AbiWord es part d'un gran projecte conegut com a
AbiSource
, que va ser iniciat per la Corporacio
SourceGear
.
SourceGear allibera el
codi font
al voltant de
1998
i rapidament es va formar una comunitat de desenvolupadors entorn d'aquest, ambdos treballaren en conjunt fins que en l'any
2000
SourceGear abandona el projecte en el qual estigue durant 2 anys, i el mateix passa a ser un projecte mantingut exclusivament per una comunitat de voluntaris liderats per
Dom Lachowicz
.
La comunitat de desenvolupadors voluntaris ha continuat des de llavors portant a terme millores i augmentant la qualitat d'AbiWord. La versio 1.0 va ser llancada a l'abril de
2002
, seguit per versio 2.0 de setembre de
2003
, 2.2 de desembre de
2004
i de 2.4 de setembre de
2005
.
[2]
Desenvolupament
[
modifica
]
El projecte AbiWord es un tipus de projecte que esta sent liderat per grups de voluntaris de tot el mon, on les noves versions apareixen frequentment, pel que es pot dir aquest model de desenvolupament es estil
Basar
.
Els projectes a l'estil basar son, sens dubte, un dels mes altruistes des d'un punt de vista
etic
, ja que es realitzen sense suport financer i amb el pur voluntariat. La motivacio principal dels col·laboradors d'aquest tipus de projectes es pensar que el programari lliure es un be comu del que tots es poden beneficiar.
[3]
Estructures organitzatives/associatives o de decisio
[
modifica
]
Algunes vegades la presa de les decisions en els projectes de programari lliure poden semblar desorganitzades, no obstant aixo, darrere d'eixa careta hi ha un mon organitzat i cada participant del projecte te les seues tasques assignades amb els seus respectius liders, cosa en la qual Abiword no es queda arrere.
Quan el projecte va ser alliberat,
Dom Lachowicz
fou triat com lider responsable de projecte per un acord entre tots els integrants, posteriorment per a cada versio de
sistema operatiu
(
GNU/Linux
,
QNX
,
Mac OS
,
Windows
) existeix un responsable dit "mantenidor de plataforma", la tasca del qual es fonamentalment prendre les decisions en l'area del projecte que tenen encarregada.
D'altra banda, els usuaris i desenvolupadors d'Abiword es comuniquen diariament a traves de les diferents llistes del projecte i via
xat
; setmanalment, es fa una recopilacio d'allo mes important que ha succeit en el desenvolupament de l'aplicacio i es publica en un butlleti de noticies i tenen com finalitat que les persones es posen al dia en el desenvolupament del projecte.
Anualment, una part del grup de desenvolupadors principals i entusiastes d'Abiword es reuneix en la
GUADEC
que es la conferencia anual de programadors de GNOME i que serveix de marc de trobada. En aquesta reunio presencial se solen acordar les funcionalitats que s'inclouran en les proximes versions del projecte sobre la base de les idees que han anat comentant els usuaris i desenvolupadors. L'adreca del que prendra el projecte en els proxims mesos s'arreplega en el full de ruta que inclou tambe qui sera el responsable d'implementar cadascuna de les noves funcionalitats.
Cal esmentar que els usuaris ocupen un paper molt important en la direccio que pren el projecte, ja que aquests poden votar quins errors volen que siguen corregits primer, aixi mateix poden proposar noves funcionalitats, i poden reportar qualsevol problema que tinguen perque els desenvolupadors ho tinguen documentat i ho puguen corregir en les proximes versions del programa.
Industria relacionada
[
modifica
]
Al principi, AbiWord ho comenca a desenvolupar l'empresa SourceGear en l'any de 1998. La idea de la companyia era crear un paquet ofimatic complet de programari lliure multiplataforma i crear una comunitat al voltant del projecte que els ajudara a crear el producte en menys temps, tot aquesta idea sorgi a causa del fet que en aqueixos moments no existia un paquet ofimatic que liderara el mercat, no obstant aixo, solament s'arriba a desenvolupar el processador de textos, ja que el desenvolupament del producte els dugue molt mes temps i esforc del que ells pensaven.
[4]
Eric Sink
, el fundador de SourceGear, reconeix que l'error principal de la companyia va ser intentar obtenir beneficis de la forma que ho han fet tradicionalment els venedors de
programari propietari
. Despres de mes de dos anys de desenvolupament i davant la impossibilitat de generar beneficis que aconseguiren pagar el cost de desenvolupament del producte, SourceGear va abandonar la idea d'Abiword i cedi el projecte a la comunitat de programari lliure. El servidor del projecte va ser acollit en la universitat:
Universitat de Twente
i avui dia continua el seu desenvolupament per un grup de voluntaris.
Estat Actual
[
modifica
]
Abiword, com altres projectes, te sempre dues versions de l'aplicacio: una estable i altra de desenvolupament. La versio estable es la qual es considera per a usuaris i a mesura que apareixen errors nous es van corregint pero no s'afig cap funcionalitat nova. La versio de desenvolupament, per la seua banda, inclou tambe les correccions que es van efectuant i a mes tota la nova funcionalitat que incloura la proxima versio. Amb aquest sistema, sempre tenim una versio estable per a oferir als nostres usuaris i una versio de desenvolupament que reflecteix l'adreca que prendra el projecte per a usuaris avancats i desenvolupadors.
L'anterior versio d'Abiword es la 2.4.6, la mateixa inclou noves millores pel que fa a suport per a importar cap al format
OpenDocument
, editar
equacions
i revisio
ortografica
.
Amb data 24 de marc de 2008 Hubert Figuiere anuncia que esta disponible la versio 2.6.
[5]
AbiWord te un
connector
o
plugin
per tal de cercar referencies de la
Wikipedia
sobre qualsevol paraula triada, entre molts altres.
Les dades i xifres que es mostren en la taula seguent ens permetran analitzar un poc mes a Abiword. La versio 2.4.4 d'Abiword compta amb quasi 700 mil linies de codi font que identifica el SLOCCount, una xifra que segons el model
COCOMO
requeriria un esforc per a produir un programari d'aquesta grandaria de 186 persona-anys. D'altra banda altra estimacio que llanca el SLOCCount es la referent al mateix temps que tardaria una empresa a tenir un programari com Abiword, el qual es de 4 anys, tambe vam obtenir que el nombre de desenvolupadors que poden treballar en paral·lel es d'aproximadament 48, el calcul del qual s'obte al dividir les persona-anys entre els anys.
Una vegada que sabem quant temps i quanta gent necessitem, el calcul de costos es facil, per a aixo es pren en consideracio el salari de 56.286 $/any, que es el salari terme mitja d'un programador en els
Estats Units
, despres es multiplica eixe resultat per 2,40 que inclou qualsevol despesa extra que no siguen els programadors com per exemple:
llum
i
telefon
, tot aco dona una suma de 25.064.613 $, uns 20.000.000. €.
Estat actual d'Abiword
Pagina web
|
http://www.abisource.com/
Arxivat
2008-08-28 a
Wayback Machine
.
|
Inici del projecte
|
1998
|
Versio actual
|
2 de abril de 2002
|
Linies de codi font
|
668.792
|
Esforc estimat de desenvolupament
(persona-any / persona-mes)
|
185,55 / 2.226,54
|
Estimacio de temps (anys)
|
3,9
|
Estimacio del nº de desenvolupament en paral·lel
|
47,6
|
Estimacio de coste
|
$25.064.613
|
Altre aspecte a esmentar son els diversos llenguatges de programacio utilitzats en el desenvolupament del projecte, segons l'analisi realitzada amb SLOCCount, el llenguatge mes utilitzat es
C++
, seguit d'
ANSI C
,
shell
, i en una menor proporcio:
llenguatge acoblador
,
perl
,
yacc
,
pascal
,
lex
,
sed
I
awk
. En la taula se mostra dita informacio junt amb les linies de codi i el percentatge.
Llenguatges de programacio utilitzats en AbiWord 2.4.2
Llenguatge
|
Linies de codi
|
%
|
C++
|
386.676
|
57,71%
|
ANSI C
|
233.840
|
34,90%
|
sh
|
41.812
|
6,24%
|
asm
|
2.210
|
0,33%
|
perl
|
1.938
|
0,29%
|
pascal
|
903
|
0,13%
|
lex
|
856
|
0,13%
|
sed
|
284
|
0,04%
|
awk
|
273
|
0,04%
|
Descripcio del codi
[
modifica
]
Actualment, el codi de la versio 2.4.2 es un fitxer .tar.gz que conte els seguents directoris.
- abi - Es el directori principal. Aci esta el codi font i el script./configure per a configurar la compilacio.
- abidistfiles - Clipart, diccionaris, icones i plantilles
- abipbx
- abiword-docs
- abiword-plugins
- expat
- fribidi
- libiconv - llibreria GNU per a internacionalitzacio de textos amb Unicode
- libpng - Per a importar i exportar el format grafic PNG
- MSVC6
- MSVC71
- pbx
- wv
- zlib
AbiWord te un afegit o
plugin
per a buscar la referencia de
Viquipedia
sobre qualcuna paraula previament seleccionada.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
Programes
| Nucli
| |
---|
Desenvolupament
| |
---|
Oficina
| |
---|
Grafics
| |
---|
Internet
| |
---|
Multimedia
| |
---|
Jocs
| |
---|
Utilitats
| |
---|
| |
---|
Components
| |
---|
Tecnologies
| |
---|
Comunitat
| |
---|
Persones rellevants
| |
---|