한국   대만   중국   일본 
Abadino - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Abadino

Plantilla:Infotaula geografia políticaAbadino
Abadino (eu)
Abadiano (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Abadino, barri de Trana-Matiena

Localitzacio
Map
  43° 09′ 09″ N, 2° 36′ 27″ O  /  43.1525°N , 2.6075°O  / 43.1525; -2.6075
Estat Espanya

Comunitat autonoma Pais Basc

Provincia Biscaia

Comarcas Duranguesat Modifica el valor a Wikidata
Poblacio humana
Poblacio 7.708 (2023) Modifica el valor a Wikidata (212,58 hab./km² )
Idioma oficial basc ( predomini linguistic ) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superficie 36,26 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud 144 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organitzacio politica
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJose Luis Navarro Donaire
Mikel Urrutia (2023?) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal 48220 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE 48001 Modifica el valor a Wikidata

Lloc web abadiano.org Modifica el valor a Wikidata

Abadino es un municipi de Biscaia , a la comarca de Duranguesat . Esta compost per 12 barris: Amaitermin, Astola, Gaztelua, Gerediaga, Lebario, Irazola, Mendiola, Muntsaratz, Sagasta, Urquiola, Trana - Matiena i Zelaieta.

Orografia [ modifica ]

El municipi de l'anteiglesia de Abadino es troba en el centre-sud de la comarca del Duranguesat pel que ocupa una part de la vall del riu Ibaizabal , just la zona on es rep al Zaldu procedent de Zaldivar , i l'area de Urquiola amb el seu vessant mediterrenea i les grans masses calcaries que formen les forestse del Duranguesat.. En aquestes forestes son destacables els cims d' Alluitz (1.040 m), Aitz txiki (791 m) i Untzillaitz (934 m). Ja en el vessant sud tenim el Saibigain (932 m), famos per les batalles que es van lliurar en la Guerra Civil espanyola , i Urita (794 m). La part nord del municipi puja suaument pel vessant del Oiz (1.029 m).

Casa de Juntes d'Astola.

Hidrografia [ modifica ]

El municipi d'Abadino participa de dues conques hidrografiques, la cantabrica i la mediterrania. El principal riu de la conca cantabrica es l'Ibaizabal, procedent del port de Kanpazar, i s'uneix en el barri abadinotarra de Trana-Matiena amb el Zaldu, procedent del port d'Areitio a Zaldivar. Aquest riu, juntament amb el Nerbion , forma la ria de Bilbao . En el vessant sud, la mediterrania, el riu principal es el Urkiola i forma, ja a Alaba l'embassament de Santa Engracia.

Historia [ modifica ]

Les noticies de la fundacio del municipi es perden en el temps. La figura de l' anteiglesia ja ens deixa entreveure que Abadino ha estat habitat des de temps immemorial entroncant-se amb la Terra Plana de Biscaia. En el seu sol s'han trobat restes prehistoriques d'importancia en diversos jaciments com els de les coves de Bolinkoba (jaciment solutria ), Oialkoba ( Edat de Bronze ), Astakoba i Albiztei. La historia del municipi aquesta unida a la de la Merindad de Durango , ja que la anteiglesia d'Abadino tenia seient en les seves juntes, el nombre 1, i aquestes es reunien en els seus terrenys, en la campa (o placa) juradera de l'ermita de San Salvador i San Clemente. Tambe en els seus terrenys va manar la reina Joana I de Castella , Joana la Boja , que es construis la casa auditori quan la Merindad va tenir problemes de propietat de les instal·lacions que venia usant amb la Vila de Durango i finalment es va comprar i va reconstruir la casa Auditori d'Astola. En aquestes juntes, Abadiano tenia el seient i vot nombre 1.

Les primeres noticies de lanteiglesia daten de 1172 i fan referencia a la familia de Muntsaratz, ama de la torre que duu el seu nom, aquests documents tracten de les noces de la infanta navarresa Donya Urraca amb el senyor de Muntsaratz Pedro Ruiz. La participacio dels senyors de la anteiglesia, pel bandol dels onyacins , en les guerres de bandols van marcar l' edat mitjana amb la proliferacio les cases-torres i fortaleses, algunes celebres, com el de Muntsaratz (torre-palau), l'amo del qual, Pedro Ruiz, va contreure matrimoni en 1212 amb la Infanta de Navarra donya Urraca , amb descendents tan il·lustres com el primer bisbe de Mexic, Juan de Zumarraga i de Muntsaratz(cap al segle  xvi ).

Abadino va ser solar d'Inigo de Abadino i Perucho de Abadino, alcaide d'alcasser d' Isabel la Catolica a Madrid . Dintre de la tradicional economia rural en el segle  xvi es va produir un auge de la industria del ferro amb el desenvolupament de nombroses ferreries com les d'Astola, Leberio (encara queden ruines) Murueta o Trana que han estat treballant fins al comencament del segle  xx i algunes d'elles, convertides ja en centrals hidroelectriques, van arribar fins a mitjans d'aquest. En el segle  xix va ser escenari de les guerres carlines i en el caseriu proper a l'ermita de San Antolin es van reunir els generals Rafael Maroto i Espartero el 26 d'agost de 1839 per a l'acord previ a l' abracada de Bergara que va posar fi a la primera guerra carlista. En la segona guerra carlista, l'ultima batalla a Biscaia es va lliurar el 15 de novembre de 1879 en aquestes terres.

Durant la guerra civil el front va estar detingut durant l'hivern de 1936 en les forestes d'Urkiola on es van desenvolupar cruentes batalles com les ocorregudes a Sabigain.

Personatges celebres [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Abadino