14a cerimonia dels Premis Cesar

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula esdeveniment14a cerimonia dels Premis Cesar
Imatge
Peter Ustinov, president de la cerimonia
Map
  48° 53′ N, 2° 18′ E  /  48.88°N , 2.3°E  / 48.88; 2.3
Tipus cerimonia dels Premis Cesar Modifica el valor a Wikidata
Data 4 marc 1989 Modifica el valor a Wikidata
Numero d'edicio 14 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio theatre de l'Empire (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Estat Franca Modifica el valor a Wikidata
Presentador Lea Drucker
Henry Chapier
Michel Denisot
Frederic Mitterrand
Jane Birkin Modifica el valor a Wikidata
Mitja de comunicacio
Emissora original Antenne 2 Modifica el valor a Wikidata
Transmes per
IMDB: ev0000157/1989 Modifica el valor a Wikidata

La 14a cerimonia dels Premis Cesar ? tambe coneguts com Nuit des Cesar ? que premiava les pel·licules estrenades el 1988 , va tenir lloc el 4 de marc de 1989 al Theatre de l'Empire . [1]

Va ser presidida per Peter Ustinov i retransmesa a Antenne 2 , presentada per Pierre Tchernia .

Presentadors i ponents [ modifica ]

Desenvolupament [ modifica ]

La gran triomfadora fou Camille Claudel de Bruno Nuytten que tenia dotze nominacions i en va guanyar cinc: millor pel·licula, millor actriu, millors decorats, millor vestuari i millor fotografia. EL moment mes controvertit de la cearimonia el va protagonitzar Isabelle Adjani en recollir el premi a la millor actriu, qui va recitar uns versicles d' Els versos satanics de Salman Rushdie defensant la llibertat d'expressio contra la fatua llencada contra ell per l' aiatol·la Khomeini . [2] [3] L'altra triomfadora fou La vie est un long fleuve tranquille d' Etienne Chatiliez , que de set nominacions en va guanyar quatre: millor actriu secundaria, millor actriu revelacio, millor guio i millor primera obra.

S'atorgaren dos Cesar honorifics, un al director de pel·licules d'animacio Paul Grimault i l'altre a l'actor Bernard Blier . Aquest ultim, malalt de cancer, apareix a l'escenari del Theatre de l'Empire , molt afeblit i demacrat, arribant lentament. Pren la seva estatueta de les mans de Michel Serrault que te dificultats per contenir la seva emocio i les seves llagrimes, intercanvia unes quantes paraules d'humor amb ell i despres marxa. [4] Va morir tres setmanes despres, el 29 de marc de 1989 a la clinica Val d'Or , a Saint-Cloud .

Belmondo i el seu rebuig al Cesar [ modifica ]

Jean-Paul Belmondo va indicar tan bon punt es va anunciar la seva nominacio que no estava interessat en el premi i va preferir que els vots anessin als seus companys. L' Academie el va ignorar i el va coronar millor actor per Itineraire d'un enfant gate pero Belmondo mai no va anar a recollir el premi. Un dels motius que a vegades es donen per justificar aquesta negativa es la seva antipatia cap a l'escultor Cesar , preferit al seu pare Paul Belmondo per dissenyar el trofeu. [5] [6]

Guanyadors i nominats [ modifica ]

Els guanyadors s'indiquen en negreta.

Millor cartell
Millor curtmetratge de ficcio
Millor curtmetratge documental

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Cerimonia dels Cesar 1989 al web de l'Academia del Cinema Frances
  2. ↑ Les prises de parole politiques les plus fortes des Cesar a Les Inrockuptibles
  3. ↑ de la recollida del Cesar 1989 per Isabelle Adjani 14a cerimonia dels Premis Cesar a YouTube
  4. ↑ Michel Serrault remet un Cesar a Bernard Blier en 1989 - Archive INA
  5. ↑ Gilles Durieux, Belmondo , Le Cherche-midi, 2009, pages 309-312
  6. ↑ Belmondo y Adjani, premios Cesar de 1988 , EL Pais, 5 de marc de 1989

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=14a_cerimonia_dels_Premis_Cesar&oldid=33430220 ≫