Oscar Andres Rodriguez Maradiaga
SDB
(nascut el 29 de desembre de 1942)
cardenal
hondureny
de l'
Esglesia Catolica Romana
. Actualment es l'
arquebisbe de Tegucigalpa
. President de
Caritas Internacional
, va presidir la
Conferencia Episcopal Llatinoamericana
(CELAM) entre 1995 i 1999. Rodriguez va ser elevat al
cardenalat
el 2001. va ser el portaveu de la
Santa Seu
davant el
Fons Monetari Internacional
i el
Banc Mundial
sobre la questio del deute del
Tercer Mon
.
[1]
Va ser citat entre els possibles candidats per succeir el
Papa
Benet XVI
quan aquest dimiti el 2013.
[2]
Inicis i ordenacio
[
modifica
]
Rodriguez Maradiaga va neixer a
Tegucigalpa
a Hondures, el tercer de quatre fills d'Andres Rodriguez Palacios i Raquel Maradiaga. De jove, somiava en tocar el
saxofo
en una orquestra de ball o en fer-se
pilot d'aviacio
. Realitza els seus estudis primaris i secundaris a l'Institut Salesia de Sant Miquel, graduant-se com a
batxiller
, i ingressa a la
Congregacio Salesiana
el 3 de maig de 1961, poc abans de finalitzar la seva formacio de
magisteri
.
Estudia
filosofia
i
teologia
al seminari, a mes de musica classica, la seva passio juvenil: te estudis de piano, saxofo, harmonia i composicio, arribant a dirigir una orquestra al seminari major. Va obtenir els
doctorats
en filosofia per l'Institut
Don Rua
al
Salvador
, en teologia per la
Universitat Pontificia Salesiana
de
Roma
i de
teologia moral
per la
Universitat Pontificia Lateranense
. A mes, es diplomat en
psicologia clinica
i
psicoterapia
per la
Universitat d'Innsbruck
.
Entre 1963 i 1975 exerci l'ensenyanca elemental i despres va ser professor de quimica, fisica, musica sacra a instituts salesians d'El Salvador, Honduras i Guatemala, i, finalment, de teologia moral i
eclesiologia
a l'Institut Teologic Salesia de Guatemala. Domina l'
angles
, el
frances
, l'
italia
, l'
alemany
i el
portugues
, a mes del
castella
; i te el titol de pilot aeronautic.
Va ser
ordenat
prevere
el 28 de juliol de 1970 per l'arquebisbe
Girolam Prigione
a
ciutat de Guatemala
. Rodriguez Maradiaga va ser nomenat ajudant del bisbe a Tegucigalpa aquell mateix any. Va fer de rector durant 3 anys a la
Universitat Francisco Marroquin
des de 1975.
Bisbe i Cardenal
[
modifica
]
El 28 d'octubre de 1978 Rodriguez va ser nomenat
bisbe auxiliar
de Tegucigalpa i bisbe titular de Pudentiana. Rebe la
consagracio episcopal
el 9 de desembre de l'
arquebisbe
Gabriel Montalvo
, amb els arquebisbes Hector Santos Hernandez i
Miguel Obando
servint com a co-consagrants. El 1981 va ser nomenat
bisbe de Santa Rosa de Copan
, carrec que administra fins al 1984. El 8 de gener 1993 va ser nomenat
arquebisbe de Tegucigalpa
. El
Papa
Joan Pau II
l'anomena cardenal de
Santa Maria della Speranza
el 21 de febrer de 2001. Va ser el primer cardenal hondureny.
A mes de les seves responsabilitats episcopals, actualment es el President de la
Conferencia Episcopal Hondurenya
. Rodriguez va ser un dels cardenals electors que participaren en el
conclave papal del 2005
que tria el Papa
Benet XVI
.
El cardenal Rodriguez va ser elegit el 5 de juny de 2007 com e nou President de
Caritas Internacional
pels membres de la Confederacio de Caritas en la seva 18a Assemblea General, celebrada al Vatica. El 24 de maig del 2011 torna a ser elegit.
[3]
Com a President, es el representant global de la Confederacio de Caritas pels propers 4 anys.
Des de desembre de 2001 rep una pensio de 100.000
lempires
mensuals del pressupost del
President d'Hondures
, especificat a l'Acuerdo Ejecutivo 046-2001 publicat el 7 de desembre de 2002 a La Gaceta.
[4]
[5]
El 2008 rebe el
Premi Frankl
de l'ajuntament de
Viena
pel seu compromis amb els pobres.
El 12 de juny del 2012 el cardenal Rodriguez Maradiaga va ser nomenat membre de la
Congregacio per a l'Educacio Catolica
per un periode de 5 anys, renovables.
[6]
El 12 i 13 de marc 2013 participa en el
conclave
que elegi el
Papa Francesc
despres de la renuncia de
Benet XVI
.
El 13 d'abril de 2013 va ser nomenat pel
Papa Francesc
, just un mes despres de la seva eleccio, conjuntament amb diversos cardenals mes, per aconsellar-lo i per estudiar un pla per revisar la Constitucio Apostolica sobre la Curia Romana,
Pastor Bonus
.
[7]
Son famoses les seves batalles contra la
droga
i la
corrupcio
, que l'han obligat a anar escortat. A l'esglesia llatinoamericana es generalment reconeguda la seva habilitat per combinar la modernitat amb la tradicio. Als dies posteriors a l'
atac contra Iraq
finals de 2003 declara que les veritables
armes de destruccio massiva
son la
pobresa
i la
injusticia
, que es necessari repensar els principis del
dret internacional
i que els paisos mes petits, com els d'
Hispanoamerica
no poden negociar com a vassalls d'un imperi.
Es membre de la
Congregacio pel Clergat
, del
Consell Pontifici de Justicia i Pau
, del
Consell Pontifici per les Comunicacions Socials
, de la
Comissio Pontificia per a l'America Llatina
i del Consell Especial per a America de la
Secretaria General del Sinode de Bisbes
.
Rodriguez Maradiaga ha realitzat importants campanyes en defensa dels
drets humans
a
Llatinoamerica
, aixi com per la condonacio del
deute extern
i ha participat activament en negociacions de pau amb grups dissidents. Va ser l'enviat de la
Santa Seu
davant el
Fons Monetari Internacional
i el
Banc Mundial
per la questio del deute
Tercer Mon
, i ha encoratjat els paisos a donar ajudes al desenvolupament.
[1]
El 2009 critica al cantant porto-riqueny
Ricky Martin
per tenir dos fills bessons pel procediment de la burogacio o ventre de lloguer, declarant que ≪
es disminuir la dignitat de la persona humana, perque una vida que comenca no pot ser fruit d'un lloguer. [...] Es com si estiguessin criant bestiar.
≫
Afirma que un politic que, publicament, doni suport a l'
avortament
s'excomunica a si mateix, i que no es questio de rebre o no la
Comunio
, car ja ha entrat en un serios conflicte amb la comunio de la fe de l'Esglesia.
[
cal citacio
]
El 2009, el cardenal Rodriguez Maradiaga es mostra d'acord amb el Papa que els condons no poden ser de cap ajut real en la lluita contra la SIDA.
[8]
El cardenal Rodriguez Maradiaga, en una entrevista concedida al maig del 2002 a la publicacio
30 Giorni
, afirma que per tal de distreure l'atencio de la crisi israeliano-palestina; els jueus influenciaren els mitjans per tal d'explotar l'actual controversia sobre els abusos a menors realitzats per capellans catolics. La
Lliga Anti-Difamacio
se senti ultratjada.
[9]
Influencia en el Cop del 2009 a Hondures
[
modifica
]
Rodriguez Maradiaga havia estat amic de
Manuel Zelaya
. El 2008 el critica per fer servir diners publics per promoure els seus plans en canvi de fer-los servir per als pobres. Afirma que ≪
Erem bona amics. Pero canvia drasticament... va ser
Chavez
.≫
[10]
L'Esglesia, d'acord amb un portaveu, no dona el seu suport als plans per a un cop per part del president deposat Zelaya. En un discurs televisat, Rodriguez Maradiaga adverti que el retorn de Zelaya podria comportar un bany de sang. Tambe demana al nou govern que promogues la reconciliacio nacional i que deixes de costat la revenja, la ira, la violencia i la corrupcio. A mes, demana a l'
Organitzacio d'Estats Americans
que investiguessin tots els fets il·legals que havien tingut lloc durant el mandat de Zelaya.
[11]
[12]
Posteriorment, Rodriguez Maradiaga acusaria a Zelaya de conspirar i col·laborar amb els liders del cop.
[13]
Gran Creu amb Estrella i Banda de l'Orde del Merit de la Republica Federal d'Alemanya
- ↑
1,0
1,1
≪
Caritas Internationalis President
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-11-22. [Consulta: 7 novembre 2013].
- ↑
Sky News - First For Breaking News From The UK And Around The World
- ↑
The Cardinals of the Holy Roman Church - Additions 2011
- ↑
≪
La Gaceta
≫, 08-07-2009. [Consulta: 12 juliol 2009].
- ↑
Cien mil lempiras mensuales para el Cardenal Rodriguez
- ↑
[
enllac sense format
]
http://press.catholica.va/news_services/bulletin/news/29334.php?index=29334&lang=en
Arxivat
2012-12-05 at
Archive.is
- ↑
Els altres cardenals son
Giuseppe Bertello
, President del governorat de la Ciutat del Vatica,
Francisco Javier Errazuriz Ossa
de Xile,
Oswald Gracias
de l'India,
Laurent Monsengwo Pasinya
de la Republica Democratica del Congo,
George Pell
d'Australia i
Reinhard Marx
d'Alemanya.
- ↑
≪
Golias article
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-03-12. [Consulta: 8 novembre 2013].
- ↑
≪
ADL Outraged by Honduran Cardinal's Jewish Conspiracy Theory
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-05-11. [Consulta: 8 novembre 2013].
- ↑
≪
Crisis in Honduras What was really behind the removal of President Manuel Zelaya, and is he likely to be reinstated?
≫.
Poder
, octubre 2009.
Arxivat
2011-07-25 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-07-25. [Consulta: 8 novembre 2013].
- ↑
≪
Catholic Church did not favor Honduras Coup d'Etat
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-02-02. [Consulta: 8 novembre 2013].
- ↑
Honduras Cardinal asks ousted president not to come back
- ↑
≪
Ousted Honduran President Manuel Zelaya Speaks from Nicaraguan Border
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-09-02. [Consulta: 8 novembre 2013].